La ciutat de Manresa és la capital de la comarca del Bages. Es troba situada a la confluència dels rius Llobregat i Cardener, molt a prop del centre geogràfic de Catalunya.
manresa

El seu nom primitiu és Minorisa. Aquest topònim sembla d'origen preromà, ja que el sufix -esa és freqüent en els noms ibèrics. A l'època romana la ciutat formava part de la via que unia Barcelona i Tarragona. Més tard, després de patir diverses invasions musulmanes, el comte Guifré el Pelós va reconquerir la ciutat i la va repoblar amb gent del Lluçanès i el Berguedà.

 

pontManresa ha viscut importants fites històriques. Durant la guerra dels Segadors, la Generalitat es va traslladar al municipi en dues ocasions i s'hi encunyà moneda pròpia. El 1808, amb l'anomenada crema del Paper Segellat, va iniciar l'aixecament dels catalans contra la invasió francesa. L'any 1892, Manresa va ser la seu de l'assemblea de la Unió Catalanista, on es van redactar les "Bases de Manresa", que van donar pas al naixement del catalanisme modern.

Pel que fa a les tradicions, Manresa commemora al febrer el miracle de la llum. La llegenda explica que una misteriosa llum provinent de Montserrat va irrompre pels vitralls de l'antiga església del Carme l'any 1345.

L'edifici més significatiu de la ciutat és la Seu o basílica de Santa Maria, d'estil gòtic català, que es troba al cim del Cardener. A sota hi ha el Pont Vell, amb vuit arcs de mig punt. Molt a prop hi trobem la Cova de Sant Ignasi, un conjunt monumental on, segons la tradició, Sant Ignasi de Loiola es va recloure i va escriure el Llibre dels Exercicis Espirituals, en què es basà per fundar la Companyia de Jesús.cova

Altres espais d'interès són la casa de la ciutat, del segle XVIII i amb una façana porxada d'estructura classicista; el Palau de Justícia, d'estil barroc; l'església del Carme, neogòtica; i el convent de les caputxines, que conserva un preciós claustre gòtic.

Del segle XIV data la sèquia, una de les principals obres d'enginyeria civil medieval d'Europa que porta l'aigua del Llobregat des de Balsareny i que desemboca al parc de l'Agulla.

Més recents són la Casa Torrents, la Casa de Cultura, i els antics Magatzems Jorba, un dels exemples més importants d'art déco a Catalunya. També cal destacar el Teatre Kursaal i el Casino de Manresa, tots dos al passeig Pere III.

  

  
 
Ajuntament de Manresa: http://www.ajmanresa.org
Consell Comarcal del Bages: http://www.ccbages.org/
Cambra de Comerç i Indústria de Manresa: http://www.cci.es/
Fira de Manresa: http://www.minorisa.es/firamanresa/
Centre Tecnològic de Manresa: http://www.ctb.es/
VilaWeb Manresa: http://vilaweb.com/manresa/
BagesWeb: http://www.bagesweb.com/
Manresa Online: http://www.olivet.com/manresa/
Xarxa Ciutadana La Sèquia: http://www.lasequia.org/
Minorisa: http://www.minorisa.es/portal/index.html
Manresa.Net: http://www.manresa.net/
Edició Electrònica de Regió 7: http://www.regio7.com/
Col.legi d'Advocats de Manresa: http://www.icam.net/
Agrupació Astronòmica de Manresa: http://www2.minorisa.es/aam/
Amics de l'Art Romànic del Bages: http://www.geocities.com/RainForest/6547/
Creu Roja: http://www.lasequia.org/creuroja/
TDK Manresa: http://www.tdkmanresa.com/
Esbart Manresà: http://www.visca.com/esbart/
Colla de Geganters i Grallers de Manresa: http://members.xoom.com/gegmanresa/

  

  
 

Els qui parlen d'Internet com un espai virtual sovint el contraposen als territoris físics, que suposen determinats i inamovibles. L'ordenació territorial de Catalunya, per exemple, està perfectament descrita en webs com el de la Generalitat, el Departament de Política Territorial o l'Institut Cartogràfic. Però n'hi ha prou amb donar una ullada a directoris polítics com DemocraciaWeb per entendre que els mapes poden canviar ràpidament en funció de les propostes que partits i entitats impulsen per modificar la divisió territorial.

L'Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya ofereix interessants elements de reflexió sobre la manera d'organitzar espais i activitats. El Sistema d'Informació de l'Administració Local retrata amb precissió el dia a dia de l'actual ordenació del territori. I directoris com Nosaltres.Com permeten apreciar en quina mesura l'estructura territorial marca el creixement de la xarxa. Els mateixos cercadors d'Internet que troben informació de "diputació" i no de "vegueria", permeten fer una ullada a la vida quotidiana dels manresans del segle XIV... i fan pensar que el món real sempre ha estat gairebé tant relatiu com el virtual.

Generalitat: http://www.gencat.es/territor/index.htm
Departament Política Territorial: http://www.gencat.es/ptop/
Institut Cartogràfic de Catalunya: http://www.icc.es/
DemocraciaWeb: http://www.democraciaweb.org/democ.htm
Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya: http://www.agpc.com/
Sistema d'Informació d'Administració Local: http://www.gencat.es/sial/
Nosaltres.Com: http://www.nosaltres.com
Diputació de Barcelona: http://www.diba.es/
Diputació de Girona: http://www.ddgi.es/
Diputació de Lleida: http://www.diputaciolleida.es/
Diputació de Tarragona: http://www.diputacio.altanet.org/
Vida Quotidiana a la Manresa del segle XIV:http://www.geocities.com/eclaret/gotic.html