10 ANYS DE LA CAIGUDA DEL MUR DE BERLÍN

La caiguda del mur de la vergonya:

El 7 de novembre de 1989 va dimitir en bloc el govern comunista de la RDA, presidit des del 1976 per Willi Stoph. L'endemà Egon Krenz, secretari del Partit Comunista de la RDA des del 21 d'octubre d'aquell mateix any en substitució d'Eric Honecker, va nomenar Hans Modrow com a nou cap de govern. La primera ordre de Modrow va ser obrir al món les fronteres del país.

Dos dies més tard, el 9 de novembre de 1989, els 200.000 soldats que vigilaven els 165,7 quilòmetres de mur es van quedar sense feina. Berlín era una festa. Tothom que volia, passava a la part occidental, mentre que uns 100.000 ciutadans de la RFA es congregaven a la vora del Mur per confraternitzar amb els seus germans de l'Alemanya ja excomunista.

En unes històriques paraules pronunciades des del balcó de l'ajuntament, l'alcalde de Berlín occidental, el socialdemòcrata Walter Momper, sentenciava "l'alliberament del poble germano-oriental" i l'endemà, tres milions d'alemanys ja havien visitat la part oriental de Berlín, mentre que uns altres cinc esperaven per fer-ho.

Finalment, el 3 de desembre de 1989 va dimitir en bloc el Politburó i el Comitè Central del partit comunista de l'RDA, alhora que Modrow decretava el processament de Honecker, Stoph i altres alts dirigents de l'era comunista. El 16 de desembre, en un congrés extraordinari, l'antic partit comunista esdevenia el Partit del Socialisme Democràtic.

La unificació alemanya

El 3 d'octubre de 1990, 327 dies després de la caiguda del mur, es produïa oficialment l'a unificació alemanya, en un acte presidit pel president de l'RFA, Richard von Weiszacker i el canceller Helmut Kohl. Aquell mateix dia, les quatre potències guanyadores de la II guerra mundial (Estats Units, la URSS, Gran Bretanya i França) posaven fi a 45 anys d'ocupació militar de Berlín.

Abans, l'1 de juliol ja s'havia completat la unió monetària entre les dues alemanyes i al llarg dels mesos de març, maig i octubre s'havien celebrat les eleccions necessàries per constituir els parlaments, els governs i els ajuntaments dels cinc nous estats federats d'Alemanya: Saxònia, Turíngia, Saxònia-Anhalt, Branderburg i Mecklemburg-Pomerània.

Al mes de desembre, la CDU de Helmut Kohl va obtenir una contundent i aclaparadora victòria a les eleccions generals d'una nova Alemanya unificada.

Antecedents i conseqüents

1985
Arribada del reformista Mikhaïl Gorbatxov al poder de la URSS.

1987
Obertura RDA, referèndum reforma política a Polònia (impulsada per Wojcieh Jaruzelski) i canvis de govern a Txecoslovàquia (Milos Jakes substitueix Gustav Husak en el poder).

1988
Canvis de govern a Hongria (Karoly Grosz substitueix Janos Kadar). Reformes polítiques a la URSS i demandes nacionalistes a Armènia, Azerbaijan (l'enclau armeni de Nagorno-Karabaj) i les Repúbliques bàltiques: Estònia, Lituània i Letònia.

1989
Wojcieh Jaruzelsky negocia amb Solidarnosc la transició democràtica a Polònia i es nomena Tadeusz Mazowiecki primer ministre. Neix la nova República d'Hongria. Arribada al poder d'Slobodan Milosevic a la Iugoslàvia post-titista, provocant l'esclat de les reivindicacions nacionals d'Eslovènia, Croàcia i Kosovo. Vaclav Havel elegit president de la nova República de Txecoslovàquia. El dia de Nadal són executats a Romania el dictador Nicolae Ceaucescu i la seva dona.

1990
Acaba la revolta armènia a l'enclau de Nogorno-Karbaj i es garanteix la continuïtat d'Azerbaijan a la URSS. Entre març i juliol, les repúbliques bàltiques, primer Lituània, després Estònia i Lituània, declaren la seva independència de la URSS. Jozsef Antall guanya les primeres eleccions democràtiques a Hongria, mentre els partits comunistes reformats fan majoria a les celebrades a Bulgària i Romania. La democratització de Polònia ja és un fet, mentre que els partits comunistes de Iugoslàvia i Albània intenten de seguir controlant la situació.

1991
El desembre neix la nova Federació Russa, presidida per Boris Ieltsin, després de frustrar-se un cop d'estat al mes d'agost i produir-se l'apartament de Mikhaïl Gorbatxov del poder. La nova federació neix en absoluta fallida econòmica i sense poder abastir les necessitats dels seus 300 milions d'habitants, repartits en 11 repúbliques, 20 regions i 8 territorios autònoms, que, a banda dels 120 milions de russos, 40 d'ucraïnesos i 12 d'uzbekistanesos, apleguen una munió de pobles i nacionalitats amb greuges polítics, religiosos i ètnics.