HEM DE COMPRAR MÉS ALS PAÏSOS POBRES

El 14 de novembre s'havia d'acabar, a Doha, la capital de Qatar, la quarta conferència ministerial de l'Organització Mundial del Comerç, però les discrepàncies sobre certes qüestions han obligat a allargar la trobada. Els 142 estats membres d'aquesta entitat intenten impulsar una nova ronda del comerç mundial, la primera des de la Ronda d'Uruguai, que va finalitzar l'any 1994, i la vuitena des del 1947, any en què va néixer l'actual sistema de comerç internacional.

Les qüestions de fons són les que marquen les diferències entre els països rics i els països pobres, que, en el cas del comerç, rauen, prioritàriament, en les desigualtats en els sistemes de producció i d'intercanvi. Així, les dues qüestions que amenacen la nova ronda d'alliberament del comerç són la producció agrícola i l'accés dels països pobres a les medecines. Un altre escull és la negativa dels països en vies de desenvolupament a obrir més les seves fronteres si l'OMC no els garanteix el progrés econòmic.

En tot cas, l'ingrés de la Xina a l'organització tanca quinze anys de negociacions entre aquest país i l'OMC i suposa ja un èxit de la trobada. Amb tot,

La majoria dels països de l'OMC donen suport a una modificació de l'acord sobre les patents dels medicaments, de manera que els estats menys desenvolupats puguin produir o importar fàrmacs a un cost més econòmic i garantir així que els seus ciutadans hi puguin tenir accés. Els Estats Units, Suïssa i el Japó són els principals detractors d'aquest pacte i només l'acceptarien en casos d'emergències sanitàries.

L'altre punt en què s'encallen les negociacions és el que fa referència a l'agricultura. Els països pobres productors d'aliments com el sucre i la carn volen que tant els Estats Units com la Unió Europea i el Japó eliminin les ajudes al sector agrícola per poder tenir així un accés més lliure a aquests mercats.

L'organització Intermón Oxfam, present a Qatar, ha elaborat un document amb una sèrie de recomanacions per als països reunits a Doha, entre les quals hi ha la d'eliminar els subsidis a les exportacions agràries als estats més rics i l'obertura dels mercats dels països industrialitzats als productes dels països menys desenvolupats, eliminant els aranzels i les quotes.