ATAC CONTRA L'AFGANISTAN

El dilluns 8 d'octubre, unes 800 persones es van manifestar a Barcelona en contra del bombardeig dels Estats Units i la Gran Bretanya sobre l'Afganistan. Era la segona concentració a favor de la pau en deu dies. La protesta va tenir lloc a la plaça de Sant Jaume i va ser convocada per la Plataforma Aturem la Guerra, una coordinadora formada per unes setanta entitats cíviques i polítiques. A València, la coordinadora Taula per la Pau també va organitzar una concentració davant l'ajuntament de la ciutat per protestar contra la resposta militar als atacs de l'11 de setembre.

Diumenge, 7 d'octubre tan bon punt es va fer pública l'acció militar contra l'Afganistan, centenars de persones es van manifestar a Nova York i Washington per mostrar el seu rebuig a la guerra. Entre les consignes que van llançar, els pacifistes demanaven justícia en resposta als atacs terroristes, però s'oposaven a la guerra.

Des que es van produir els atemptats a Nova York i Washington, l'opinió pública ha estat dividida entre els que donen suport a una resposta militar i els que s'hi oposen, adduint que els bombardejos causaran més víctimes civils i provocaran més atemptats terroristes.

Els atemptats de l'11 de setembre van causar més de 6.000 víctimes mortals, entre les que anaven als avions segrestats, les del World Trade Center i les del Pentàgon. El president nord-americà, George Bush, va deixar ben clar, des del primer moment, que l'atac no quedaria sense resposta. L'Aliança Atlàntica va donar suport a una resposta bèl·lica als atemptats.

L'atac contra l'Afganistan va començar a dos quarts de set de la tarda de diumenge, hora d'aquí. Uns moments més tard, el president dels Estats Units, George Bush, va comparèixer públicament per informar de l'inici de la resposta militar contra els camps d'entrenament de l'organització terrorista Al-Qaida i les instal·lacions militars del règim talibà.

Després dels atacs, la televisió per satèl·lit Al-Jazeera va emetre un missatge gravat d'Ossama bin Laden en què reconeixia que un grup de musulmans va cometre els atemptats de l'11 de setembre i en què amenaçava durament els Estats Units.

Només l'Iran i l'Iraq van condemnar l'operació militar contra l'Afganistan.

El rei de l'Afganistan a l'exili, Mohammeada Zahir Xah, va reconèixer públicament el dret legítim de resposta dels Estats Units.

L'ambaixador talibà al Pakistan va qualificar l'atac contra l'Afganistan d'atac terrorista.

El règim talibà va insistir que no entregarà Ossama bin Laden