Operació militar dels EUA contra el règim iraquià

Amb data 7 de gener, els inspectors de l'ONU portaven més de cinc setmanes a l'Iraq sense haver trobat proves sòlides que demostressin que el país àrab fabricava armament químic, biològic o nuclear. Els tècnics havien de presentar a finals de gener un informe definitiu al Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Dels tres reactors nuclears de què disposava l'Iraq, un va ser destruït el 1981 per un atac preventiu d'Israel. Els altres dos van ser bombardejats el 1991 a l'inici de l'operació Tempesta del Desert. D'aquests, només un es manté dempeus, però no funciona. Els inspectors de l'ONU van verificar que a les instal·lacions únicament es duien a terme programes d'investigació mèdica, farmacèutica i d'agricultura.

A més, l'informe alerta de la creació d'escoles-gueto, és a dir, del risc que en una escola es concentrin tots els alumnes estrangers d'un mateix país de procedència. De fet, s'han detectat casos en què la població autòctona evita matricular els fills a les escoles públiques amb una alta concentració d'immigrants.

El president del Estats Units va relativitzar aquestes dades perquè les autoritats iraquianes no van deixar sols en cap moment els tècnics de l'ONU ni als mitjans de comunicació. De fet, Bush i Blair asseguraven que Saddam Hussein jugava amb els inspectors i que tenia laboratoris mòbils per fabricar agents bacteriològics. Fins i tot, sospitaven que podria haver amagat material militar compromès a la zona que Hezbollah controla al sud del Líban, amb el consentiment de Síria.

Mentrestant, el desplegament de tropes nord-americanes al golf Pèrsic continuava, amb el suport del primer ministre britànic, Tony Blair. A la regió hi havia 65.000 soldats i, segons el Pentàgon, aquesta xifra arribaria als 90.000 en les setmanes següents. De fet, els analistes creien que l'exèrcit nord-americà s'organitzava per iniciar una ofensiva militar a mitjans de febrer.