 |
Roser Boix,
A dalt: a l'Escola L'Oreneta, de les Masuques
(Alt Penedès), tancada l'any 1991 i on ella va estudiar de petita.
A baix: donant classes a la Facultat de Formació
del Professorat de la Universitat de Barcelona, des d'on impulsa el coneixement
de l'escola rural. |
 |
 |
| Escola Joventut de Callús (Bages). Els
nens i nenes es comuniquen amb en "Sàlix", personatge virtual que
els fa preguntes sobre diferents matèries i ells han de contestar
a través del correu electrònic. |
 |
 |
Escola Rossend Giol, de Porrera (Priorat).
Amb 29 alumnes es treballa per projectes. En aquest cas,
els rellotges de sol són l'excusa per treballar des de l'hora els
més petits fins als números romans i la cartografia
els més grans. |
 |
|
|
Són escoles petites. Nens i nenes no classificats
per cursos i nivells. Alumnes de tres anys que comencen parvulari comparteixen
aula i mestre amb nois i noies que ja fan sisè de primària.
Per a la majoria de ciutadans que desconeixen l'escola rural, potser persisteix
encara el record i la imatge d'escola aïllada, de segona, i en vies
d'extinció.
El reportatge de "30 Minuts", potser pot capgirar alguns d'aquests
clixés. Un equip del programa s'ha aproximat al treball que
es du a terme en algunes d'aquestes escoles.
Trobarem experiències educatives innovadores només
possibles quan hi ha un equip de mestres engrescats per la seva feina.
En un marc educatiu amb pocs alumnes, on conviuen diverses edats, i
on es facilita el coneixement de cadascú, el respecte als ritmes
d'aprenentatge individuals, l'atenció a la diversitat i la innovació
pedagògica, coexisteix un ensenyament lligat a la realitat
del poble on es viu, amb l'ús actiu de les noves tecnologies que
obren l'escola al món. El reportatge no és una visió
de conjunt de l'escola rural a Catalunya. És una mostra d'algunes
de les potencialitats educatives d'aquestes petites
escoles, "petites grans escoles". En aquestes petites escoles públiques,
hi veurem situacions que a vegades es pot pensar que només poden
ser patrimoni d'alguns centres grans i elitistes.
Ja fa anys que un col·lectiu de mestres, moguts per la necessitat,
i engrescats per la seva feina, van començar a capgirar la manera
de treballar a l'escola rural. Ara es segueixen reunint en el Secretariat
d'Escola Rural de Catalunya. Per superar l'aïllament dels mestres
es van crear les zones escolars rurals, les ZER, on diverses escoles
petites treballen juntes com si fossin una sola escola. Les trobades de
zona ajuden a evitar també l'aïllament dels nens i nenes i
la possibilitat de fer més amics de la seva edat. Les escoles comparteixen
mestres especialistes itinerants, d'idiomes, educació física,
música, o educació especial, com qualsevol altre centre públic.
L'escola rural és encara poc coneguda. Tot i que a Catalunya
hi ha 425 petites escoles públiques d'educació infantil i
primària, i això vol dir gairebé una quarta part dels
centres públics del país, sovint només es parla d'una
escola rural si tanca, o si l'arribada d'una nova família amb nens
al poble n'evita el tancament.
Els últims anys s'han oberta Catalunya set noves escoles rurals,
però 90 petites escoles de poble s'han tancat.
Són escoles petites, amb pocs alumnes i pocs mestres, en pobles
petits. La presència de l'escola és un element important
per mantenir la població fixada al territori. Sovint, el tancament
d'una d'aquestes escoles obre el camí, si la feina ja es troba fora
del poble, a marxar les parelles joves amb fills, i això contribueix
a l'envelliment i falta de vitalitat de molts petits nuclis de població.
Acullen 12.600 nens i nenes a Catalunya. Una mitjana de trenta
alumnes per escola, però 12.600 alumnes molt importants per contribuir
a l'equilibri territorial del país.
|