Productivitat i competitivitat

Un informe del Fòrum Econòmic Mundial situa Espanya -juntament amb Portugal i Grècia- a la cua dels països europeus més competitius. La competitivitat econòmica d'un territori es mesura en funció de diversos paràmetres, com ara la qualitat de l'entorn empresarial i professional o les principals dades macroeconòmiques del país.

Per exemple, Espanya, que ocupa la posició número 25 en el rànking mundial, té avantatges competitius en relació als tipus d'interès, la subcontractació de tecnologia i les reserves bancàries líquides. Per contra, té desavantages en la despesa pública, en les exportacions i en les taxes d'atur i estalvi.

Per altra banda i segons els experts, Catalunya ha perdut competitivitat en els darrers anys per un cert estancament en els mitjans de producció i per una insuficient inversió en infraestructures, tant pel que fa a autopistes i ferrocarrils com a ports i aeroports.

Altres factors que han jugat en contra del creixement de la productivitat a Catalunya han estat la manca d'una formació adequada dels treballadors i la reduïda despesa en investigació i desenvolupament en tots els sectors econòmics.

El febrer, la Unió Europea va fer una llista dels punts dèbils de l'economia espanyola als que l'administració hauria de dedicar més atenció. Entre ells, la creació de llocs de treball i el manteniment a llarg termini del sistema de pensions.

La Unió Europea també adverteix a Espanya que la baixa productivitat dels treballadors és conseqüència de la reduïda inversió en educació i en tecnologies de la informació.

D'altra banda, la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials creu que es necessari invertir 15.000 milions d'euros en el desenvolupament de la societat de la informació en els propers sis anys per convergir amb la Unió Europea.

Per la seva banda, els sindicats catalans ja han recordat als empresaris que amb l'ampliació de la Unió Europea hauran d'apostar per la innovació tecnològica, la formació de personal qualificat i els productes de valor afegit.

A partir del 2005 entrarà en vigor la Zona Arancelària Euromediterrània, que permetrà a països com Marroc i Turquia vendre els seus productes a la Unió Europea.

Els EUA lideren el rànquing de l'Informe del Fòrum Econòmic Mundial, tant a nivell microeconòmic com en la projecció de creixement macroeconòmic. Finlàndia i Suècia encapçalen a Europa el rànquing de competitivitat, innovació i recursos humans malgrat l'elevada pressió fiscal.

De fet, la UE creu que Espanya trigarà a recuperar els elevats nivells de creixement registrats entre el 1997 i el 2000, en els quals va crèixer un 4% anual.