14/01/2004 Albert Sánchez Piñol "La por és el que mou el món", diu l'escriptor Albert Sánchez Piñol a Alexandria, a la conversa al programa arran de l'èxit de la seva novel.la "La pell freda". "La pell freda" és una de les grans sorpreses literàries en llengua catalana de l'any 2003. L'obra, que ja ha venut 20.000 exemplars en català i més de 5.000 en castellà, està contractada per a la traducció a més de 15 idiomes. La novel·la, de caràcter fantàstic, aventures, terror i d'instrospecció de personatges, pauta d'alguna manera la resta de continguts de l'Alexandria d'avui. En el decurs de l'entrevista, Sánchez Piñol no creu que siguin el sexe o els diners el que mouen el món, sinó que és la por, perquè la por ens fa pensar i veure les coses. També explica que no s'havia proposat mai ser escriptor sino que, senzillament "t'hi vas trobant". "La pell freda" és el primer títol d'una trilogia que Sánchez Pinyol va dissenyar des del començament, i de la que quasi té acabada la segona part. L'autor també parla de la seva anterior obra "Pallassos i monstres", que és una visió irònica i crua de vuit sanguinaris dictadors africans. A l'Alexandria d'avui també hi intervenen dos escriptors internacionals amb un gran reconeixement de públic i de crítica: d'una banda, el nordamericà Jeffrey Eugenides, autor de "Middlesex", una novel·la sobre una família nordamericana d'origen grec amb gens mutants al llarg de tres generacions. El gen, quan es manifesta, converteix els individus en hermafrodites. Aquesta novel·la va obtenir el premi Pulitzer 2003. D'altra banda, també intervé al programa l'escriptor de Tasmània Richard Flanagan, que parla de la seva novel·la "El libro de los peces de William Gould". Flanagan explica que fa uns deu anys un bibliotecari de Tasmània li va descobrir "El llibre dels peixos" de Gould. Era un volum molt gastat de 28 aquarel·les de peixos. Les havia pintat un intern d'una presó de Tasmània 200 anys enrere. Arran d'aques descobriment, va decidir escriure una novel·la en què cada capítol comencés amb un d'aquells peixos, sense intentar explicar les circumstàncies històriques que van originar les aquarel·les sinó que seria com una paràbola del període tan trist que vivim avui. Flanagan també vol incloure en el llibre una mica d'esperança pel món en què vivim. Aprofitant que Sánchez Piñol és una de les revelacions literàries del 2003, i que aquest és el primer programa del 2004, Alexandria fa una Anatomia de la literatura catalana amb Francesc Parcerisas, director de la Institució de les Lletres Catalanes; Dolors Oller, presidenta del Centre Català del PEN, i Joan-Josep Isern, responsable del Servei d'Informació Cultural de la Generalitat. El reporter del programa, Eloi Vila, visita la llibreria La Mulassa, de Vilanova i la Geltrú, ciutat on hi ha un dels fars més emblemàtics de la costa catalana. El periodista i escriptor Rafael Vallbona, col·laborador del programa, parla de lectures complementàries a l'obra de Sánchez Piñol, com ara "El rem de trenta-quatre", de Joaquim Ruyra.