Els telèfons mòbils s'estenen cada vegada més i es canvien sovint: un aparell dura a l'usuari una mitjana de dos anys. Però la recollida i el reciclatge no funcionen tan bé com les vendes, tot i l'impacte que poden tenir en el medi pel seu contingut en metalls pesants i plàstics.

Molta gent pensa que el mòbil té un valor i que se li hauria d'abonar alguna quantitat quan el lliura.

Per aquests motius, l'Asimelec, l'Associació Multisectorial d'Empreses Espanyoles d'Electrònica i Comunicacions, du a terme la campanya Tragamòbil. L'objectiu és afavorir la recollida a les deixalleries, a tallers i a botigues i conscienciar la gent perquè no es guardi el mòbil vell ni el llenci en llocs inadequats.

Joan Basacoma, delegat general d'ASIMELEC a Catalunya:
"Doncs la campanya que s'està fent és convènce'ls que fan un bé al medi ambient. Són uns voluntaris que ajuden que no s'hagin de generar tantes matèries primeres i aquesta és la compensació que creiem més sensata."

Asimelec vol que la seva campanya arribi a totes les botigues i que, a diferència del que passa ara en alguns comerços, el client el pugui llençar sense haver de comprar-ne un altre allà mateix.

Una vegada recollits, els telèfons són enviats a la planta de reciclatge que l'empresa Electrorecycling té al Pont de Vilomara, al Bages. De moment, la quantitat recollida és un reflex del baix percentatge de reciclatge.

A la planta se separen, primer, les bateries, que es tracten en una altra planta de la mateixa població. També en treuen la pantalla de cristall líquid i la carcassa. Però, d'aquesta última, se'n pot aprofitar molt poc.

Ramon Altadell, director comercial d'Electrorecycling:
"En un principi, els plàstics dels mòbils, en un 95%, és plàstic no recuperable. Potser aquí haurem de fer als fabricants pensar a emprar un altre tipus de components que després puguin ser reciclables. El que és l'electrònica és la que conté metalls preciosos entre ells el pal·ladi, or, planta, i aquests metalls són separats en plantes específiques que hi ha a Europa".

L'any 2003 es van vendre dotze milions i mig d'aparells i n'hi ha uns 30 milions en funcionament. Una bona part acaba als abocadors i genera un problema d'espai i d'acumulació de substàncies perilloses. Per això, caldria augmentar la consciència dels usuaris i els punts de recollida. Però, tot i així, quedaran temes pendents, com ara qui ha d'assumir els costos de transport des d'aquests punts fins a les plantes de tractament.

Imatge d'Alfons Casado

ASIMELEC