"Mobbing"

L'any passat, el Departament de Treball va rebre 143 denúncies per assetjament moral a la feina, de les quals n'ha estudiat 90 i només 16 han acabat en sanció.

Es considera que una persona pateix assetjament moral quan el cap o els companys de feina qüestionen el seu treball de manera continuada i sistemàtica i l'ataquen psicològicament per destruir-la moralment i professionalment. La víctima acaba perdent la confiança en si mateixa i patint trastorns d'ansietat o depressió. L'assetjament moral també s'anomena psicoterror laboral o "mobbing". Estudis europeus indiquen que l'assetjament laboral afecta un 8% de la població activa. A Catalunya es calcula que uns 200.000 treballadors pateixen "mobbing".

Ara com ara, l'assetjament moral a la feina continua sense considerar-se una malaltia professional. Els juristes asseguren que és difícil demostrar davant dels tribunals que una persona el pateix, perquè és un fenomen intangible i subjectiu. D'altra banda, encara que la víctima guanyi el procés, sovint és ella qui abandona l'empresa i no l'assetjador.

Els sindicats demanen que el "mobbing" s'inclogui en el quadre de malalties laborals, que no es reforma des del 1978. Els advocats laboralistes també reclamen al govern una llei que prevegi la figura de l'assetjament laboral per evitar contradiccions entre les sentències dels jutges.

Segons l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, l'assetjament és, juntament amb la sobrecàrrega de feina, la monotonia o la síndrome del cremat, una de les causes que crea més estrès en els treballadors.

Com a mesures de prevenció de l'assetjament psicològic es proposa establir mecanismes de control i vigilància a les empreses. A més, els experts asseguren que en la majoria de casos de "mobbing" hi ha un problema d'organització del treball. El perfil psicològic de l'assetjador respon a una persona amb complex d'inferioritat que vol minar l'autoestima de la persona a qui assetja.