El futur de l'Àfrica subsahariana

Actualment, l'Àfrica subsahariana -on viuen 700 milions de persones- és l'escenari d'un seguit de conflictes bèl·lics que dessagnen el continent i en frenen el desenvolupament econòmic. Darrere d'aquests conflictes hi ha, d'una banda, processos irregulars de descolonització. De l'altra, els interessos de governs, grups rebels d'oposició i multinacionals per accedir a la riquesa del territori.

Per exemple, el 1999 Sierra Leone posava fi a un cruent conflicte de deu anys pel control de les mines de diamants, conflicte que més tard es va estendre a Libèria. A Costa d'Ivori ha esclatat un nou enfrontament per interessos comercials sobre el cacau. A la República Democràtica del Congo encara es viu una guerra en què intervenen Ruanda, Burundi, el Congo-Brazaville i les ètnies hutu i tutsi. Aquesta guerra ja ha provocat dos milions de morts.

Angola està devastada després de 40 anys de guerra, mentre que Moçambic i Namíbia pateixen fam i malalties. Etiòpia, Eritrea, Zàmbia o Malawi són víctimes de la sequera. Per la seva banda, països com Kènia, Zimbawe o Tanzània malviuen sota règims personalistes i vitalicis. Nigèria i Burkina-Fasso estan governades per dictadures militars.

En conjunt, més de 300 milions d'africans són víctimes de la fam i la pobresa. A més el 80% de la població mundial portadora del virus de la sida és africana.

Malgrat això, a l'Àfrica Negra hi ha grans riqueses naturals. L'arc del golf de Guinea té importants reserves de petroli. Sierra Leone, Libèria, la República Democràtica del Congo o Angola tenen mines de diamants. Níger és exportador d'urani.

A l'Àfrica subsahariana, la democràcia només està instaurada a Sud-àfrica i a Botswana, els països més pròspers del continent. Per contra, la corrupció és la tònica dominant a l'Àfrica, amb el suport de moltes nacions occidentals.

Per lluitar contra això, el juliol es va crear la Unió Africana, que aplega 53 països. La iniciativa té el suport del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, que ajudaran econòmicament els països que respectin els drets humans i la democràcia.

Els principals països importadors de diamants han acordat mesures per evitar-ne el comerç il·legal. Els lots de pedres en brut s'exportaran en sacs segellats, es registraran en una base de dades internacional i tindran un certificat d'origen.

En set anys, l'exportació de petroli ha fet que la renda per càpita de Guinea Equatorial hagi passat de 300 a 2.000 euros. Tot i així, el 65% de la població continua vivint per sota del llindar de la pobresa.

Grups d'activistes per la defensa del drets humans denuncien que només s'enriqueixen les classes socials en el poder. També critiquen les grans companyies de petroli, que paguen suborns per accedir al petroli de l'Àfrica occidental.

Segons el Banc Mundial, l'Àfrica negra -sense comptar Sud-àfrica- era més pobra l'any 2000 que el 1970. Fa dos anys, tenia menys carreteres que Polònia, només una cinquena part de la població tenia electricitat i la majoria vivia a dues hores o més del telèfon més proper.