Per a la majoria dels mallorquins que practiquen l'excursionisme, quan se'ls parla del "barranc" pensen de seguida amb el barranc de Biniaraix. Aquest és un paratge molt emblemàtic, situat a tocar de la vall de Sóller, declarat Bé d'Interès Cultural. Es tracta d'una espectacular fondalada, molt fàcil de recórrer perquè antigament s'hi va construir un camí empedrat que el travessa de banda a banda. El camí, conegut com el camí de l'Ofre, va sempre per la part baixa de la vall, al costat del torrent, i salva tots els desnivells gràcies a un munt d'escales fetes amb la tècnica de la pedra seca. La Griselda Guiteras n'ha pujat unes quantes.

Griselda Guiteras (bevent aigua)

"Avui ens farà falta anar ben hidratats perquè ens trobarem amb uns dos mil esglaons. Que ningú no s'espanti, per això, perquè n'hi ha alguns de pujada i d'altres de baixada."

En Biel, en Toni i la Francisca, del Centre Excursionista de Mallorca, no els han comptat mai, els esglaons, però asseguren que l'esforç val la pena perquè el camí de l'Ofre és un dels més bonics de la Serra de Tramuntana.
Fa un segle era l'únic pas que, des de Sóller, travessant el barranc de Biniaraix, s'enfilava cap a la muntanya. Molts pelegrins hi passaven per arribar fins al Santuari de Lluc.
Havia, doncs, de ser ample i còmode, i per això el van empedrar.

A força de braços, col·locant pedra sobre pedra, com abans... Així treballen els margers de la Brigada de Camins del Consell Insular. Reparen qualsevol estrall del camí: una paret caiguda, un esglaó que es mou... Avui toca refer uns escopidors.

Sebastià Martorell, marger

"Això són "traves", diguem... Són unes "cunyes" que passam per darrere perquè sa pedra ens quedi ben segura del darrere... És bastant essencial."

És la tècnica de la paret seca, una feina d'artesans. Una pedra aguanta l'altra, i la força que fan totes dóna consistència a la construcció. No calen ciments. Fins que la muntanya reclama l'espai que li van prendre les marjades i les acaba esbotzant.

Sebastià Martorell, marger

"De corre s'aigo, de corre s'aigo, "arrastra" terra. I sa terra, banyada, és "lo" que fa que es marge caigui, perquè l'"espitja", l'"espitja", fins que el tomba. "Lo" que això, poden haver passat, si el marge està ben fet, anys i anys i anys..."

Sebastià Martorell, marger

"Mos agrada recuperar lo que els nostres avantpassats feren. Ells, sense tenir cap recurs, tot lo que pujaren, i nosaltres, amb tot lo que tenim, lo que mos costa de mantenir-ho.

Els vells margers, en fer l'empedrat, no van oblidar cap detall. Van fer parets que delimitaven el camí, guals i pedres passadores per travessar el torrent, i esglaons per salvar el desnivell: molts esglaons.

Griselda Guiteras

"Vuit-cents quaranta-u, vuit-cents quaranta-dos, vuit-cents quaranta-tres...ànims, que no en falten gaires..."

Tot plegat perquè els camperols sollerins es van entossudir a conrear les terres del barranc, respectant, això sí, l'entorn. Qualsevol construcció, un porxo o una barraca, una terrassa, les mateixes escales, s'integren al paisatge. I els llocs més apreciats s'han mantingut intactes.

Al barranc sempre hi ha alguna font viva, algun racó on refrescar-se, com el gorg de Can Catí. En queden ben pocs, d'espais tan salvatges, en aquesta vall. Perquè l'oliverar ocupa bona part d'aquestes muntanyes.

Del centenar de petites propietats del barranc, ara se n'exploten molt poques. És costós pujar a peu fins als camps. I poc rendible. L'únic que potser el recorre cada dia és en Joan. Tota la vida que ha treballat al barranc, amb l'ajuda del seu mul.

Joan Colom, pagès

"Això se diuen es "escorvells" i això se diuen ses "beases". Ho poses així, i segons què has de dur hi poses ses beases, i si has de traginar sa llenya poses sa llenya aquí."

L'orgull d'en Joan és mantenir la finca de Can Catí ben neta. Fins i tot llaura algun camp: hi fa civada per alimentar el ramat d'ovelles. Les oliveres estan ben esporgades, tot i que aquest any la producció serà escassa.

Joan Colom i Biel Ordinas

"-I aquest any diu que res de res.....
-No, enguany no ha anat bé.
-Per què?
-Perquè diuen que ha patit molta de set... i fa sa flor però s'oliva petitona cau.
-L'any passat va ser un estiu molt sec i ara ho paguen.

En Joan, però, en guarda de la collita passada, d'olives. I les acompanya d'un bon tall de sobrassada del rebost de casa. No podríem fer un millor àpat al barranc de Biniaraix.

Hem perdut el compte dels esglaons que ens falten. Ara rai, però, que tenim la panxa plena i vénen gairebé tots de baixada, pel camí vell. De totes formes, ara ja no ens fixem en les escales: el final d'aquesta excursió ens obsequia amb una de les millors perspectives de tota la vall de Sóller.