Dijous 30 de gener de 2003
Emoció als platós de TV3
30 de gener, dos quarts de deu de la nit. Fa poc menys de quatre hores que els expedicionaris han arribat de l´Argentina, on han complert la fita que es van proposar: conquerir el cim de l'Aconcagua. A l'aeroport del Prat, la rebuda és apoteòsica. Amics, familiars, veïns, espontanis, el Juanjo Hinojosa i fins un grup de castellers els esperen amb pancartes, samarretes de record i molts i molt forts crits de felicitació.
Amb aquestes imatges d'eufòria comença la darrera edició especial d"El Cim". Segueix l'entrada als platós de TV3 dels sis expedicionaris amb l'Òscar Cadiach, la Nani Duró i el Pol Izquierdo. S'escolta una sonoríssima claca per part dels seus amics i familiars, congregats com a públic. Cansats, però contents, els protagonistes d'aquesta aventura repassaran amb en Lluís Caelles i la Mireia Segú els moments claus de la seva trajectòria, centrant-se sobretot en el tram més emocionant: l'ascensió al sostre d'Amèrica, de 6.962 metres d´alçada.
 
Tots han fet el cim
Amb aquestes imatges d´eufòria comença la darrera edició especial de El Cim. Segueix l´entrada als platós de TV3 dels sis expedicionaris amb l´Oscar Cadiach, la Nani Duró i en Pol Izquierdo. S´escolta una sonoríssima claca per part dels seus amics i familiars, congregats com a públic. Cansats però contents, els protagonistes d´aquesta aventura repassaran amb en Lluís Caelles i la Mireia Segú els moments claus de la seva trajectòria, centrant-se sobretot en el tram més emocionant: l´ascensió al sostre d´Amèrica, de 6.962 metres d´alçada.
 
Grace:

La Grace Puertas comenta la seva particular i patida arribada al cim, després que ho fessin l'Agustí Paüls i en David Duch:"Quan vaig arribar me'n vaig enrecordar del meu pare i dels meus amics... Ho tenia preparat, dir a qui li dedicava el cim, però no vaig poder dir res, estava exhausta".

 
Sara:

La renúncia de la Sara, a 200 metres del cim, sentida per tots els membres de l'expedició, es recorda com un moment especialment dur.
"Jo no em vaig retirar, em van retirar", recorda. En Pol Izquierdo explica que "la Sara va aconseguir una cosa que ningú amb les seves condicions hagués aconseguit i que va ser arribar on va arribar sota els efectes d'una oclusió intestinal que va patir el dia abans".."
David i Agustí:

En David i l'Agustí riuen quan se'ls recorda amb imatges una de les espontànies converses que van tenir justament quan baixaven del cim. L'Agustí reconeix que en algun moment va dubtar seriosament que puguessin dur a terme la seva fita: "Quan va començar a nevar d'aquella manera.... cada vegada ho veia més cru. Vaig tenir moments de mala llet amb companys i companyes i després em vaig haver de disculpar, però era la impotència i adonar-te que l'objectiu pel qual havies lluitat se te n'anava. Veure sortir el sol el dia de l´ascensió va ser una de les alegries més grans que he tingut mai..."
Sílvia:

La Sílvia Encinas i l'Òscar Cadiach expliquen que la renúncia de la Sílvia no només va ser a causa d'una manca de mentalització, com es va dir al principi, sinó que també hi havia una raó mèdica: poca saturació d'oxigen a la sang.

Juanjo:

El Juanjo, per la seva banda, recorda el seu pitjor episodi, quan li va ser diagnosticat l'edema pulmonar que el va obligar a ser evacuat, i agraeix als metges la feina que han fet amb ells. També hi ha gratitud cap als guies, els equips tècnics i l'equip de TV3.
 
Un making off mostra com es van retransmetre imatges des de l'Aconcagua. A partir d'ara, però, toca pensar en futur. La Sara, la Sílvia i la Grace tenen plans d'anar a fer un trekking a la Patagònia, l'Agustí diu que l'esperen el dilluns a la fusteria, el David rumia una propera aventura i el Juanjo assumeix que ara siguin els jugadors del Nàstic de Tarragona els que el vinguin a saludar i no a la inversa. El programa es tanca amb un recull d'imatges que evoca com els expedicionaris han estretat els seus llaços amb la muntanya, un medi que a partir d'ara, reconeixen, mai més veuran igual.
Què deien els expedicionaris abans de començar aquesta aventura?
>Això deien fa dos mesos