La ciutat de Tortosa és la capital de la comarca del Baix Ebre i el centre d'una vasta diòcesi. Està encerclada pel massís dels Ports de Tortosa-Beseit i les serres de Cardó.
El municipi és molt extens, tot i les segregacions de Deltebre, Camarles, Sant Jaume d'Enveja i l'Aldea. Actualment compren els nuclis de Bítem, Santa Rosa, Camp-redó, la Font del Quinto, els Reguers, el raval de Jesús i Vinallop.
Si ens remuntem en la història, trobem restes arqueològiques que documenten la presència dels íbers, els grecs i els romans. Aquests últims coneixien la vila com Dertosa, que va ser municipi en època de Cèsar i colònia amb Octavi.
Tortosa també va ser un important centre econòmic i cultural durant l'època dels regnes de taifes, amb basars, termes i una gran mesquita.
L'any 1148, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, va conquerir la ciutat i un any més tard li va atorgar la Carta de Poblament.
Tortosa va viure una altra època d'esplendor durant el segle XIV, en què es van començar a construir la catedral gòtica, la llotja i el palau episcopal.
Una altra fita important per a la ciutat va ser l'arribada del ferrocarril a la segona meitat del segle XIX i la demolició d'una part de les muralles que va permetre la seva expansió urbana.
El riu Ebre i els ponts que el travessen són un dels principals senyals de la fesomia de Tortosa. Fins a començament de segle, tothom feia servir el pont de barques del Raval de la Creu, a Ferreries, ja que per aquest pont passava el camí principal que unia Barcelona i València. L'any 1892 va quedar destruït per un incendi i tres anys més tard es va inaugurar, al mateix indret, el pont de la Cinta, que va ser sufragat per particulars. Més tard es va acabar de construir el pont de l'Estat, però fins al 1911 no s'hi van instal·lar les rampes d'accés. Més recentment, dins del pla de general de reforma de l'eix viari de l'Ebre, es va projectar un nou pont al sud de la ciutat, que va ser inaugurat el 1988. El pont, anomenat del Mil·lenari, és el més llarg de Catalunya.
Entre els edificis d'interès de Tortosa cal destacar la Suda, a la part més elevada de la ciutat. Aquest castell va ser l'assentament principal dels íbers, acròpoli romana i ciutadella àrab i en temps de Jaume I es va convertir en residència reial. Durant la guerra civil va quedar molt malmès, però després de ser restaurat, s'ha convertit en Parador Nacional de Turisme.
Un altre edifici emblemàtic és la catedral gòtica, començada l'any 1347. Té planta basilical, de tres naus, i la coberta és de volta de creueria. A dins hi trobem els retaules de Sant Josep, del Roser, de Santa Maria i el de la Transfiguració. També cal destacar la Capella de la Cinta, d'estil barroc.
Dels segles XIII i XIV data el palau episcopal, restaurat l'any 1991 per descobrir-ne els elements medievals ocults.
Una altra mostra del gòtic és el palau Despuig, amb un pati i una escala interior que porta al primer pis, on destaca una galeria d'arcs. Al costat, hi ha el palau Oriol, amb un arc de mig punt adovellat a la porta. Altres edificis gòtics remarcables són el palau Oliver de Boteller i la llotja de mar, concebuda com a dipòsit de mercaderies i centre de contractació, que el 1933 va ser traslladada al parc municipal.
