Turquia i Europa

El Partit de la Justícia i el Desenvolupament va guanyar el 3 de novembre de 2002 les eleccions a Turquia i va obtenir la majoria absoluta. El seu líder, Tayyip Erdogan, acabava de visitar Espanya en el marc d'una gira per diferents països europeus amb l'objectiu de defensar la candidatura de Turquia per entrar a la Unió Europea.

Segons la premsa occidental el Partit de la Justícia és una formació islamista moderada. El que no se sap és si voldrà transformar la Turquia laica actual en una nova república islàmica.

Alguns analistes defineixen la formació d'Erdogan com a demòcrata-musulmana igual que a Europa es parla de partits demòcrata-cristians. Els seus dirigents són conservadors, musulmans, demòcrates, amb estudis d'alt nivell, partidaris de l'entrada a la Unió Europea i fidels a l'OTAN.

Tayyip Erdogan, de 48 anys, ha reiterat que Turquia continuarà sent un estat laïc i democràtic. El seu programa polític no inclou imposar la xaria, la llei canònica de l'Islam, ni a l'economia ni a la societat.

D'altra banda, Turquia és membre de l'OTAN i té el suport dels Estats Units per entrar a la Unió Europea. De moment, però, no és ni candidata a l'adhesió. D'altra banda, malgrat les suspicàcies que pugui aixecar en el món islàmic, Erdogan vol mantenir les relacions amb Israel, amb qui Turquia col·labora militarment i econòmicament des de fa deu anys.

La llei canònica de l'Islam- anomenada Xaria- és vigent, en teoria, a tots els països islàmics, amb excepció de la República de Turquia, que la va substituir per un codi civil el 1926. L'exèrcit kemalista vigila el compliment a Turquia dels principis laics de l'estat i persegueix l'integrisme islàmic.

Una sentència judicial impedeix que Erdogan tingui cap càrrec públic i, per tant, no podrà ser ni diputat ni primer ministre. El 1997 el van declarar culpable d'incitar a l'odi religiós per haver llegit en públic un poema islàmic amb versos nacionalistes.

El Partit de la Justícia i el Desenvolupament ha inclòs en el seu programa l'impuls dels drets humans, la prohibició de la tortura i l'ampliació de les llibertats democràtiques.

La Unió Europea exigeix a Turquia que respecti els drets humans i que tingui una democràcia normalitzada. La repressió de la minoria kurda, les tenses relacions amb Grècia i la invasió de Xipre, que Turquia manté des de 1974, són altres qüestions pendents.

El deute exterior turc és de 117.500 milions de dòlars, el 77,6% del PIB, si bé Erdogan assumirà tots els acords que Turquia té signats amb el Fons Monetari Internacional. Turquia té gairebé 66 milions d'habitants i una renda per càpita de 3.480 dòlars anuals.