L'excursió d'avui ens servirà per rememorar un dels episodis més amargs de la nostra història. Caminarem per diferents senders que travessen la serra de Pàndols, a la Terra Alta, un enclavament estratègic de la Batalla de l'Ebre. A les serres de Pàndols i Cavalls, hi van haver enfrontaments molt durs, i molts soldats, dels dos bàndols, hi van morir. Des de fa poc, aquests senders formen part de l'anomenada "Ruta de la Pau", una xarxa de camins senyalitzada que recorre els escenaris més significatius de la Guerra Civil al sud de Catalunya. Avui els recorrerem amb Jaume Escudé, un mestre de Gandesa que fa anys que estudia els fets que van passar a la seva comarca. En Jaume s'ha convertit en tot un expert de la Batalla de l'Ebre, en part, gràcies al testimoni de molts excombatents amb qui ha parlat.

Josep Bru Sans, cap estat major 139èna brigada mixta

"Em dic Josep Bru Sans."
"Vaig haver de fer tota la guerra, a Andalusia, la retirada d'Aragó..."
"Vaig conviure amb un munt d'internacionals. Els vaig estimar molt, perquè havien vingut a defensar la democràcia, la llibertat, i s'hi jugaven la vida."

Josep Bru va fer 27 anys mentre lluitava a la Terra Alta, al capdavant de la 139 Brigada Mixta de l'Exèrcit republicà. Era el 30 d'octubre de 1938, un dia molt negre, en què els nacionals els van obsequiar amb una intensa pluja de projectils. Els republicans no van poder resistir l'escomesa i van començar la retirada. Va ser l'inici de la fi de la Batalla de l'Ebre.
Havia durat 116 dies i havia costat la vida a 50.000 soldats dels dos bàndols.
A en Josep no li agrada gaire recordar aquelles jornades tan crues. Diu, però, que, perquè no es repeteixin, s'han de conservar en la memòria de tots.

Josep Bru Sans, cap estat major 139èna brigada mixta

"Hem de perdonar, perquè podem reconciliar-nos tots. Però no hem d'oblidar mai."
"Vosaltres que sou petits recordeu que hi va haver una injustícia molt gran. Però que no es torni a repetir mai més. Els germans no es poden fer sang entre ells."

Això mateix reivindica el gran cub de pedra que deixem enrere, a l'inici d'aquest itinerari. El monument, dedicat a la pau, l'han fet aixecar els supervivents de la Lleva del Biberó en un emplaçament significatiu: la Punta Alta, o Cota 705, una posició estratègica per a tots dos bàndols, que va costar la vida a molts soldats.

Avui farem memòria tot caminant... per la Ruta de la Pau, un nom ben significatiu per a una xarxa de camins que travessen antics escenaris de guerra. L'excursió, doncs, es converteix aquí en una lliçó d'història.

Pàndols i Cavalls són serres d'orografia difícil, amb cingleres abruptes i passos estrets, poc aptes per desplegar-hi grans exèrcits. En canvi, aquí, el front es va mantenir durant molts dies. Els republicans defensaven aquestes moles, les posicions més altes, i els nacionals intentaven guanyar terreny amb atacs constants d'aviació i artilleria.

Jaume Escuder, investigador Batalla de l'Ebre

"Bé, este clot que veiem aquí, en realitat és una petita mostra d'una trinxera. En concret, se tracta d'un pou de tirador. Aquí, s'hi posaven un o dos soldats per defensar la posició que se'ls havia encomanat."

Davant les trinxeres, el pou també servia per controlar els moviments de l'enemic. Si estava situat al darrere, en canvi, els soldats l'aprofitaven per descansar-hi, a recer de les bales. Construir-lo, però, era una feina dura en una serra tan rocosa.

Jaume Escuder, investigador Batalla de l'Ebre

"Dins de l'equip del soldat, portaven pics i pales, i quan els donaven les ordres de fortificar, de posar assentaments defensius, començaven a picar i a fer la trinxera. Si no tenien pic i pala, amb el casc, amb el matxet o amb el que portessen."

Ara és difícil distingir la forma originària dels pous de tirador o d'aquestes trinxeres irregulars, cobertes d'herba. Amb una bona dosi d'imaginació, però, hi podem veure combatents, estesos a terra, defensant o atacant la Cota 666, la posició on durant setmanes es va estabilitzar el front.

En aquesta vessant de Pàndols, milers de soldats van passar fam i fred, i moltes nits en vetlla, disparant tones de munició.

Griselda Guiteras

"Això és un tros de metralla. Aquesta és una bala russa. I aquesta és italiana. I això són sivelles de cartutxeres....
Tot això ho hem trobat tan sols caminant per la serra de Pàndols. Des de la guerra civil fins ara, molta gent ha fet com nosaltres: buscar aquests petits tresors, per diferents motius. Alguns, per motius sentimentals, personals. D'altres, per motivacions històriques."
Jaume Escuder, investigador Batalla de l'Ebre
"Mireu, aquí porto una sèrie d'objectes que he anat trobant per aquestes muntanyes en les meves sortides. Un tinter, perquè els soldats de l'època escrivien amb tinta. Un plat d'alumini; és molt semblant als que es fan servir avui en dia. I un casc francès, que, encara que originàriament havien de ser per als soldats republicans, a la guerra civil el portaven als dos costats. S

ón restes de la guerra, ara peces de museu, objectes que ajuden a entendre aquesta intensa història viscuda a la serra.

Perquè, si no fos pels objectes, pels testimonis, per la història escrita..., poc es diria que aquest paisatge va ser escenari de batalla. De fet, ara, uns coloms blancs ens recorden que la Terra Alta és terra de pau.