L'ISLAMISME ÉS COMPATIBLE AMB LA DEMOCRÀCIA?

Els atemptats comesos als Estats Units l'11 de setembre passat han generat certa desconfiança d'Occident cap al món islàmic. Dimarts passat, als estats nord-americans d'Arizona i Texas, un sij i un pakistanès que duien turbant van morir assassinats. A Ohio, un home va llançar el seu cotxe contra una mesquita i a Madrid, van aparèixer pintades a la façana d'un altre centre religiós musulmà. Són exemples del rebuig desencadenat cap als àrabs des del dia dels atemptats. El president dels Estats Units, George Bush, va intentar apaivagar els ànims la setmana passada, afirmant que l'islam és una religió de pau. Els musulmans insisteixen que no es pot confondre islam amb integrisme ni, molt menys, amb terrorisme.

El cert és que la relació entre el món occidental i el musulmà ha estat, històricament, marcada per un constant debat. Occident tem el fonamentalisme islàmic i el terrorisme que els més radicals practiquen, i els islamistes acusen Occident de no comprendre la seva cultura i de protegir règims antidemocràtics a països musulmans. El món àrab és una de les regions més inestables políticament i els seus dirigents són dels que més duren: hi ha relleus generacionals, però no es produeixen canvis. L'islamisme moderat demana a Occident que doni suport a la celebració d'eleccions democràtiques, igual que ha fet als països de l'antic bloc comunista.

Uns 1.300 milions de persones a tot el món professen la doctrina islàmica, de les quals una cinquena part són àrabs. A Europa Occidental, quinze milions de persones són musulmanes. En la majoria dels casos, són immigrants del nord d'Àfrica, del sud-est asiàtic i de Turquia.

L'Islam és la religió monoteísta més jove; és també un codi d'honor i una forma de vida. L'islamisme és la politització de l'islam, en molts casos una interpretació fanàtica de la religió que desenvoca en l'integrisme.

El primer grup islamista rellevant va ser fundat als anys 20 per Hassan A Banna i es deia els Germans Musulmans.

La "Jihad" és un dels conceptes més polèmics de l'Islam. Hi ha qui la considera un dels pilars de la fe i ho tradueixen com a guerra santa. D'altres, més moderats, diuen que parla d'una lluita interior per la purificació.

El marc islàmic inclou alguns dels països més rics del món, com ara Brunei, i alguns dels més pobres, com Bangla Desh.

L'arribada de l'aiatolà Khameini a l'Iran, a finals dels anys 70, va accelerar la història de l'islamisme. Molts musulmans van veure en la revolució xiita de Jomeini una reafirmació del poder polític de l'islam. Alguns experts asseguren que el resorgir d'aquesta religió podria considerar-se com una recerca de les arrels inspirada per un rebuig als valors occidentals.

A Espanya hi ha prop de mig milió de musulmans.