BON DIA CATALUNYA: A TV3 de dilluns a divendres, de 8:15 a 10:30 hores.
ENQUESTES DEL MES EL MODEL TURÍSTIC CATALÀ S'HA DE CANVIAR?| 21-04-04 |  | 83,3% |  | 16,7% |
Són xifres que seran damunt la taula aquest cap de setmana, durant algun dels debats que es faran en el marc del Saló Internacional de Turisme de Catalunya, que s'inaugura demà.
Tal com passa amb el sector industrial, el turisme ja no es pot basar en els preus baixos, perquè la competència és forta, i ha d'apostar per un model de qualitat.
Un model que, com va remarcar fa uns quants dies el conseller de Comerç, Consum i Turisme, Pere Esteve, es debat entre l'augment estricte de la qualitat i els límits imposats per la sostenibilitat i l'equilibri territorial. ELS IMMIGRANTS HAN DE TENIR PLE DRET DE VOT?
| 20-04-04 | | 27,3% | | 72,7% |
Per aquest motiu, els representants de més de 120 entitats i unes 70 nacionalitats van decidir començar a estudiar la manera d'assolir el ple dret de vot. No tan sols a les municipals, sinó a totes les convocatòries electorals.
Ara per ara, els únics estrangers que poden votar són els ciutadans de la Unió Europea, i només ho poden fer en les municipals. I mentre hi ha qui veu molt lògic estendre aquest dret als extracomunitaris, i a altres comicis, altres veus s'hi mostren clarament en contra i són partidàries que només puguin votar els immigrants que deixin de ser-ho en esdevenir nacionals del país on viuen. SÓN SEGURS PER A LA SALUT ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS?
| 19-04-04 | | 17,3% | | 82,9% |
Paradoxalment, malgrat la moratòria, en vigor des del 1998, durant aquests anys, a Catalunya i el conjunt de l'estat, no ha parat de créixer la superfície dedicada als conreus transgènics.
Una realitat que contrasta amb l'opinió expressada des d'entitats com ara Unió de Pagesos, que ha proposat que Catalunya es declari zona lliure de transgènics, com ja han fet altres regions europees.
I és que els productes transgènics són polèmics des que van aparèixer. Mentre que els partidaris asseguren que són gairebé la solució per a la fam mundial perquè resisteixen més bé les plagues i incorporen ingredients de millor qualitat, els detractors alerten dels danys irreparables que causen en l'ecosistema i la salut humana. S'HAN D'AIXECAR LES BARRERES DELS PEATGES QUAN HI HA RETENCIONS?
| 16-04-04 | | 95,7% | | 4,3% |
En aquests casos, doncs, es dóna la doble paradoxa que els usuaris paguen les mateixes tarifes que la resta de l'any per un servei molt pitjor i que precisament la presència de les barreres de peatge és un dels factors que contribueixen més a complicar el trànsit.
Per intentar posar remei a aquesta situació, sovint agreujada per la falta de vies alternatives a les de pagament, el govern de la Generalitat ha començat a tenir converses amb la concessionària Acesa, que s'ha mostrat "disposada a estudiar fórmules tarifàries per aconseguir un millor aprofitament de les infraestructures".
Més enllà de la fórmula que al final s'adopti, sembla clar que tothom està d'acord que cal trobar una solució, sobretot per mirar de pal·liar el greuge de Catalunya respecte a la resta de l'estat. Precisament per això, hi ha qui diu que, en situacions excepcionals, el que cal és aixecar les barreres i fer els peatges gratuïts, com ja s'ha fet alguna vegada. LA LLEI D'ESTRANGERIA FA QUE HI HAGI MÉS "SENSE PAPERS"?
| 15-04-04 | | 66,7% | | 33,3% |
De fet, Rodríguez veu tan malament la política d'immigració espanyola que, directament, la qualifica de "no política". A banda de criticar les lleis, l'informe assegura que ni tan sols s'apliquen correctament, perquè les forces de seguretat i els funcionaris desconeixen els drets dels immigrants.
