11/02/2005 Pedro Zarraluki "La gent normal i corrent, hagi estat en un bàndol o l'altre, sempre perd la guerra". Aquesta podria ser la màxima que regeix l'última novel·la de Pedro Zarraluki, "Un encargo difícil", guardonada amb el Premi Nadal d'enguany. La història comença a partir de l'encàrrec que rep un personatge amb un passat fosc, de matar un doble o triple espia alemany, i l'autor l'aprofita per descriure la vida a l'illa de Cabrera els difícils anys 50. És un lloc petit, amb molt pocs habitants i tots amaguen una història cruel ja siguin vencedors o vençuts. Les protagonistes són dues dones que volen refer la vida tot i les dures condicions que han d'afrontar. Pedro Zarraluki considera que cal aprofundir molt més del que s'ha fet fins ara en la postguerra, sense por dels que consideren que ja s'ha dit tot. Pensa que aquesta època pot ser molt fructífera per a la literatura, i que la història demostra que encara s'han d'explicar moltes coses fins ara amagades. Al llarg de la conversa amb"Aquesta podria ser la màxima que regeix l'ultima novel·la de Pedro Zarraluki, "Un encargo difícil", guardonada amb el Premi Nadal d'enguany. La història comença a partir de l'encàrrec que rep un personatge amb un passat fosc, de matar un doble o triple espia alemany, i l'autor l'aprofita per descriure la vida a l'illa de Cabrera els difícils anys 50. És un lloc petit, amb molt pocs habitants i tots amaguen una història cruel ja siguin vencedors o vençuts. Les protagonistes són dues dones que volen refer la vida tot i les dures condicions que han d'afrontar. Pedro Zarraluki considera que cal aprofundir molt més del que s'ha fet fins ara en la postguerra, sense por dels que consideren que ja s'ha dit tot. Pensa que aquesta època pot ser molt fructífera per a la literatura, i que la història demostra que encara s'han d'explicar moltes coses fins ara amagades. Al llarg de la conversa amb Màrius Serra, l'autor de "Retrato de família con catástrofe" i "La historia del silencio" explica la simpatia que li provoquen els personatges secundaris; per això, en les seves històries n'hi acostuma a haver molts, perquè li agrada treballar-los a fons i que tinguin poc paper, tot i que són els que suporten el pes de la narració. En la vida real, Zarraluki considera que tots som els secundaris dels altres. També explica per què ha deixat la narració curta de banda a favor de la novel·la i recorda la llarga relació que la seva família mantenia amb el Premi Nadal. Precisament completen aquesta edició de l'""Alexandria" un reportatge de Txell Bonet sobre la història del Premi Nadal i l'escriptor Jordi Soler, fill de catalans exiliats a Mèxic que acaba de publicar "Los rojos de ultramar", el llibre que Zarraluki recomana.