La Família

Esperanza d'Ors. Néta. Escultora.

Madrid, 1949. Llicenciada en Literatura Hispànica per la Universidad Complutense de Madrid, realitza cursos d’art dramàtic. A partir del 1974 i durant tres anys és professora de Moviments Artístics Contemporanis a la Facultad de Ciencias de la Información de Navarra. Durant els anys 70 exerceix de crítica d’art a la revista “Actualidad Española”. A partir del 1981 inicia la seva activitat escultòrica al Taller Fomento, dirigit pel seu germà Alfonso d’Ors, ceramista. El 1992 rep la medalla d’or en escultura a la Biennal d’Alexandria (Egipte), representant Espanya.

Altres fragments d'entrevista:

Una infantesa particular
Les altres dones d'Eugeni d'Ors
La casa de Vilanova
¿Seis horas en el Museo del Prado?

Luis d'Ors. Nét. Director de teatre.

Madrid, 1966. Llicenciat en Interpretació i Direcció Escènica per la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid i en Direcció per la British Theatre Association de Londres. També estudia Ciències de la Imatge i el So a la Facultad de Ciencias de la Información de la Universidad Complutense de Madrid. Ha treballat com a assistent i ajudant de direcció als equips del Teatre Lliure de Barcelona, la Compañía Nacional de Teatro Clásico, el Centro Nacional de Nuevas Tendencias i el Teatro de la Abadía, al costat dels més prestigiosos directors.

El 1993 forma la seva propia companyia, El Teatro de Babel, i una fundació per a l’estudi i la creació teatrals, el Taller Permanente de Teatro (Tapete). Actualment és professor de l’ESAD de Torrelodones (Universitat de Kent, Canterbury). Ha dirigit més d’una desena d’espectacles amb la seva pròpia companyia i altres productores; destaca la seva predilecció pel repertori universal contemporani: Ionesco, Synge, Txèkhov i Berkoff. 

Altres fragments d'entrevista:

Pablo d'Ors. Nét. Sacerdot i escriptor.

Madrid, 1963 . Doctor en Teologia i professor universitari, és capellà de la Universidad Autónoma de Madrid i actualment imparteix un taller d’Escriptura Escènica a l’Ateneo Científico, Artístico y Literario de Madrid. Ha viscut a Viena, Praga, Roma i Nova York. Fins avui ha publicat l’estudi Teopoética. Teología de la experiencia literaria (Ateneo de San Anselmo, 1996) i Estreno (Anagrama, 2000), una col·lecció de relats que va ser molt ben rebuda per la crítica i amb la qual va inaugurar la seva carrera literària. Las ideas puras (Anagrama, 2000) és la seva primera novel·la, i ha estat finalista del XVIII premi Herralde.  

Més informació a la pàgina web: www.pablodors.com

Altres fragments d’entrevista:

Els Experts

Oriol Bohigas. Arquitecte, amic d’Eugeni d’Ors.

Barcelona, 1925 . Arquitecte i urbanista que treballa associat amb els arquitectes Josep Martorell i David Mackay, és catedràtic de l’Escola d’Arquitectura i durant quatre anys fou delegat de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona. A part de les seves importants activitats professionals d’abast internacional, Bohigas és un remarcable assagista amb diversos llibres publicats, entre els quals cal recordar Barcelona entre el Pla Cerdà i el barraquisme (1963), Arquitectura modernista (1968), Contra una arquitectura adjectivada (1968), Polèmica d’arquitectura catalana (1970), Proceso y erótica del diseño (1972) i Reconstrucció de Barcelona (1985). El 1986 rep la medalla d’or al mèrit artístic de la Ciutat de Barcelona, el 1990 obté el premi de la Crítica Serra d’Or pel seu llibre de memòries Combat d’incerteses. Dietari de records. Entre el 1991, any que rep la Creu de Sant Jordi, i el 1994 és regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. El 1995 és nomenat catedràtic emèrit per la Universitat Politècnica de Catalunya.

Altres fragments d'entrevista:  

Mary Ann Newman. Traductora.