Fins ara, el govern espanyol en funcions s'ha limitat a emetre una "nota verbal" en què expressa "fermes discrepàncies" amb l'informe. En qualsevol cas, però, el fet que un representant de l'ONU faci un informe tan crític amb la legislació d'immigració hauria d'obligar els dos principals partits de l'estat, que hi van votar a favor, a replantejar-se la seva actuació en aquesta matèria. S'HAN DE PROHIBIR LES CORRIDES DE TOROS?
| 14-04-04 | | 77,3% | | 22,7% |
El text aprovat dóna suport a la declaració de principis de la llei de protecció dels animals de la Generalitat, que els considera organismes dotats de sensibilitat psíquica.
Els sectors taurins ja han reaccionat i han qualificat la declaració municipal de "trist exercici d'odi, intolerància i fanatisme contra els toros", i apel·len a la llarga tradició del país i a preservar un espectacle artístic i popular.
En canvi, des de les associacions antitaurines i de defensa dels animals s'apunta que la votació de dimarts passat és "un pas decisiu i de gran transcendència moral". EL TRÀNSIT S'HA CONVERTIT EN UN PROBLEMA MUNDIAL DE SALUT PÚBLICA?
| 13-04-04 | | 91,5% | | 8,5% |
L'objectiu de l'OMS és conscienciar els governs i els ciutadans de la gravetat del problema i la necessitat de posar-hi remei tan aviat com sigui possible. Des del convenciment que la solució és fàcil si es treballa a fons la prevenció, en tots els àmbits de la vida.
A banda d'això, les dades de l'Organització Mundial de Salut evidencien que els països pobres també pateixen amb més intensitat el problema del trànsit i les seves conseqüències.
Per ser conscient de la gravetat del problema, però, no cal anar tan lluny. Només a casa nostra, amb motiu de les vacances de Setmana Santa, han mort 5 persones i 5 més han resultat ferides lleus. LA "PASSIÓ" DE GIBSON FOMENTA UNA VISIÓ ANTISEMITA DE LA HISTÒRIA?
| 08-04-04 | | 38,8% | | 61,2% |
La duresa de les imatges s'ha comentat molt, però no és l'aspecte més controvertit de la pel·lícula, que ha reobert el debat sobre el suposat contingut antisemita dels evangelis. L'any 1965, al Concili Vaticà II, l'església catòlica va rebutjar oficialment que els jueus fossin responsables de la mort de Crist, però això no ha impedit que, sovint, la creença popular seguís aferrada a aquest mite.
En qualsevol cas, el film ha provocat moltes reaccions. I, mentre que el Vaticà no ha expressat cap opinió oficial, diversos lobbys proisraelians dels Estats Units hi veuen un exemple més de la revifada de l'antisemitisme arreu del món. BARCELONA S'HA ABOCAT MASSA AL TURISME I ELS SERVEIS?
| 07-04-04 | | 53,6% | | 46,4% |
A banda de transformar Barcelona urbanísticament, els Jocs Olímpics van marcar un abans i un després de la ciutat com a destinació turística. En definitiva, Barcelona ha descobert el negoci del turisme i ha anat transformant la seva fesomia. Però també el teixit productiu. Fins al punt que diverses veus ja parlen, des de la preocupació, de ciutat-aparador o ciutat-parc temàtic.
És clar que la Barcelona grisa del postfranquisme necessitava un bon rentat de cara, però cal veure si s'ha caigut del foc a les brases, i si l'alegria del negoci fàcil ha fet perdre a la capital de Catalunya l'empenta i la capacitat emprenedora que la va caracteritzar durant un segle i mig. LA DESAPARICIÓ DE LA CÈL·LULA DE L'11-M FA DISMINUIR L'AMENAÇA DEL TERRORISME ISLAMISTA?
| 06-04-04 | | 11,1% | | 88,9% |
Ara fa dos anys i mig, arran dels atemptats de l'11 de setembre als Estats Units, es van detenir quaranta persones a l'estat espanyol, relacionades amb el terrorisme islamista. L'abast de l'operació va fer pensar els serveis d'intel·ligència que no hi havia risc d'atemptats a Espanya i que, com a molt, era un lloc de pas i base d'operacions.
