CATALÀ A EUROPA

L'Institut d'Estudis Catalans va aprovar dilluns un manifest per demanar que el català sigui reconegut a la Unió Europea com a llengua oficial. El document parteix de l'article 22 de la Carta dels Drets Fonamentals europea, en què es declara el respecte a la pluralitat lingüística.

A través de quatre apartats, l'Institut argumenta la petició, en un text molt crític amb el govern espanyol i en què demana la solidaritat dels parlaments i governs de Catalunya, les illes Balears i la Comunitat valenciana.

Una de les raons per les quals el ple de l'Institut d'Estudis Catalans esgrimeix per demanar l'oficialitat del català a Europa és que és un idioma que el parla més gent que no pas altres llengües reconegudes per la Unió Europea. Així, el finès o el danès tenen menys parlants que el català, de la mateixa manera que l'eslovac, el lituà o el maltès, idiomes d'alguns dels països que estan a punt d'entrar a formar part de la Comunitat Europea. L'Institut també destaca el fet que el català és una llengua que es parla a tres estats comunitaris: Espanya, França i Itàlia.

De les noves llengües que seran oficials a la UE, només el polonès i el romanès superen el català en nombre de parlants. El manifest també recorda que, si s'ordena el català entre les onze llengües oficials europees d'acord amb el nombre d'habitants de les zones on són pròpies, n'ocuparia la setena posició, amb més de set milions de parlants.

La Generalitat també vol que el Parlament Europeu reconegui el català com a llengua oficial de la Unió. Tot i que de moment es descarta la possibilitat que sigui reconegut com a llengua de treball, el que sí podria prosperar és que tingués el mateix tracte que la resta d'idiomes oficials. Això vol dir que estaria inclòs en els documents i en l'etiquetatge, però no tindria traducció simultània a la cambra.

La Plataforma per la Llengua, entitat que promociona l'ús del català, va denunciar fa un any que la web de l'Any Europeu de les Llengües de la UE no incloïa el català dins de la Unió.