El preu dels habitatges

Segons la Constitució, l'habitatge és un bé de primera necessitat. Segons les entitats financeres, per obtenir-lo, els ciutadans dediquen gairebé la meitat del sou a pagar la hipoteca. Mentrestant, promotors immobiliaris, administracions, sindicats, govern i oposició mantenen un foc encreuat sobre qui té la culpa de l'escalada de preus.

En xifres globals, comprar un habitatge nou costa un 14% més que l'any passat. A Barcelona, els pisos han pujat un 20%, tot i que les vendes s'han reduït en un terç. De mitjana, un pis nou -d'uns 100 metres quadrats- costaria 49 milions de pessetes.

Actualment, un pis d'obra nova sembla que només estigui a l'abast de qui disposa d'una vivenda i vol millorar la primera residència, de parelles amb dos sous o d'inversors que compren com a mesura d'estalvi.

A les ciutats de la primera corona metropolitana -com Cornellà, el Prat o Santa Coloma- els ciutadans dediquen una tercera part dels ingressos a comprar el pis. A Gavà i Badalona, la quota oscil·la entre el 36% i el 39%. Per sota del 30% hi ha poblacions com Manresa, Sabadell, Castelldefels, Rubí o Martorell.

A la ciutat de Lleida, el preu del metre quadrat construït s'ha triplicat entre el 1998 i el 2001. L'arribada del tren d'alta velocitat n'ha estat el detonant. Paradoxalment, a tot Catalunya, la majoria de pisos de nova construcció es venen abans que les obres s'hagin acabat.

Els experts defensen que per estabilitzar el mercat immobiliari caldria resoldre la mancança de sòl i de pisos de lloguer. També creuen que s'ha de canviar la filosofia de tenir un habitatge per tota la vida per la de tenir l'adequat per cada època.

Els sindicats i el PSOE reclamen a les administracions que promoguin els habitatges de protecció oficial. També proposen modificar la Llei del Sòl per evitar l'especulació. Des del 1998, el sòl s'ha encarit un 90% i suposa gairebé la meitat del preu d'un pis.

L'Ajuntament de Barcelona va planificar la contrucció de 7.200 habitatges de protecció oficial durant el període 2000-2003. Ara com ara, la meitat encara no s'han començat a construir i només n'han sortit a la venda una quarta part.

Segons el ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, els pisos es venen perquè, malgrat l'encariment dels preus, els ciutadans milloren el nivell de renda. Cascos també afirma que la gent compra immobles com a mesura d'estalvi.

Els analistes parlen d'especulació i de bombolla immobiliària, però admeten que els pisos continuaran encarint-se durant dos o tres anys més. Alguns creuen que a partir del 2003 disminuirà la demanda i es posarà fre a l'actual escalada de preus.

A Barcelona, més de 12.000 joves opten a un dels 1.000 pisos de lloguer que el govern municipal construirà. A la província de Barcelona, els nou primers mesos de l'any es van construir 30.000 pisos, un 13% més que en el mateix període del 2001. A la capital catalana, durant els sis primers mesos del 2002, dos de cada deu pisos van tenir algun tipus de protecció pública.