En qualsevol cas, però, l'atemptat contra interessos espanyols al Marroc de l'any passat i els últims esdeveniments de Madrid i la línia del TGV són proves evidents que el terrorisme islamista considera l'estat espanyol un dels seus objectius. I el comunicat d'Al-Qaeda publicat ahir pel diari "ABC", que anunciava la fi de la treva fixada fa uns dies, no permet pensar que el perill hagi acabat. S'HA DE LEGALITZAR LA PROSTITUCIÓ?
| 05-04-04 | | 79,2% | | 20,8% |
D'aquesta manera, es persegueix un doble objectiu: d'una banda garantir l'autonomia de les professionals del sexe i, de l'altra, poder lluitar amb més eficàcia contra tota forma de proxenetisme.
Així, Catalunya passaria a ser, al costat d'Holanda, un dels pocs països on el negoci del sexe està equiparat amb qualsevol altre.
Legalitzar ¿o no¿ la prostitució és un debat que ve de lluny. I planteja un gruix de problemes morals, perquè, segons una part de la societat, vendre el cos no es podrà considerar mai una activititat equiparable amb qualsevol altre intercanvi comercial, ja que atempta contra la dignitat humana. L'ONU HA D'AGAFAR EL CONTROL DE LA SITUACIÓ A L'IRAQ?
| 02-04-04 | | 71,7% | | 28,3% |
El dia a dia està marcat, sobretot en el triangle sunnita, per insurreccions populars esporàdiques, fruit del descontentament i la preocupació per un futur en pau que sembla més llunyà del previst; i, d'altra banda, pels atemptats de la resistència afí al règim dictatorial de Saddam, que fa mans i mànigues per desencoratjar els ocupants.
En aquest marc, una qüestió pendent important és el paper de les Nacions Unides en la transició iraquiana cap a la democràcia. Ara, els governs dels Estats Units i el Regne Unit són partidaris que jugui un paper més rellevant.
Falta veure si finalment hi haurà un acord i si el traspàs del control a les Nacions Unides facilitarà realment el procés de pau a l'Iraq.
S'HA DE MANTENIR LA REPETICIÓ DE CURS A L'ESO?
| 01-04-04 | | 73,6% | | 26,4% |
Queda pendent, però, la decisió sobre les mesures que ja han entrat en vigor aquest curs 2003-2004. Entre aquestes mesures hi ha els nous criteris d'avaluació, segons els quals, els alumnes d'ESO amb més de dues assignatures suspeses han de repetir curs.
Fins ara, des del PSOE s'han manifestat públicament en contra de les repeticions a Primària, però el partit que va engegar la LOGSE reconeix que cal revisar el sistema de promoció automàtica instaurat per aquella llei.
En qualsevol cas, però, aquesta situació d'interinitat ha tornat a posar d'actualitat el debat sobre si és millor, des del punt de vista educatiu, que els alumnes que no acreditin un mínim de coneixements repeteixin, o bé que es promocionin automàticament. LA LEGISLACIÓ INTERNACIONAL ESTÀ PER SOBRE DE LA LLEI ESPANYOLA DE L'ESPORT?
| 31-03-04 | | % | | % |
Això vol dir que les seleccions catalanes d'hoquei patins, hoquei en línia, patinatge de velocitat i patinatge artístic ja poden participar en competicions europees i internacionals.
Mentre que aquesta decisió històrica s'ha rebut molt bé a Catalunya, els partits polítics i els organismes esportius de la resta de l'estat s'han afanyat a mostrar-s'hi en desacord i han començat una ofensiva per deixar-la sense efecte.
Tot plegat, des de l'opinió que "només hi ha una selecció espanyola amb representació internacional". Aquesta opinió, però, obvia que la Llei de l'Esport espanyola no recull enlloc la prohibició que una part de l'estat s'enfronti amb la totalitat. S'HAURIA DE PROHIBIR FUMAR A TOTS ELS LLOCS PÚBLICS, COM A IRLANDA?
| 30-03-04 | | 71,9% | | 28,1% |
La república d'Irlanda és el primer estat del món que aprova una llei antitabac al conjunt de tot el territori. Afecta els milers de pubs, però també els restaurants, els llocs de treball i els espais públics tancats.
