El comerç de cafè

L'Organització Internacional del Cafè ha alertat que el mercat del cafè viu la pitjor crisi dels últims 30 anys. En concret, des del 1997 la devallada del preu del gra posa en perill el mitjà de vida de 25 milions de famílies productores de tot el món. En els darrers tres anys el preu del cafè ha caigut un 50% i torna a valer el mateix que fa mig segle. Mentrestant, el preu del cafè al detall s'ha mantingut relativament estable.

Moltes ONG denuncien que els cultivadors de cafè dels països en vies de desenvolupament es veuen obligats a vendre el gra a un preu molt per sota del que costa produir-lo. Per contra, les empreses de marca que venen el cafè torrat obtenen grans beneficis.

Segons un informe d'Intermón-Oxfam, fa deu anys els països exportadors de cafè rebien una tercera part del valor del cafè en el mercat. Avui en reben menys de la desena part. Com a resultat, els ingressos d'aquests països disminueixen i el desenvolupament socioeconòmic s'alenteix.

Des del 1989, el comerç de cafè és lliure i es regula per la llei de l'oferta i la demanda. Això ha permès que els països rics que transformen el gra puguin imposar condicions sobre el preu i la producció als països pobres de l'Àfrica i l'Amèrica Llatina.

A més, alguns països exportadors aposten per produir molt cafè però de baixa qualitat -com el Vietnam. D'altres augmenten en excés la producció -com el Brasil. Tot plegat, fa que les companyies compradores puguin retallar els preus encara més.

Les quatre grans companyies mundials que compren el gra verd de cafè per torrar-lo són Kraft, Nestlé, Procter and Gamble i Sara Lee. Cada una té, com a mínim, una marca de cafè que genera vendes per valor de més de mil milions d'euros.

Des de la plantació fins al vaixell que s'enduu el gra, el cafè se sotmet a un procediment manual d'una trentena de passos, com ara, la recol·lecció, l'eliminació de la clofolla, la tria, la fermentació, el rentat o l'assecat.

En termes econòmics, els cultivadors de cafè del tercer món venen un quilo de gra verd de cafè per deu cèntims d'euro, és a dir, 16 pessetes. Els consumidors del primer món paguen un euro amb seixanta cèntims, unes 266 pessetes, per un quilo de cafè torrat.

Les propostes per a un comerç just del cafè inclouen, d'una banda, aconseguir un preu digne de compra. De l'altra, que els productors garanteixin la qualitat del cafè i cooperin en l'eliminació d'excedents.