La SARS i les adopcions internacionals

Les famílies catalanes van adoptar l'any passat més de mil infants d'una trentena de països. La Xina és el principal país de procedència, amb 434 adopcions -la majoria nenes-, seguit de Rússia i Ucraïna. Aquestes xifres fan que Catalunya sigui la comunitat espanyola que més processos d'adopció formalitza i que se situï per davant de països com Suècia o Dinamarca.

De mitjana, el cost d'una adopció internacional oscil·la entre 7.000 i 12.000 euros, en funció del país d'origen. Si bé la Xina i Rússia acostumen a ser els països més cars, també són els que tramiten l'adopció amb més rapidesa. Tot i així, el procés pot durar entre 6 mesos i 3 anys.

A la complexitat d'un procés d'adopció, el maig i el juny s'hi van sumar el risc de contagi de la pneumònia asiàtica. A finals d'abril, les autoritats xineses van tancar temporalment les portes a les famílies estrangeres que estaven a punt d'adoptar un infant.

Com a conseqüència, 18 famílies catalanes van ajornar el viatge per anar a buscar els fills adoptats. Es donava el cas que una de les províncies d'origen dels nens era on la pneumònia havia aparegut amb més virulència. També era una de les regions més pobres de la Xina.

Malgrat que ja es pot anar al país asiàtic, a curt termini es preveu que es redueixin les adopcions de nens de països afectats per la pneumònia. Encara s'ha de veure, però, quines seran les preferències a llarg termini de les noves sol·licituds d'adopció.

En un altre ordre de coses, un 60% dels nens adoptats arriben amb problemes de salut. Més de la meitat tenen infeccions que no es detecten en una revisió física rutinària. Els problemes intestinals són els més freqüents. A més, l'absència d'afecte durant els primers anys de vida alenteix el desenvolupament físic i psicològic dels nens dels orfenats. Aquesta situació més la malnutrició i la falta d'estímuls els perjudica la salut.