1912
29 de setembre: neix al pis familiar del carrer Rosselló a Barcelona. Fill primer i únic de l'escriptor modernista Vicenç Caldés i Arús (1886-1969) i Teresa Rusiñol Roviralta (1887-1977), inscrit com a Pedro de Alcántara Caldés i Rusiñol. El president del consell de ministres espanyol, José Canalejas, és assassinat. Exposició cubista a la galeria Dalmau de Barcelona. Comença la primera guerra Balcànica. Triomf de la revolució liberal a la Xina. S'enfonsa el "Titànic".
1920
Ingressa a la prestigiosa Escola Mossèn Cinto, fundada l'any 1904. El diputat republicà Francesc Layret és assassinat a Barcelona. Eugeni d'Ors deixa la direcció d'Instrucció Pública per tensions en la direcció cultural de la Mancomunitat.

 Esclata la guerra entre Rússia i Polònia. La creació d'Irlanda del Nord pel Parlament britànic origina greus enfrontaments a Dublín. Concessió del sufragi femení als EUA. André Breton publica el manifest surrealista.
1929-34

Estudia a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Decideix fer una carrera perquè sap que serà molt difícil guanyar-se la vida com a escriptor professional en català. Estudia als vespres, i de dia treballa d'ajudant del grafista txec Karel Cerny.

 S'inaugura, en presència del rei, la segona Exposició Internacional de Barcelona. S'obre el metro de Barcelona. Soterrament de la línia ferroviària de Barcelona, tram Sant Gervasi-Plaça Catalunya. Crac del 29 a Nova York, comença la gran depressió econòmica. Alexander Fleming escobriment de la penicil·lina. Primera cerimònia dels Oscar.
1932
Comença a exercir el periodisme a El Diario Mercantil i a l'Avui, que dirigia Josep Janés i Olivé (que li va publicar els dos primers llibres, el 1936). Les Corts espanyoles aproven l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Revolta del general Sanjurjo. Victòria d'ERC i USC a les eleccions al Parlament de Catalunya. Llei de reforma agrària. Publicació del Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra.
 Roosevelt guanya les eleccions presidencials als EUA amb el seu programa econòmic New Deal. Invenció del microscopi electrònic.
 1934
Es presenta a la seu de Palestra, situada a Balmes/Gran Via, després d'una crida feta a través de la ràdio pels seus dirigents. Revolució avortada a Astúries. Fets d'Octubre a Catalunya, fracassa la vaga general. Companys proclama l'Estat Català i posteriorment es rendeix a l'exèrcit. Fusió de la Falange i les JONS. Es restaura la pena de mort. Josep Pla publica Viatge a Catalunya. Sorgeixen nous règims dictatorials a Àustria, Letònia i Bulgària. S'inventa el niló.
1935
Es casa amb Mercè Casals. Suspensió indefinida de l'Estatut de Catalunya. Els membres del govern català són processats i condemnats a 30 anys de presó. Fundació del POUM, Partit Obrer d'Unificació Marxista. El territori del Sarre s'integra a Alemanya. Lleis racials de Nuremberg. Mussolini envaeix Abissínia (actual Etiòpia). Apareix el magnetòfon gravador. Mor Carlos Gardel.
 1936
Publica El primer arlequí, recull de contes. Signa Pere Caldés. Neix el seu primer fill, Joan. Es normalitza els cognoms: passa a ser Pere Calders Rossinyol. Ja firma així la seva novel·la següent, La glòria del doctor Larén. Es dóna a conèixer a L'Esquella de la Torratxa, revista dirigida pel seu amic Avel·lí Artís Gener, "Tísner" . Triomf electoral del Front Popular. Insurrecció de Mola i Franco: comença la Guerra Civil.

