EL FUTUR DEL SISTEMA DE PENSIONS

La població dels països desenvolupats envelleix gradualment. Davant d'aquesta realitat, els diferents governs adopten programes econòmics i socials per fer front a les necessitats d'una societat en què la gent gran tindrà un pes rellevant. A Catalunya, actualment, les persones de més de 65 anys són el 17% de la població i es preveu que d'aquí a trenta anys seran el 24%.

Aquest canvi demogràfic té dos aspectes principals. D'una banda, augmenta el nombre de persones grans actives i autosuficients. Ara com ara, el 80 per cent dels catalans de més de 70 anys tenen una salut acceptable i surten de casa. De l'altra, també augmenta la població de més edat amb dependències. Aquest grup són usuaris d'una xarxa sociosanitària que inclou l'atenció domiciliària, els habitatges tutelats, els centres de dia o les residències assistides.

Així doncs, a Europa ja s'han disparat les alarmes per poder finançar unes prestacions socials de qualitat per a la gent gran. Per exemple, s'ha detectat que les prejubilacions poden posar en perill el sistema públic de pensions. De fet, actualment només un de cada tres treballadors més grans de 55 anys de la Unió Europea continua en actiu.

A més de promoure mesures conjuntes, cada govern mira d'ajustar les polítiques de pensions en funció de les demandes socials. Diumenge passat, el ministre de Treball i Afers Socials, Eduardo Zaplana, va garantir que incrementaria les pensions, especialment les de viudetat. A l'agost passat ja s'havia anunciat que pujarien un 2% per sobre de la resta de pensions..

A l'abril del 2001, el govern va signar el pacte de les pensions, sense el suport d'UGT. Els acords inclouen la jubilació flexible i la jubilació a la carta, que permet continuar treballant passats els 65 anys. La Unió Europea també aposta per allargar la vida laboral dels treballadors i evitar l'expulsió del mercat laboral d'aquells que tinguin una edat avançada. Entre les mesures previstes es volen suprimir els incentius a la jubilació anticipada.

Enguany, la despesa social per a la gent gran a Espanya supera els 39.000 milions d'euros, la major part dels quals es dedica a pensions contributives de jubilació. Al gener del 2002, la pensió mitjana de jubilació es va situar en uns 585 euros mensuals -unes 96.000 pessetes-.La pensió més alta és la d'incapacitat permament amb una mitjana de gairebé 97.000 pessetes al mes. La pensió mitjana de viudetat és de 365 euros, unes 60.000 pessetes. Les pensions més baixes per a jublitats són les no contributives, amb 243 euros al mes.

Al febrer passat, el govern va aprovar un decret que permetrà els viudos conservar la pensió de viudetat encara que es tornin a casar. Això serà possible si acompleixen tres condicions: tenir més de 61 anys o una incapacitat permanent; que la pensió sigui com a mínim el 75% del total dels seus ingressos, i que els ingressos conjunts del nou matrimoni no superin els 2 milions de pessetes.

A Espanya hi ha més de 6.600.000 persones de més de 65 anys. Per l'any 2025 es preveu que el 22% de la població tindrà més de 65 anys.Actualment, als països industrialitzats, un 20% de la població supera els 60 anys d'edat. Es calcula que l'any 2050 al món hi haurà més de 2.000 milions de persones de més de 60 anys, enfront dels 600 milions que hi ha ara. L'esperança de vida als països desenvolupats ja supera els 75 anys.

El pacte de les pensions signat a l'abril del 2001 fixava un increment del 52% de les pensions de viudetat per al període 2001-2004. De moment, s'ha arribat al 46%.A Espanya, les pensions dels jubilats van dels 243 euros per a les pensions no contributives, als 510 euros per a les contributives i als 724 per als funcionaris.