Qualsevol persona que hagi visitat el delta de l'Ebre segur que ha tingut la impressió que és un espai immens, tan gran que és difícil arribar a conèixer en un dia els diferents ambients que es mesclen a l'entorn de la desembocadura del riu. Avui els volem demostrar que caminant és possible fer una ruta molt assequible i totalment variada per conèixer els arrossars, les lacunes i el canyissar, les platges i les màquies del delta. D'aquesta manera també ens serà possible poder observar ocells d'espècies molt diferents.

En Polet ens espera a l'estació de l'Ampolla. Fill de Deltebre, sap mil històries sobre els camins del Delta. De fet, ens ha proposat que els trepitgem des de bon principi, que entrem al Delta a peu.

Els primers senders -diu- portaven als fars, necessaris en una zona de navegació complicada. Després van venir els conreus d'arròs, i es van fer camins per voltar els camps i per arribar als pobles que anaven creixent. En els últims anys també s'han marcat rutes per motius lúdics, com accedir a platges, i per interessos naturalistes, com l'observació d'ocells.

La trampa és per capturar un xatrac menut. Serà fàcil agafar-lo perquè l'ocell està covant i no deixa el niu sol gaire temps. Només caldrà una mica de paciència. L'ornitòleg del parc natural estudia aquesta espècie perquè està en regressió. I necessita fer el seguiment de les parelles que nidifiquen al Delta.

David Bigas, ornitòleg Parc Natural

"(Bufa l'ocell)
-El vols aguantar, tu, Gris?
-Sí. Com ho faig?
-Per aquí el coll. Que no bategui molt les ales.
-Així? -Són tranquil·lets, no hi ha problema..."

Ara mesurarà el xatrac i li posarà una anella identificativa, i més endavant controlarà si neixen tots els polls hi ha al niu.

David Bigas, ornitòleg Parc Natural

"-M'aguantes un moment el bec, que no es faci mal?"

En David diu que aquests estudis serveixen per controlar la fauna, però també són indicadors de la salut general del Delta: les aus no vindrien aquí si no hi hagués prou aigua i menjar, i espais tranquils per fer els nius i descansar dels viatges migratoris.

David Bigas, ornitòleg P. Natural

"A l'època de cria hi ha múltiples colònies tant d'ocells marins, com són el xatrac i les gavines, com d'ardèids. Els conèixes? El bernat pescaire, el martinet blanc i aquests...
"I llavors, a l'hivern, té un poblament molt important, tant d'ardeids com, sobretot, d'ànecs, de fotges i de limícoles, que són els petits ocellets que van menjant pel fang, picant..."

L'aigua flueix contínuament. Del riu passa als canals i dels canals a l'arrossar. Després es reutilitza a les piscifactories, i acaba a la badia on es cultiven musclos i ostres. Qui més qui menys, aquí tothom està acostumat a l'aigua i al fang.

En Pepito treu l'arròs bord dels seus camps, a la finca Illa de Mar. Ara, les males herbes ja es combaten amb maquinària, però encara hi ha qui birba per passar l'estona o per costum. Quan en Pepito i en Polet eren joves, els primers jornals es guanyaven a l'arrossar. I també hi trobaven les primeres diversions.

Polet

"(En Polet es posa a córrer a l'arrossar.)
-Veus? No m'he embrutat gens. Aquí fèiem carreres, arribàvem i miràvem qui s'havia embrutat."

Més que una tècnica per córrer sense embrutar-se, era la pràctica, el fet d'haver-se criat a dins del fang, sembrant l'arròs, caçant, pescant...

Polet "

-Com va, això?
-Bé...
-Si a l'espitjar notes alguna cosa que es maneja, aguanta, que és una anguila, que l'hem d'agarrar, i tindrem alguna cosa per dinar; si no, malament...
-Doncs quina gràcia!"

Aquí sempre s'han aprofitat tots els recursos que ofereix la terra, el riu i el mar.
Antigament, un naufragi podia representar tot un regal en forma dels objectes més diversos. Llavors, s'anava a la platja, es corria la vora, per si es tenia sort.

Griselda Guiteras

"Avui, corrent la vora, estem trobant només petxines, també algun caragol; però, quan hi ha temporal, el mar arrossega més marisc i peix, i aleshores sí que val la pena fer aquestes voltes per la platja."

Aquí, els camins també s'han obert per sobreviure.
Ben coneguts són els senders fressats per "matuteros", els pescadors furtius del Delta. Històricament han pescat quatre peces per portar a casa, potser alguna per vendre. Encara ara, però, certes arts de pesca només es poden practicar amb permís. Per exemple, en Rafael i en Ramon, per ser jubilats, poden llançar el rall, una tècnica tradicional dels "matuteros".

Polet (llançant xarxa)

"Tu vas mirant lo guarda que no estiga a l'aguait. T'arrambes al 'puesto' on està el peix i estàs acotat a l'espera que passen. Quan veus que passa un peix o és lo moment adequat, llavors tu fas un gest així, de costat..., i cau."

Per senders de "matuteros", d'arrossaires i de naturalistes hem arribat al port del Goleró, a la badia del Fangar. En Polet ja ens ho deia: no és difícil descobrir les riqueses del Delta. Només cal prendre'n els camins i trepitjar una mica de sorra i de fang.