EL CLIMA DEL PLANETA

El Centre Nacional de la Neu i el Glaç de la Universitat de Colorado, als Estats Units, i el Servei Antàrtic Britànic han fet públiques unes imatges captades per satèl·lit que mostren el desglaç de bona part de la badia o plataforma Larsen B, a l'Antàrtida. Tot i que el desglaç parcial d'aquesta zona s'estudia des de fa 20 anys, no s'havia observat mai una evolució tan espectacular com la d'aquest any.

En només 35 dies, aquesta plataforma, formada fa 12.000 anys, en temps de l'última gran glaciació, ha perdut uns 3.250 quilòmetres quadrats, l'equivalent a la superfície de l'illa de Mallorca, i un volum de 700 bilions de tones de glaç. Els investigadors indiquen que el progressiu escalfament de la Terra ha contribuït a aquest fenomen. Ara, aquesta gran superfície polar s'ha convertit en centenars d'icebergs i fragments a la deriva a l'oceà davant la costa sud de Xile i Argentina.

Segons el Centre Nacional de la Neu i el Glaç es tracta de l'esdeveniment d'aquesta mena més important dels darrers 30 anys a la península antàrtica i asseguren que el procés corre el risc d'estendre's si les temperatures en aquesta zona a l'estiu continuen augmentant. Una de les zones més amenaçades és la plataforma de Ross, d'uns 500.000 quilòmetres quadrats, perquè segons els científics si es comença a fondre, provocaria una elevació significativa del nivell del mar. De moment, la fusió de la plataforma Larsen B ha tingut un efecte escàs en el nivell global del mar.

L'estudi del glaç de l'Antàrtida ha estat estudiada durant els últims anys per mig centenar d'equips d'arreu del món, i la majoria d'aquests estudis confirmen la reducció del volum i l'extensió de glaç acumulat.

En el darrer mig segle, les temperatures mitjanes a la península Antàrtica han pujat dos graus i mig, xifra que suposa un augment molt superior a l'escalfament mitjà registrat a tot el planeta, que va ser d'un 0,6 graus al segle XX.

L'any 2001 va ser el segon any més calorós des que es van començar a registrar aquest tipus de dades, l'any 1867. Un altre fet que s'ha detectat, és la pujada del nivell del mar. A la Mediterrània, per exemple, s'han prolongat més els estius, els arbres floreixen abans i les fulles triguen més a caure.

Segons el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, el canvi climàtic pot destruir part del bosc mediterrani.

El Worldwatch Institute ha advertit que el glaç de l'Àrtic pot desaparèixer a mitjans d'aquest segle.