ESPECULACIÓ

Dijous, veïns de diversos barris de Barcelona van manifestar-se per protestar contra els diferents projectes urbanístics que l'Ajuntament té aprovats. Agrupats en la Plataforma Veïnal contra l'Especulació, aquests ciutadans es queixen que l'Administració elabora plans sense tenir en compte les necessitats dels habitants de cada zona.

En els darrers anys, la ciutat de Barcelona és objecte d'una important transformació arquitectònica i urbanística. Amb el projecte Fòrum 2004, una iniciativa que té el suport dels governs central, autonòmic i municipal, aquests canvis semblen imparables. Però els plans urbanístics, sovint topen amb la realitat veïnal i, per dur-los a terme, cal fer expropiacions o bé eliminar equipaments que per als veïns són essencials.

És el cas, a Barcelona, dels habitants del Poblenou, un barri afectat pel projecte 22 arrova, que preveu l'expropiació de diversos habitatges, o dels veïns del carrer Carabassa, que s'oposen a la construcció d'un edifici sobre una finca catalogada. Barcelona no és l'única localitat on els veïns mantenen un pols amb el consistori: a Santa Coloma de Cervelló, per la urbanització pròxima a la Colònia Güell; a Begur, pel projecte de Sa Tuna; a Santa Coloma de Gramenet, perquè Can Zam sigui un parc, o a Terrassa, contra el golf de Torrebonica. Gairebé a tot arreu on hi ha un projecte urbanístic, els veïns afectats acusen l'administració de prioritzar els interessos privats per sobre de les necessitats dels habitants.

Els membres de la Plataforma contra l'Especulació s'han agrupat perquè se senten poc representats per les associacions de veïns, que són, de fet, qui haurien d'estar al cas dels projectes urbanístics per informar-ne els afectats i poder presentar recursos en els terminis establerts.

Els plans urbanístics parcials els ha d'aprovar el servei tècnic del consistori que els elabora, han de passar a una comissió d'urbanisme formada pels regidors de l'Ajuntament i discutir-se en un ple. Els plens són oberts a tothom, però a les grans ciutats no hi ha costum d'assistir-hi. Un cop aprovat el projecte, s'exposa públicament als consistoris i hi ha un temps en què es pot presentar recurs.

La realitat és que el ciutadà se sent molt allunyat de la burocràcia, tant municipal com autonòmica o estatal. Tret d'algunes entitats puntuals, com ara les de les Terres de l'Ebre, els moviments associatius a Catalunya no tenen gaire força. A molts països d'Europa, aquestes associacions són bastant importants i són una de les eines que tenen els veïns per defensar els seus interessos.

Els veïns de molts barris de Barcelona es queixen que la política municipal no té en compte els interessos ni les opinions dels ciutadans i que no se senten protegits pels representants polítics.

Els veïns de diverses localitats reclamen més equipaments públics i una política que protegeixi els ciutadans de l'especulació privada.

Darrerament, el cas dels okupes de Can Masdeu ha fet que l'opinió pública respecte d'aquest col·lectiu canviés; fins i tot el jutge que porta el cas defensa, de manera tàcita, el dret d'ocupació.

El cert és que el preu de l'habitatge a les grans ciutats i a les localitats pròximes és cada cop més inassequible, especialment per a la gent jove que vol independitzar-se.

La política d'ajuts al lloguer d'habitatge és clarament insuficient i és de les més minses d'Europa, tant pel que fa a la Generalitat com als consistoris municipals.