Cada any, per Pasqua, els veïns de Sant Pau de Fenollet, a la Catalunya Nord, tenien el costum d'anar a peu fins a l'ermita de Sant Antoni de Galamús, seguint les capelletes d'un viacrucis. El trajecte els costava un parell d'hores, i aprofitaven per passar el dia a la muntanya.
Aquesta és una tradició que s'ha anat perdent, però els antics camins encara els recorren alguns excursionistes que travessen la serra de Fenolleda.
És el que ha fet Griselda Guiteras perquè, ja veuran que aquestes muntanyes són prou espectaculars com per recorre-les. L'ermitori, per exemple, està situat enmig d'unes estretes gorges.

Des del 1956, en Lluís i la Rosa resideixen a Sant Pau de Fenollet. Els hi va portar la vida. La torneria de Barcelona on treballava en Lluís va tancar i va decidir provar sort com a veremador, a la Catalunya Nord, on tenia coneguts. Després li va sortir una altra feina... i la família s'hi va quedar. Ja fa 45 anys de tot plegat.
En un nou entorn es van haver d'acostumar a moltes coses noves, a un nou paisatge. Però no van deixar de banda una de les seves grans aficions: l'excursionisme. La parella s'havia conegut al Club Excursionista de Gràcia.

Lluís Cortès, Amics de la Marxa en Fenolleda

"Això és el refugi de la Tironera. L'he construït el 1960, perquè era un "puesto" de passatge molt important del GR."

Els Cortès no en van tenir prou d'explorar les muntanyes de la comarca. Es van proposar que Sant Pau fos un centre d'acollida per a aquells que travessaven la Serra de Fenolleda. I van obrir aquest alberg.
En Lluís s'ocupava de rebre els caminants, i la Rosa els feia el menjar.

Lluís Cortès, Amics de la Marxa en Fenolleda

"Veus, i aquí hi havia els matalassos amb fundes... però, uff!!!..." En Lluís s'exclama perquè ara el refugi està deixat. Van haver de tancar-lo fa quatre anys, quan una nova llei sobre zones inundables va considerar que l'emplaçament de la Tironera, a tocar del riu Aglí, era perillós. Molts anys de feina i molts records, que es van quedar en res. Lluís i Rosa Cortès

"-Abans de marxar era la nit de festa...
-Portaven xampany, eh, i fèiem festa. I ens ho passàvem bé. Perquè a vegades reposaven dos o tres dies aquí i, abans de marxar, fèiem una mica de festa."

Rosa Cortès

"-I ara que ho veieu així?
-Ens fa pena, molta pena. Perquè és una cosa que s'ha construït amb amor, eh, que en diem... és llàstima, eh...

Els Cortès només s'arriben ara a la Tironera quan els ve de pas, tot fent una passejada per les ribes de l'Aglí, un riu d'aigües molt netes i força fredes. També solen fer aquest itinerari per acostar-se fins a l'engorjat de Galamús. Passen per un corriol que va obrir el mateix Lluís ja fa anys, quan feia falta un accés ràpid entre el refugi i el capdamunt de les gorges.

El sender coincideix amb el camí antic de Sant Pau de Fenollet. S'anomena Camí de la Creu, i s'havia utilitzat molt, sobretot per Setmana Santa, quan els veïns del poble s'arribaven fins a l'ermita de Sant Antoni, i s'aturaven a les catorze capelles que feien d'estacions del Via Crucis.

Griselda Guiteras

"Ara, de gent que segueixi la tradició de pujar fins a Galamús per Pasqua en queda ben poca. I de capelles només n'hi ha dues, des de fa molts anys. Aquesta és la de Sant Antoni de Galamús. És just a l'entrada de les gorges, i dóna la benvinguda a tothom qui va a l'ermita."

L'ermita de Sant Antoni de Galamús queda encaixonada entre les parets de l'engorjat. Els edificis s'han aixecat en l'únic espai que quedava lliure a les cingleres. Els eremites, però, no tenien tantes comoditats. Vivien a recer de les baumes, que solien ser fredes i humides, amb poca aigua per beure i gairebé sense menjar. Era una vida dura, que els homes sants van triar a canvi de l'aïllament, la pau, que trobaven en aquest indret.

Rosa Cortès, campana
"-Aquesta campana es diu Rosa, com jo. I al cap d'un any, si la toques...
-...doncs al cap d'un any es casen...
-I funciona?
-Eh, no ho sé pas... tots els meus fills l'han tocat i tots s'han casat..."

L'ermita sempre ha estat el destí de moltes pelegrinacions i romiatges, per demanar a Sant Antoni bones collites, la desaparició de pestes, la protecció de la família...
Ara potser no hi ha tants devots, però Galamús segueix sent un indret místic i de bellesa impactant, que causa molta atracció.

I és que el riu Aglí s'ha comportat, en aquestes muntanyes, de manera molt fantasiosa: les ha partit pel mig, obrint un estret congost. I ha esculpit enormes cingleres, d'aquelles que provoquen vertigen. Tot un espectacle natural per acabar aquesta excursió.