Fa poques dècades, l'aloc era una planta abundant i ben coneguda a la comarca del Maresme.

Els artesans la utilitzaven per fer cistelleria. Els herbolaris li atribueixen propietats anafrodisíaques i reguladores de disfuncions hormonals femenines. I els pagesos l'empraven per eliminar paràsits als colomars i galliners i per fixar les vores dels camps de conreu que limitaven amb les rieres. Ara bé, estudis recents indiquen que la seva abundància ha disminuït de forma considerable, i tot sembla apuntar a la degradació dels espais com la causa principal.

Evarist March, grup de coordinació Projecte Alocs:
"El que s'ha produït és una degradació d'aquest espai amb l'entrada d'espècies forànies com ara la canya que no ha tingut un control com feien abans els pagesos. I, d'altra banda, s'ha produït una degradació per la urbanització de tots els espais llindants amb la riera que ha malmès molt les poblacions i que, d'altra banda, molts espais no han conservat, les motes, les vores de les rieres naturals i han estat urbanitzades".

Aquesta preocupant situació ha fet néixer el Projecte d'estudi i conservació dels alocars al Maresme. La secció de Ciències del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme coordinen aquest projecte. Voluntaris de diferents municipis de la comarca estudien els alocs i la seva distribució. La tasca se centra a omplir una fitxa cada 25 metres de longitud de riera fins a completar-la totalment. D'aquesta manera, es podrà comptar amb un treball científic que documenti la situació real.

L'aloc és un arbust caducifoli d'entre 1 i 3 metres d'altura. Té unes fulles compostes, que recorden les del cànem. Encara que alguns exemplars són albins, les seves flors són d'un blau lilós. A més són força aromàtiques, fet que atrau els insectes. La floració comença per la part de baix de la planta i s'enfila cap a les parts altes tot al llarg de l'estiu.

Evarist March, grup de coordinació Projecte Alocs:
"L'aloc necessita unes condicions de lluminositat permanents, necessita un grau d'humitat variable en el terreny i, d'altra banda, defugir dels espais més ombrívols, molt més humits, que seria els que estan ocupats actualment per boscos de ribera i defuig dels espais freds on pugui glaçar".

Així que els rius o estanys intermitents són l'hàbitat idoni per als alocs. Les exigències ambientals de la planta afegeixen dificultat a la seva conservació en uns espais com les rieres del Maresme, tan degradades a finals del segle passat.

Imatge de Josep Maria Fernández

Nom científic: Vitex agnus-castu
Projecte Alocs