MICROCRÈDITS

Sol·licitar un crèdit és impossible si la persona que el demana no té un aval fiable al darrere. És un requisit que impedeix a molta gent poder disposar de diners per dur a terme els seus projectes. En els darrers anys, però, hi ha entitats financeres que han començat a finançar petits negocis a ciutadans sense recursos mitjançant els anomenats microcrèdits, un préstec a un interès molt reduït i que demana com a aval el mateix projecte.

El microcrèdit és una iniciativa que va començar a Bangla Desh i que, poc a poc, ha anat creixent en l'àmbit asiàtic i llatinoamericà, proporcionant uns bons resultats a receptaris i financers. A Catalunya, la primera entitat a concedir aquest tipus de préstec és Caixa de Catalunya, a través de la Fundació Un sol món. La idea és facilitar la inserció laboral de persones amb risc de caure en l'exclusió social. Des que van començar a finançar petits projectes, amb una mitjana de 7.000 euros per empresa, Caixa de Catalunya ha avalat cent programes.

En la mateixa línia, però amb un objectiu diferent, la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora ofereix també microcrèdits a dones que no puguin presentar cap aval i que tinguin un projecte empresarial. El finançament és de 12.000 euros com a màxim.

Amb el finançament dels cent projectes, la Fundació Un sol món ha possibilitat la creació de 300 llocs de treball. Els responsables de l'entitat destaquen que l'índex de morositat és pràcticament inexistent i afirmen que els microcrèdits tenen moltes possibilitats de creixement.

El 1999 va néixer l'associació FETS, "Finançament ètic i solidari", formada per 40 entitats i que té com a finalitat divulgar l'existència de l'anomenada banca ètica. Es tracta, a més de donar a conèixer els microcrèdits, d'intentar crear uns mecanismes per garantir al client que els estalvis no s'invertiran en determinats camps i que l'entitat financera actuï respectant uns principis mínims.

La banca ètica té els inicis en la dècada dels 60 als Estats Units, quan durant la guerra del Vietnam els moviments estudiantils i l'Església van descobrir que els seus estalvis eren destinats a subvencionar empreses d'armament. El 1971, a Holanda es va crear una fundació que facilitava el finançament de projectes alternatius.

Un exemple de finançament ètic el trobem en l'anomenat comerç just, una iniciativa de caire internacional que pretén establir relacions comercials més equitatives entre el Nord i el Sud.

A Catalunya funcionen dues entitats que promouen el finançament ètic: la Fundació Acció Solidària i COOP 57.