Naguib Mahfuz

cronologia

obres

hi han intervingut

música

crèdits

1911 - Neix a El Caire (Egipte), a la barriada de Gamaliya, l'onze de desembre de 1911. Encara en l'actualitat viu a El Caire.

 

1934 - Obté la llicenciatura de Filosofia i Lletres a la Universitat de El Caire. Professió a la qual es dedica, juntament amb una feina a l'administració: concretament als ministeris d'"Awqaf" (Béns morts) i al d'Orientació Nacional. També col.labora periòdicament a revistes literàries egípcies com: "Al-Mayal", "Al-Yadid" i "Ar-Risala".

 

1939 - Publica la seva primera obra de contes, "El murmullo de la locura" i "Els jocs del destí".

 

1943 - Publica "Ranubis"

 

1947 - És distingit amb el Premi de l'Acadèmia de Llengua Àrab, pel seu "Jan El-Jalili".

 

1954 - Publica "El nou Cir". En aquest temps, Naguib Mahfuz forma part d'una generació realista, juntament amb Adil Kamil i Abd Al-Hamid Al-Sahhar.

 

1956 - Escriu l'obra que l'ha fet més popular en el panorama actual de la literatura àrab, la trilogia formada per "ben El-Qasrayn", "Qasr ash-shaq" i "Esh-shuqariyya".

 

1957 - Comparteix el Premi Nacional de Literatura del seu país amb Mohamen Kame Husain.

 

1959 - Escriu "Els fills del nostre barri". Obra que no va arribar a ser publicada, perquè les autoritats de El Caire consideraven que insulta a figures religioses com Moisès, Jesucrist o el profeta Mahoma.

 

1962 - Publica dues obres breus, "El lladre i els gossos", obra en la qual Mahfuz abandona l'estil realista dels seus treballs anteriors, i "La codorniu i la tardor".

 

1979 - Recolza incondicionalment el tractat de pau entre Egipte i Israel.

 

1988 - L'Acadèmia Sueca el guardona amb el Premi Nobel de Literatura. Mahfuz és el primer autor en llengua àrab distingit amb aquest premi i potser per això en aquell moment va declarar: "Estic content per mi i per la literatura àrab". A finals dels anys 80 és condemnat a mort pel líder espiritual de la Yamá Islàmica, Omar Abdel Rahman per la seva novel.la "Els fills del nostre barri".

 

1990 - Publica "La Azucarera" i "Palau del desig".

 

1994 - Un integrista islàmic l'apunyala mentre passeja pel seu carrer. Es refà de l'atac, però la seva salut n'ha resultat molt minvada. Ja no pot escriure i ha de viure amb protecció policial. També al 1994, el director mexicà Arturo Ripstein, dirigeix "Principio y fin" i un altre director mexicà, Jorge Fons, adapta per al cinema "Callejón de los milagros". L'última obra de Mahfuz "Rhadopis, una cortesana de l'Antic Egipte" es publica a Espanya al 1994.

 

1999 - Mahfuz, gairebé cec i sord, manté, no obstant això, l'actitud vital que sempre l'ha caracteritzat: l'interès i la curiositat per la societat que l'envolta. Una societat, l'egípcia, que sovint esdevé un carreró sense sortida.