| |
 |
|
| Del 15/12/2003 i del 19/12/2003 |
| |
 | 1. El salmó ens aporta vitamina A, B12 i D (liposolubles).
2. El salmó marinat es pot utilitzar de moltes maneres: en entrepans, amanides, daus per acompanyar un vi o un cava, remenats, truites, canapès...
3. Aquest marinat pot aguantar molts dies; per això és una solució econòmica per disposar de recursos a temps real.
4. Tant el salmó fumat com el marinat que avui preparem contenen molt de sodi, per tant no és aconsellable per a les persones hipertenses.
5. La digestió del salmó és ràpida, perquè malgrat que conté greixos, són greixos insaturats, que en faciliten la digestió. A més té pocs teixits conjuntius, els d'una digestió més complicada.
6. El salmó fresc aporta poques calories (unes 200 per cada 100 g); fumat o marinat en porta més (entre 250 i 300 per cada 100 g).
7. El salmó aporta moltes proteïnes, però poques calories. Per això és habitual en les dietes per aprimar-se.
8. Que tingui tants greixos es deu al fet que els salmons han de viure en aigües molt fredes i el greix els protegeix de la congelació de teixits.
9. Sempre és millor consumir el salmó el mateix dia que es compra. Però si és realment fresc es pot guardar fins a quatre dies a la part més freda de la nevera (si és sencer se li han de treure les tripes!! i també les escates).
10. Abans de guardar-lo al refrigerador s'ha de treure, sempre, de la bossa de plàstic i embolicar-lo amb paper d'alumini o sulfuritzat.
11. El salmó suporta perfectament la congelació, tant si ha estat cuit com si és cru. Això sí, quan el descongeleu, consumiu-lo aviat, que no passi més d'un dia o es farà malbé.
12. El salmó va ser un dels peixos més abundants als rius i mars d'Europa, els EUA, Canadà i el Nord del Pacífic. Però la pesca indiscriminada que se'n va fer als segles XIX i XX n'ha reduït moltíssim la població salvatge. Ara el crien en granges, sobretot en aquests països que ja hi eren addictes, i ¿a vegades- se'ls allibera quan estan en condicions d'iniciar la migració.
13. El salmó fumat és una especialitat fabricada habitualment a Noruega, Escòcia, el Pacífic Nord-americà, Irlanda, Nova Escòcia i Dinamarca (d'on diuen que és el més exquisit i difícil de trobar fora d'Escandinàvia). |
|
| 1. En lloc de rocafort, aquest plat es pot fer amb altres formatges: cabrales, gorgonzola, idiazàbal...
2. Si aneu escurats de diners, en lloc de rocafort autèntic podeu fer-ho amb formatge blau...
3. Explicar que el rocafort és una DO, per tant per molt que s'hi assembli un altre formatge, si no és de la comarca francesa, no se'n pot dir. (igual que el cava-xampany, el brandi-conyac...)
4. Tant en el dinar com en el sopar s'aconsella prendre una ració de proteïna (carn, peix, ous...) i una de fibra vegetal o fruita.
5. La carn no s'ha de rentar mai sota l'aigua.
6. La carn s'ha de guardar sempre al frigorífic (entre els 2 i els 5º). Si es vol congelar, sempre en racions petites, perquè un cop descongelada no es pot tornar a congelar. La carn congelada no perd ni les proteïnes, ni les vitamines, ni els minerals.
7. La carn picada es fa malbé abans que la sencera. S'ha de consumir sempre abans que passin 24 h des que l'hem comprat.
8. La carn de vedella té colesterol dolent, igual que les margarines, la nata, la llet, els formatges grassos, el porc, el xai i el fetge. Els que tenen excés de pes, problemes de colesterol o triglicèrids elevats hauran de moderar-ne el consum i triar les parts més magres i cuinar-les amb poc de greix (torrada a la graella, feta a la planxa o al forn).
9. Per als qui tenen l'estómac delicat, la carn de boví pot resultar indigesta pel fet que és molt rica en fibres musculars. En aquest cas, la poden menjar picada en forma d'hamburgueses, mandonguilles, tàrtars o salsitxes.
10. Les carns de més qualitat resulten més tendres si els apliquem temperatures altes i un temps de cuina curt; mentre que les de qualitat mitjana i baixa donen millors resultats amb llargs temps a baixes temperatures.
11. En la carn cuita o estofada, els nutrients passen a la salsa, per tant sucar-hi pa és el millor per recuperar-los. |
|
|
| | | |
| | |
|
|
