SINOPSI
Al primer reportatge veiem com la
Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries del Consell
d’Europa, ratificada per l’estat espanyol l’any 2001, permet als
ciutadans escollir la llengua en què voldrien qualsevol procés judicial.
En la realitat veurem la vigència de lleis franquistes que encara
prohibeixen l’ús del català, i les dificultats per utilitzar-lo a
l’interior dels jutjats, amb jutges sense obligació de conèixer les
llengües pròpies dels territoris on han d’exercir. Veiem les dificultats
que va viure el Jutge de Pau d’Arbúcies per fer les inscripcions al
Registre Civil en català; el President del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya ens exposa la confrontació que es dóna entre drets dels
jutges i drets dels
ciutadans i seguim el treball dels col·legis d’advocats de Catalunya i de
Balears per la defensa de l’ús del català a l’Administració de Justícia
i anem amb ells a Estrasburg, a presentar al Consell d’Europa un informe
que han fet del que és, a criteri seu, l’incompliment per part de
l’estat espanyol de la Carta Europea de les Llengües.
I poder
fer a favor del català, o no, les lleis i la política lingüística que
poden fer els estats es veu en les opinions que recull el reportatge com un
element clau per afavorir l’ús social de la llengua, i aconseguir que
sigui l’idioma que donarà cohesió als diversos grups lingüístics que
arriben amb les noves migracions. D’això i de l’actitud dels
catalanoparlants en l’ús de la seva llengua en pot dependre que el català
pugui ser la llengua hegemònica al seu territori o minoritària i
subordinada a l’espanyol, obligatori a tot l’estat.
Al País
Valencià, el català s’ha utilitzat com a element de confrontació política.
S’han perdut parlants, però hem seguit també processos de revifalla, com
a Gandia, i de com la llengua va molt més enllà de la comunicació
i la cultura. Ara, per a molts valencians, la llengua ha recuperat prestigi
i és expressió d’una nova autoestima vinculada a projectes de futur de
tot l’arc mediterrani.
A les
Illes, amb fortes migracions lligades al model de turisme, és clar que les
eines de què el català disposi permetran que pugui ser o no la llengua de
cohesió d’una societat multilingüe cada vegada més present.
És un reportatge de Josep Ros.
Realització de Lluïsa Roca.
Producció de Meritxell Ribas.
Imatge de Jordi Domènech.
Muntatge de Jordi Díaz i Agustí
Poch.