Diumenge 14 de setembre
del 2003

a les 21:30 h.

AMB DRET A LA LLENGUA - I

 

 

 

SINOPSI

Al primer reportatge veiem com la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries del Consell d’Europa, ratificada per l’estat espanyol l’any 2001, permet als ciutadans escollir la llengua en què voldrien qualsevol procés judicial. En la realitat veurem la vigència de lleis franquistes que encara prohibeixen l’ús del català, i les dificultats per utilitzar-lo a l’interior dels jutjats, amb jutges sense obligació de conèixer les llengües pròpies dels territoris on han d’exercir. Veiem les dificultats que va viure el Jutge de Pau d’Arbúcies per fer les inscripcions al Registre Civil en català; el President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ens exposa la confrontació que es dóna entre drets dels  jutges i drets  dels ciutadans i seguim el treball dels col·legis d’advocats de Catalunya i de Balears per la defensa de l’ús del català a l’Administració de Justícia i anem amb ells a Estrasburg, a presentar al Consell d’Europa un informe que han fet del que és, a criteri seu, l’incompliment per part de l’estat espanyol de la Carta Europea de les Llengües.

En el reportatge s’explica que el català seria la setena llengua de la Unió Europea pel nombre de ciutadans que la tenen com a pròpia si fos reconeguda com a oficial a Europa. És la més gran, amb diferència, de les llengües europees sense estat. Per alguns dels experts consultats, com el sociolingüista Bernat Joan, ser els primers de segona divisió és per molts catalans motiu per sentir-se cofoi. Ell, que és autor d’una tesi doctoral sobre les normalitzacions reeixides, veu com moltes llengües minoritzades, com el català, a Europa han aconseguit la seva normalització, i viu amb preocupació no poder disposar de les eines que els estats tenen per garantir l’estabilitat, la promoció i el futur de les seves llengües. La situació excepcional del català serà encara més gran amb l’ampliació de la Unió Europea l’any que ve. I Bernat Joan considera que el català no només té poques eines, sinó que pateix lleis i polítiques lingüístiques dels estats espanyol i francès, de segles i encara, contràries al català i a la seva existència.

I poder fer a favor del català, o no, les lleis i la política lingüística que poden fer els estats es veu en les opinions que recull el reportatge com un element clau per afavorir l’ús social de la llengua, i aconseguir que sigui l’idioma que donarà cohesió als diversos grups lingüístics que arriben amb les noves migracions. D’això i de l’actitud dels catalanoparlants en l’ús de la seva llengua en pot dependre que el català pugui ser la llengua hegemònica al seu territori o minoritària i subordinada a l’espanyol, obligatori a tot l’estat.   

Al País Valencià, el català s’ha utilitzat com a element de confrontació política. S’han perdut parlants, però hem seguit també processos de revifalla, com a Gandia, i de com la llengua va molt més enllà de la comunicació i la cultura. Ara, per a molts valencians, la llengua ha recuperat prestigi i és expressió d’una nova autoestima vinculada a projectes de futur de tot l’arc mediterrani.

A les Illes, amb fortes migracions lligades al model de turisme, és clar que les eines de què el català disposi permetran que pugui ser o no la llengua de cohesió d’una societat multilingüe cada vegada més present.

És un reportatge de Josep Ros.
Realització de Lluïsa Roca.
Producció de Meritxell Ribas.
Imatge de Jordi Domènech.
Muntatge de Jordi Díaz i Agustí Poch.


Copyright © Televisió de Catalunya S.A. Tots els drets reservats