| |
 |
|
| Del 26/04/2004 i del 30/04/2004 |
| |
 | 1. Aporta vitamina C, B i A. La C i la B no resisteixen la cocció i passen a l'aigua. La A, en canvi, no pateix cap modificació per la calor.
2. D'origen controvertit: hi ha qui diu que prové de l'Amèrica precolombina. D'altres que d'Àsia. De fet, se sap que té més de 1.000 anys d'història. Els espanyols la van portar a Europa a partir de 1492.
3. Tenen una vida útil molt llarga: poden aguantar fins a 6 mesos a una temperatura de 10-15º, en un lloc sec i ben airejats.
4. Tenen potassi i poc sodi. Conclusió: un aliment perfecte per als hipertensos.
5. Aporta molt poques calories. Conclusió: perfecte per a dietes d'aprimament.
6. És fàcil de digerir i lleugerament laxant.
7. Si es fa servir la pell, s'ha de rentar bé però sense ratllar-la.
8. S'ha de conservar lluny de tomàquets i fruites que desprenen etilè perquè es fa malbé. |
|
| 1. El lluç ha de pesar un mínim de 1,50 kg. Si no ja és un llucet.
2. Viu en les profunditats i a la nit puja per menjar. I llavors: nyac! El pesquen!
3. A l'hivern viu en aigües més fredes i a l'estiu s'apropa a la costa.
4. Tipus: lluç europeu, de Nova Zelanda, platejat, del Cabo, Argentina i negre. El més bo... l'europeu!
5. A l'estat espanyol es consumeix més d'un quilo de lluç per persona i any. De fet, la meitat de les captures europees corresponen a l'estat espanyol.
6. Aporta menys proteïna que altres peixos però té un alt valor biològic.
7. Vitamines B1, B2, B3, àcid fòlic.
8. Minerals: sodi, potassi, magnesi, fòsfor i iode.
|
|
|
| | | |
| | |
|
|
