El futur de l'ONU

La guerra a l'Iraq va dividir la Unió Europea, l'OTAN i les Nacions Unides. A més, per a alguns governs, les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU es van veure deslegitimades per l'acció militar de la coalició anglonord-americana. Sense anar més lluny, organitzacions i governants de diversos països no van poder evitar que Washington decidís gairebé unilateralment quin seria el paper de l'ONU en la reconstrucció de l'Iraq.

Al mateix temps, hi ha una cinquantena de conflictes al món dels quals la comunitat internacional i l'ONU no s'han preocupat tant. A l'Àfrica, més de la meitat del estats pateixen situacions de crisi. De fet, 15 països passen per conflictes greus, com les guerres civils de Libèria, Costa de Marfil, la República Centreafricana, el Sudan, Somàlia, Burundi o la República Democràtica del Congo.

A l'Àsia, continuen els conflictes armats a Filipines, Sri Lanka, el Nepal o a la zona del Caixmir. A Europa, es perllonga la guerra a Txetxènia i encara no s'han tancat les ferides a l'antiga Iugoslàvia. Mentrestant, el conflicte entre Palestina i Israel s'allunya cada dia més d'una solució pacífica.

Tot i això, la guerra a l'Iraq ha estat la que ha obert una nova etapa en les relacions internacionals. Les seves conseqüències podrien alterar el mapa geopolític mundial. En aquest escenari nou, l'Organització de les Nacions Unides vol recuperar el seu paper fundacional com a garant de la pau i de la seguretat al món. Possiblement, una intervenció efectiva i justa de l'ONU en les guerres oblidades li retornaria el protagonisme perdut.

Ara com ara, i com a exemple de conflictes oberts, unes 25.000 persones són assassinades cada any a Colòmbia, després del col·lapse de les converses de pau entre el govern i la guerrilla. La violència a Txetxènia impedeix la distribució de l'ajuda humanitària als camps de refugiats i el govern rus ha tancat els camps per obligar els txetxens a tornar a la zona de guerra.