I mentre els detractors de la llei exhibeixen estudis que alerten d'una caiguda del 8% dels ingressos, els partidaris presenten sondejos segons els quals la majoria de la població ¿inclosos alguns fumadors¿ és favorable a la prohibició.
A banda, i mentre alguns veuen en la mesura una ingerència del govern en la vida privada, des del Ministeri de Sanitat s'argumenta, sobretot, que amb la llei es posarà fi a les 7.000 morts causades cada any a Irlanda per malalties relacionades amb el tabac. ELS HOMES SEPARATS HAURIEN DE PODER VEURE MÉS ELS SEUS FILLS?
| 29-03-04 | | 88,7% | | 11,3% |
Aquesta és l'opinió de nombrosos pares separats o divorciats. Des d'entitats de mares, en canvi, afirmen que en general són els pares els que no tenen gaire interès a veure els fills.
Sigui com sigui, i farts d'aquesta situació, diverses associacions de pares han decidit denunciar al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg l'actitud de "maltractament institucional" a què els jutges de família i les institucions de l'estat els tenen sotmesos. A ells i a les seves famílies, remarquen, que veuen com perden el contacte amb els fills, néts o nebots i no poden fer-hi res.
La custòdia compartida és un concepte legal sobre el qual els professionals no tenen una opinió unànime, però sembla evident que fomentar, des de la justícia, un allunyament progressiu de pares i fills, no és la millor solució per a ningú. ESTÀ FORA DE LLOC L'ORDRE DE CURSAR LES DENÚNCIES CONTRA ELS MANIFESTANTS DEL 13-M?
| 26-03-04 | | 80,36%% | | 19,64%% |
Aquesta ordre ha causat sorpresa entre les associacions de fiscals, perquè obeir-la implica no seguir el procediment habitual, que consisteix a estudiar si la denúncia presentada conté indicis de delicte abans de tramitar-la.
Mentre la polèmica creix, els fiscals estan dividits sobre l'encert de l'ordre del fiscal general. I, en conseqüència, mentre uns s'han afanyat a tramitar totes les denúncies rebudes, altres han fet pública la seva discrepància. En el fons, es tracta d'un greu problema formal, ja que no hi ha manera de determinar la implicació de cada pretès incriminat. FALTEN METGES A CATALUNYA?
| 25-03-04 | | 89,8% | | 10,1% |
És la primera fase d'un pla de xoc de quatre, que es desplegaran successivament fins a mitjans de l'any que ve.
La presentació d'aquest pla de xoc ha coincidit amb el temps amb la celebració, avui i demà, d'un congrés dels professionals de les urgències, que qualifiquen la situació del sector de "caos absolut".
En definitiva, ambdues iniciatives deixen prou clar que ni els usuaris ni els professionals estan del tot satisfets amb la situació actual de la sanitat pública, per bé que sembla que tots els implicats tenen la voluntat de posar-hi remei. Segurament, augmentar el nombre de metges és una primera mesura necessària. Però no l'única. L'ADMINISTRACIÓ HA D'INCENTIVAR L'ENTRADA DE PISOS BUITS AL MERCAT DE LLOGUER?
| 24-03-04 | | 71,8% | | 28,2% |
A Euskadi, l'administració ha decidit intervenir com a intermediària mitjançant una empresa pública i ha aconseguit fer tornar al mercat de lloguer 1.000 pisos desocupats.
Aquest pla també ha interessat l'Ajuntament de Barcelona, que té constància que a la ciutat hi ha ben bé 10.000 pisos buits que, si entressin al mercat, podrian abaratir els preus actuals.
La qüestió de fons, en definitiva, és si l'administració ha d'intervenir en un mercat com el de l'habitatge, molt sobrevalorat, pel fet d'haver-hi arribat molts inversors interessats en els beneficis generats per una demanda creixent, afavorida per uns tipus d'interès molts baixos.