Especialista en l’obra de D’Ors, està a punt de doctorar-se per la New York University amb la tesi La natura del pecat, la cultura de la redempció: l’al·legoria en Eugeni d’Ors. Traductora literària del castellà i el català a l’anglès, la seva relació amb la llengua i la literatura espanyoles s’inicia l’any 76 quan es llicencia en Llengua Espanyola i Literatura Hispanoamericana per la New York University. Dos anys més tard, obté un màster en la mateixa especialitat. La seva vinculació amb Catalunya neix gràcies a una beca Fullbright que la porta fins a Barcelona (setembre de 1980-octubre de 1981). Seduïda per la ciutat i l’idioma, es posa a aprendre català i obté diverses beques per ampliar els seus estudis al nostre país. Fundadora i coordinadora entre el 1983 i el 1986 del Programa d’Estudis Catalans (Càtedra Barcelona-Nova York), ha estat professora de Castellà, Català, Literatura Espanyola, Traducció, etc. en diverses universitats americanes i ha traduït, entre altres, part de l’obra de Quim Monzó. Actualment és representant de la conselleria de Cultura del govern balear als EUA. Al novembre del 1998 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El mateix any obté també el premi Josep Carner de teoria literària del IEC.

Altres fragments d'entrevista:

Vinyet Panyella. Directora de la Biblioteca de
                            Catalunya

Llicenciada en Filologia Catalana i diplomada en Biblioteconomia i Documentació. Entre el 1989 i el 1996 va treballar a la Biblioteca de Catalunya, de la qual va ser subdirectora i gerent. Anteriorment havia estat responsable de l’Arxiu Històric de Sitges i del Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya.

Durant la legislatura anterior va ser diputada al Parlament de Catalunya. Com a escriptora ha publicat catorze llibres, tant de creació literària com assajos i estudis sobre art i història cultural. És directora de la Biblioteca de Catalunya des del gener del 2000.  

Altres fragments d'entrevista:

El programa cultural d'Eugeni d'Ors
L'Escola de Bibliotecàries i la xarxa de biblioteques populars

Francisco Umbral. Escriptor.

Madrid, 1935. Durant més de trenta anys s’ha dedicat professionalment a la literatura i al periodisme. Cronista literari de tota una època, la seva tasca narrativa paral·lela presenta èxits tan brillants com El Giocondo, Las españolas, Amar en Madrid, Los males sagrados, La belleza convulsa, Mis mujeres, Pío XII, la escolta mora y un general sin un ojo, Un carnívoro cuchillo, Mortal y Rosa, Valle-Inclán, Los botines blancos de piqué i, sobretot, la seva Trilogía de Madrid. Francisco Umbral ha estat definit com “el millor prosista en castellà del segle (xx)”. Guanyador del premi Nadal 1975 amb Las ninfas, rep el premi Príncipe de Asturias de les lletres el 1996, premi Mariano de Cavia, premi González Ruano de periodisme i premi de la Crítica. Amb La forja de un ladrón va obtenir el premi de novel·la Fernando Lara 1997. Recentment ha publicat El socialista sentimental i Madrid, tribu urbana, el seu assaig més polèmic. L’obra i la trajectòria literària de Francisco Umbral han obtingut el màxim reconeixement amb el premi Cervantes 2000.

Altres fragments d’entrevista:

Jaume Vallcorba. Editor.

Tarragona, 1949. Poeta, filòleg i editor. Estudià Filosofia i Lletres a Barcelona. Impulsor d'activitats diverses en el camp artístic i literari d'avantguarda, el 1979 fundà l'editorial Quaderns Crema i la revista "Quaderns Crema", publicada fins el 1984. Com a poeta és autor d’Onades i estels (1973), d'inspiració pròxima a la cançó pop, A l'hivern preus especials (1976), d'elaboració força més complexa, i Postals (1981), conjunt de tipus heteròclit, que va de la reflexió vital a l'apunt hiperrealista. Ha publicat Lectura de “La Chanson de Roland” (1986). Estudiós també de l'avantguarda catalana, ha fet edicions crítiques de J. M. Junoy i J. V. Foix i és autor de Noucentisme, mediterraneisme i classicisme: apunts per a la història d'una estètica (1995). Ha estat professor de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona i des del 1994 fa classes de Literatura de Tradició Europea com a professor titular de la Universitat Pompeu Fabra. El 1983 començà a editar críticament l'obra poètica de J. V. Foix, de la qual s'han publicat ja tretze volums.

Altres fragments d'entrevista:

Perquè va decidir publicar Eugeni d'Ors?