Si són aficionats a la botànica, no es poden deixar perdre l'excursió que els proposem avui a la vall d'Eina, a la Cerdanya francesa. Des de 1993 està catalogada com a reserva natural per la seva gran riquesa floral. Amb els anys, s'ha anat confeccionant una llista d'unes mil plantes diferents que, en un moment o altre, s'han vist a la vall. Hi ha espècies tan protegides que collir-les està penat per la llei. En canvi, a l'estiu hi pasturen vaques, i no es pensin que és contraproduent, al contrari. El pasturatge fomenta que hi hagi prats oberts i beneficia la biodiversitat.

El dia s'ha llevat emboirat, a la Vall d'Eina. L'ambient és fresc i les pastures reverdeixen. El sender no triga gaire a entrar dins del bosc i traspassar els límits de la reserva natural. En Ros, guia de l'espai protegit, ens porta pels mateixos camins que, des del segle XVII, han recorregut nombrosos naturalistes, sobretot botànics, admirats per la biodiversitat d'aquest racó de la Cerdanya.

Encara ara la riquesa d'aquesta vall suggereix moltes preguntes als investigadors. Respondre-les potser els és una miqueta més fàcil, perquè es valen dels avenços de la tècnica. Al camí hem trobat el director de la reserva. Busca nius de formigues i es val d'un GPS per localitzar-los.

Michel Baracetti, director Reserva Natural Eina

"L'important est la position. Ça me permet, avec cette position, de retrouver la fourmilière quand je veux. Je note, je le met en mémoire, et puis je vais afficher la position. Et il va m'indiquer où est-ce qu'il faut passer pour aller vers la fourmilière".

"L'importat és la posició. Això em permet, amb la posició, retrobar el formiguer quan jo vulgui. Ho anoto, ho poso a la memòria i així tindré fixada la posició, i m'indicarà per on cal que passi per arribar fins al formiguer".

Tot plegat, un bon estalvi de temps, si es té en compte que en Michel estudia més de quaranta nius repartits per tot el bosc. Vol comprovar si pertanyen a una subespècie que es va descobrir als Alps fa cinc anys.

Michel Baracetti, director Reserva Natural Eina

"Voilà, là on est en train de faire du prélèvement de fourmis, qu'on va envoyer a Lausanne, en Suisse, pour les analyses génétiques, et pour savoir exactement quelle est cette espèce que nous avons ici. On à déjà envoyé des fourmis et on trouve que l'espèce qu'on a ici c'est une nouvelle".

"Ara estem agafant formigues i les portem a Lausana, a Suïssa, perquè els facin les anàlisis genètiques que ens permetin saber quina és l'espècie que tenim aquí. Ja els hem enviat algunes formigues i sembla que l'espècie que viu aquí és una de nova".

Griselda Guiteras

"Hi ha un experiment que consisteix a passar una flor de color blau, a poc a poc, per sobre el formiguer. I el que fa l'àcid fòrmic és anar transformant el color d'aquesta planta de blau a fúcsia. I realment funciona. Mireu la diferència. Aquesta, blava, i aquesta, fúcsia".

Així se'ns mostra la natura, curiosa, riquíssima, complexa...

Per cert, que consti que l'experiment l'hem fet amb el permís dels responsables de l'espai, perquè a la reserva no es poden recollir flors.

Ara per ara, a la vall s'han identificat i cartografiat més de 500 plantes diferents, i sempre se'n troben de noves. N'hi ha de medicinals, d'altres que serveixen d'aliment i refugi per a la fauna, algunes són tòxiques... Totes són prou valuoses, tot i que n'hi ha algunes que estan especialment protegides.

Ros Staats, guia de la reserva

"-Aaahhaaa, surprise!!"
-És aquesta?
-On tombe sur une des plantes les plus protégées de la vallée, qui s'appelle Adonis des Pirenées, Adonis Pyrenaica".

"Ah, sorpresa...! Hem trobat una de les plantes més protegides de la vall. Es diu adonis del Pirineu, Adonis Pyrenaica...".

Sembla una planta normal, a simple vista. Però a la vall no n'hi ha més de 10.000 exemplars, i en flora aquesta és una xifra de risc.

Ros Staats, guia de la reserva

"Au même titre que les six autres l'Adonis est protégée. Donc, elle est inscrite sur le livre rouge des espèces menacées en France. Et donc, les plantes que sont protégées à ce titre on peut considérer comme un délit si on les cueille, si on les arrache".

"De la mateixa manera que sis plantes més, l'adonis està protegida. Està inscrita al llibre vermell de les espècies amenaçades a França. Si les plantes tenen aquesta catalogació, pot considerar-se un delicte collir-les o arrencar-les".

I és que s'han arribat a donar casos de furtius que arramassen espècies rares per vendre-les a col·leccionistes.

Curiosament, dins la reserva es permet que hi pasturin les vaques. No perjudiquen les plantes; al contrari, eviten el creixement del bosc i fomenten la biodiversitat.
En aquest cas, la reserva és compatible amb la ramaderia, històricament una font d'ingressos bàsica a la Cerdanya. El mateix nom d'Eina ve d'Esna, un topònim preromà d'arrel basca que vol dir "llet". A la vall encara hi ha les ruïnes d'alguns orris de pastors. També hi ha les restes d'una antiga munyidora que s'usava quan, a l'estiu, el ramat sempre era a muntanya.

Ausias Vera, historiador

"Era un gran passadís, fondo, i a cada banda hi havia pedres que el delimitaven. I el bestiar s'alineava un darrere l'altre fins a la sortida, on els pastors munyien el bestiar."

L'antic camí de Núria n'havia vist passar molts, d'animals. Els ramats transhumants que anaven a la Cerdanya, el bestiar que pel setembre es portava a la fira de sant Gil, a l'entorn del santuari. Cerdans i ripollesos se'l coneixien de cap a cap, aquest itinerari.
Ara el recorren bàsicament excursionistes, atrets per una natura molt agraïda, per una vall pràcticament verge, on la millor distracció és perdre el temps observant qualsevol detall del paisatge.