AUGMENT DE LA POBLACIÓ

Les últimes dades del padró a Catalunya, que l'Institut Nacional d'Estadística va donar a conèixer dimarts, mostren que el país ha guanyat més de 271.000 habitants en els últims quatre anys. D'aquests, 270.000 són immigrants que han vingut a Catalunya des de l'estranger.

La revisió padronal, que es fa cada quatre anys, revela que la població creix, pràcticament de manera exclusiva, gràcies als immigrants. No és que no hi hagi naixements, però són gairebé equivalents a les defuncions. Entre el 1996 i el 2000, a Catalunya van néixer més de 236.000 nens, però van morir més de 225.000 persones. Tanmateix, la incorporació de població es va duplicar entre el 1999 i el 2001.

Les dades demogràfiques situen Catalunya com la segona comunitat autònoma de l'Estat amb un creixement de la població més gran. En total, al territori català viuen 6.361.365 persones. La tendència a l'alça dels naixements es confirma. Si el 1999 van néixer més de 59.000 infants a Catalunya, les dades més altes en quinze anys, durant el 2000 hi va haver prop de 63.500 naixements.

La població empadronada a les quatre capitals catalanes va augmentar durant el 2000. Barcelona, per exemple, torna a superar el milió i mig d'habitants, 9.000 persones més que l'any anterior. La frontera del milió i mig és un dels criteris per definir una gran ciutat, amb dret a rebre més diners dels pressupostos de l'Estat.

Lleida va guanyar, l'any 2000, 846 habitants i passa dels 113.000 empadronats. Pel que fa a Girona, també manté una tendència a l'alça i el seu padró ha crescut en més 1.600 persones, i el total de ciutadans és ara de 75.256 persones. Tarragona, per la seva banda, també va augmentar la població en més de 1.000 persones i ara té 115.153 habitants.

Catalunya va registrar xifres màximes de natalitat els anys 1974 i 1975, amb més de 110.000 naixements anuals. Des de llavors, l'ìndex de natalitat va anar disminuint, fins a la remuntada del 1999.