En l'excursió que els proposem avui veuran com les condicions meteorològiques han influït de manera molt important en el paisatge. Anirem a Formentera, l'illa habitada més petita de les Balears. Es tracta d'un territori molt afectat per la brisa marina, que contínuament topa amb les roques de la costa o amb els arbres i els dóna formes curioses.

Quan la brisa es transforma en vent, les més afectades són les platges, que apareixen i desapareixen segons l'onatge. Perquè es facin una idea d'aquest paisatge, els proposem un itinerari circular, en forma de quadrat, resseguint les costes nord i sud de l'illa.

Per un cop, en Pau i en Vicent no hauran de pedalar per recórrer l'illa. Són del grup Es Amics de Sa BTT de Formentera i avui els hem demanat que ens acompanyin a peu pels senders que acostumen a fer sobre la bici.
La ruta, la comencem als varadors de la Cala d'en Baster. De petits molls com aquests n'hi ha per tota l'illa, arran de platja o enmig de penya-segats. La qüestió és tenir la barca a prop de casa i a tocar d'aigua.

Vicent Cardona, Amics de Sa BTT

"-Ara, aquesta, com baixa?
-Aquesta baixa... Li donen un poc de sebo d'animal per engrassar i entonses s'espitxa un poc i baixa per si sola, generalment baixen per si sola. I després la pugen amb uns aparejos, que es diuen, que són unes poleas que es posen una a baix i una a dalt i entonses tenen molta més força."

Aquí, els bots es refugien a coves excavades a la roca. En general, però, solen guardar-se en petites barraques, fetes amb fustes, que arrossega el mar. Per construir la rampa, en canvi, s'utilitzen branques d'olivera o de savina, perquè són molt resistents i suporten bé la humitat i la sal.

Un sender indefinit recorre la costa d'Es Carnatge, al nord de Formentera.
Volta els penya-segats de marès, una roca molt tova que acaba prenent forma segons els capricis del vent. De vegetació n'hi ha poca i també creix al gust de la brisa marina. Sobretot les savines, que no solen aixecar un pam de terra. Només les més antigues fan una mica d'ombra.

Pau Wenham, Amics de Sa BTT

"-Tota aquesta fusta és el mateix arbust?"
-Sí, això és savina, com la que havíem vist antes, com les que havíem vist venguent p'es camí. Com veus, aquesta l'ha anat tombant es vent durant centenars d'anys."

Pau Wenham, Amics de Sa BTT

"Sa savina la feien servir per posar es parats a ses barques, com hem vist antes en es varador, que és el tros corbat que va avall de sa barca, que és per allà on puja i baixa. Llavors, també es feia servir per sa construcció. Ses savines més rectes les feien servir de bigues.

Segons la mala mar de l'hivern i la primavera, aquesta costa canvia de fesomia.
Si les onades han estat benèvoles, a l'estiu, encara es conserven platges de sorra fina. En canvi, si els temporals han estat intensos, la costa és pura roca. Llavors, encara destaca més el desgast insistent, però gairebé artístic, del salnitre.
I passa que els banyistes ignoren aquest litoral, una solitud que agraeix la fauna marina.

Griselda Guiteras

"Doncs, així és part de la costa nord de Formentera, una costa més aviat aspre, erosionada, on la principal protagonista del paisatge és la roca...
Amb poc més d'un quilòmetre hem anat fins a la banda sud. Som a la platja de Mitjorn, i aquí, la protagonista del paisatge és una altra."
Al nord gairebé no hi ha senders, i aquí els trobem artificials. Caminem sobre passeres de fusta, que ens eviten trepitjar les dunes. Les autoritats de medi ambient les protegeixen, perquè és un ambient fràgil i fins fa poc força degradat per la pressió turística. Ara, fins i tot s'ajuda les dunes a créixer: aquestes barreres de canya aturen la sorra que arrossega la brisa, el material s'acumula i va formant una nova duna.
Aquesta és una costa més suau i planera, amb un mar proper, i unes suggeridores platges difícils d'ignorar.

L'opció de prendre el sol, però, la deixem avui per a les sargantanes. Ens fa falta acabar l'excursió, i travessar l'illa altre cop. Formentera està fragmentada per una xarxa de camins amples. Els més antics són els que delimiten els camps. S'han usat per anar a sembrar i segar la collita. I els han fet servir els veïns quan han volgut tastar figues, un dels pocs fruiters que suporta l'ambient sec i ventós d'aquest territori.

Vicent Cardona, amics de Sa BTT

"Això es diuen estalons. Com que a Formentera fa molta brisa, com que s'illa és molt plana, entonses sa figuera té tendència a criar-se en terra. I l'aixequen perquè així els animals poden estar a baix d'ella i es poden collir millor els fruits."

Doncs és un arbre realment útil, la figuera. Al bestiar li serveix de para-sol, i a nosaltres ens proporciona un gustós final per a aquesta excursió.

Pau Wenham, amics de Sa BTT

"-Té, tasta'n. Són unes figues fetes del meu vesí de l'any passat...
-Home, millor que acabar la ruta amb això....
-No hi ha res. Bueno un got de vi, però ja vindrà després....."