|
LA GUERRA DE KOSOVO
Antecedents El 1989, en arribar a la presidència de Sèrbia, Slobodan Milosevic va anul·lar l'autonomia albanesa que Joseph Broz, Tito, havia atorgat a Kosovo el 1974. Mentre
es desenvolupava la guerra de Bòsnia (1991-1995) s'intensificà
la repressió social i política sobre la població
albanesa, sobretot des que Milosevic va accedir a la presidència
de la República Federal de Iugoslàvia, creada amb
Montenegro, després que Eslovènia i Croàcia
consolidessin la seva independència. L'oposició albanesa a Kosovo s'articulà entorn d'un sector moderat, representat per la Lliga Democràtica d'Ibrahim Rugova, i d'un sector radicalitzat, proper a les guerrilles de l'UCK, que s'enfrontaven militarment als cossos de seguretat serbis des del 1997. La guerra Sèrbia va invair militarment el Kosovo a finals de 1998, va intensificar-hi fortament la repressió i va generalitzar-hi l'anomenada neteja ètnica, un eufemisme emprat per Belgrad per referir-se al genocidi. La
neteja ètnica ja havia estat practicada a Bòsnia
i tenia l'objectiu de ferir de mort la identitat dels bosnis
i obtenir la seva submissió. En termes pràctics,
volia dir: assassinar el màxim nombre d'homes i evitar
que s'incorporessin a la resistència, violar sistemàticament
les dones, amb l'objectiu d'humiliar-les personal i socialment,
i destruir els béns de la població, provocant el
seu èxode. La captura de presoners permetia tenir hostatges
per fer-los servir en intercanvis o com a escuts humans. A Kosovo
es va repetir, fil per randa, tot aquest procés. Els costos diaris de l'operació van ser de 15.000 milions de pessetes, mentre als països occidentals es criticava l'actuació de l'Aliança, tot denunciant el càstig sofert per la població civil sèrbia. També hi va haver qui va presentar Milosevic com "l'últim heroi comunista" enfrontat amb l'imperialisme" nord-americà. En aquest període, van ser destruïdes pràcticament totes les comunicacions per terra entre Kosovo i Sèrbia, les seus del Partit Socialista Serbi i de la televisió del país, així com les principals refineries i centrals energètiques. El nombre total de serbis civils morts va superar el centenar. Al Kosovo, al mateix temps, van ser milers els albano-kosovars assassinats pels militars serbis, fet que va provocar el desplaçament de 800.000 persones cap a Albània, Macedònia i Montenegro i l'arribada de 50.000 refugiats a Turquia, Grècia, Itàlia, Espanya i altres països de la UE. La guerra s'aturà en retirar-se l'exèrcit iugoslau de Kosovo. L'11 de juny els russos van ocupar l'aeroport de Pristina i l'endemà va començar el desplegament de 20.000 soldats de la Kfor en aquest territori. La pau La pacificació va continuar tot garantint el retorn dels refugiats i la seguretat de la minoria sèrbia, atemorida per les represàlies dels kosovars (dels 330.000 serbis i gitanos, només n'hi van quedar 80.000) i fent efectiu el desarmament de les guerrilles de l'UCK. El cost de reconstrucció del país es va xifrar inicialment en 4 bilions de pessetes, mentre que representants dels principals organismes internacionals i del Tribunal Penal Internacional per a l'exIugoslàvia recopilaven proves de les matances fetes pels serbis. Des del mes de juny fins a finals d'any van ser trobats més de 3.000 cadàvers en fosses comunes. El 26 de maig, el Tribunal Internacional de la Haia va incriminar el president de la Federació Iugoslava, Slobodan Milosevic, per genocidi i crims de guerra. |