La crisi de l'Iraq i els partits catalans.

La població catalana va dir no a la guerra

Dissabte 15 de febrer, ciutadans de tot el món van sortir als carrers de les ciutats per manifestar el rebuig a l'esclat d'un conflicte bèl·lic a l'Iraq. Les manifestacions de Catalunya, com les d'altres llocs, van ser les més importants de la història. A partir de llavors, els líders mundials van matisar els seus discursos en relació amb la crisi de l'Iraq, i organitzacions com l'OTAN o la Unió Europea, que fins aleshores s'havien mostrat dividides, van aconseguir alguns acords unànimes per primera vegada després de moltes setmanes. El Govern espanyol també ha matisat la seva posició, però manté el seu suport a la política de George Bush i als preparatius d'un atac militar contra el règim de Saddam Hussein. Aquesta setmana, al Congrés dels Diputats, José María Aznar ha ratificat la declaració final del consell europeu extraordinari de dilluns, que aposta per una solució pacífica com a expressió de la voluntat ciutadana, accepta la força com a últim recurs i demana la col·laboració activa del règim de Saddam Hussein amb els inspectors de les Nacions Unides. Els governs han reaccionat arran de les manifestacions ciutadanes del cap de setmana? Abans de les manifestacions, no era ja prou evident que l'opinió pública rebutja una guerra? Què farà els Estats Units amb els 150.000 soldats que ja té a la zona del Golf Pèrsic? Les institucions democràtiques catalanes han de canalitzar l'opinió ciutadana també en aquesta qüestió, tot i que no tinguin competències en relacions exteriors o defensa? Són preguntes que va plantejar l'Àgora de dijos a la nit al 33. Ramon Rovira va entrevistar Inocencio Arias, ambaixador d'Espanya a l'ONU, a través d'una connexió en directe amb Nova York, i va moderar un debat al plató amb els representants dels partits polítics catalans: Ignasi Guardans, portaveu del Grup Parlamentari Català a la comissió d'Afers Exteriors del Congrés; Jordi Marsal, portaveu socialista a la comissió de Defensa del Congrés; Alícia Sánchez-Camacho, vicesecretària general portaveu del Partit Popular de Catalunya; Joan Puigcercós, diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés, i Joan Saura, diputat d'Iniciativa per Catalunya-Verds al Congrés.