Les relacions entre Hitler i Mussolini permeten la creació de l'eix Roma-Berlín. Pacte anti-Komintern entre Alemanya i Japó. Publicació de les noves teories econòmiques de Keynes.
1937
Escriu La cèl·lula (avui perduda). S'afilia al PSUC. Voluntari al Cos de Carrabiners de l'exèrcit republicà. Destinat com a cartògraf a la rereguarda de Terol. Escriu per encàrrec les seves impressions personals a la crònica Unitats de xoc. Bombardeig de Guernica. Caiguda de Màlaga i Bilbao. El govern de la República s'instal·la a Barcelona.
Japó declara la guerra a la Xina i ocupa Pequín. Itàlia s'afegeix al pacte anti-Komintern. El zepelí Hidenburg, orgull de l'Alemanya nazi, s'estavella. Mor el compositor francès Ravel.
1938
L'Editorial Forja publica Unitats de xoc -pròleg de Carles Riba i gravats del seu cunyat i amic, Enric Cluselles-, patrocinat per la Institució de les Lletres Catalanes. Finalista del Premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l'home Déu (no es publica). Derrota republicana a la batalla de l'Ebre. Més de mil morts a Barcelona a causa dels bombardejos aeris. L'ofensiva franquista contra Catalunya la deixa aïllada de la resta de la zona republicana. Es funda la distribuïdora Catalònia Films. Eugeni d'Ors, cap de la Jefatura Nacional de Bellas Artes, prepara la representació franquista a la Biennale de Venècia. Miró exposa a l'Exposició Universal de París, al pavelló de la República. Mercè Rodoreda publica Aloma. Hitler s'annexiona Àustria. El programa de ràdio La guerra dels móns d'Orson Welles provoca el pànic a la ciutat de Nova York.
1939
Hitler s'annexiona Àustria. El programa de ràdio La guerra dels móns d'Orson Welles provoca el pànic a la ciutat de Nova York. Fi de la Guerra Civil. Abolició del règim autonòmic de Catalunya. Inici de la dictadura del general Franco.
Comença la Segona Guerra Mundial. L'URSS envaeix Finlàndia.

1939, l'exili
Arriba a Mèxic sol, seguint la família Artís. Publica La nit a l'estany (escrit a França) a la revista Catalunya de Buenos Aires. El desembre arriba a Mèxic la seva dona, Mercè Casals. El matrimoni s'ha trencat, però tots dos continuen vivint a casa del germà d'ella. Fi de la Guerra Civil. Abolició del règim autonòmic de Catalunya. Inici de la dictadura del general Franco.
Comença la Segona Guerra Mundial. L'URSS envaeix Finlàndia.
1942
Publica el recull de contes Memòries especials, guanya el Premi Concepció Rabell de narrativa dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Ciutat de Mèxic. Creació de les Corts espanyoles. Primera visita de Franco a Catalunya. El IEC reprèn les seves activitats en clandestinitat. Es posen en funcionament els camps d'extermini dins del Tercer Reich. Batalles de l'Alamein, Midway i Stalingrad. Piet Mondrian i Jackson Pollock exposen a Nova York.
1943
Es divorcia de Mercè Casals i, el mateix dia, es casa amb Rosa Artís. Funda la revista Lletres amb Josep Carner i Agustí Bartra. Col·labora a La nostra revista i Pont blau. Es reparteixen les cartilles de racionament a Espanya. Primera projecció de NO-DO a Barcelona. Mossèn Batlle reprèn l'escoltisme. Inauguració del Museu d'Història de Barcelona. Cau Mussolini. Cousteau inventa l'Agualung (bombones d'aire que es carreguen a l'esquena per nedar sota l'aigua).
1947
Mercè Casals torna a Barcelona. Neix el seu primer fill amb Rosa Artís, Raimon Calders Artís. Treballa per a diverses cases de publicitat i editorials. Mor Francesc Cambó. Referèndum de ratificació de la Ley de Sucesión de la Jefatura de Estado. Tractat Franco-Perón. Independència de l'Índia i Birmània. Les Nacions Unides decideixen partir Palestina en dos estats independents, un de jueu i un d'àrab.Formació del Pakistan. El Bell X-1 és el primer avió que trenca la barrera del so. Invenció del transistor.
1949
Neix Glòria Calders Artís. Afusellaments de militants del PSUC i la CNT. Primeres exposicions de Modest Cuixart i Antoni Tàpies, integrants del grup Dau al Set.

Es crea l'OTAN. Mao Zedong proclama la República Popular de la Xina. Esclata la primera bomba atòmica soviètica. Polèmica amb la publicació del llibre El segon sexe, de Simone de Beauvoir.
1951
Neix Tessa Calders Artís. Vaga de tramvies a Barcelona. Es constitueix la companyia elèctrica FECSA. Kubala debuta amb el FC Barcelona. Neix a Barcelona el grup d'arquitectes renovadors "R".
 		Juan Perón és reelegit president de l'Argentina. L'empresari Ralph Schneider crea les targetes de crèdit. Enginyers
nord-americans creen un ordinador digital capaç de llegir 7.200 dígits per segon.
1954
Premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta, considerada la seva obra més significativa. Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l'exili. Arriben a Barcelona els repatriats de la División Azul. Es crea la empresa Motor Ibérica. França perd la guerra amb Indo-xina. Es creen els estats del Vietnam del Nord, el Vietnam del Sud, Laos i Cambodja. Elvis Presley grava el seu primer disc.
1955
Cròniques de la veritat oculta es publica a Barcelona (Ed. Selecta). És el primer llibre de Calders que es publica a Catalunya des de la guerra, i el que marca el seu reconeixement com a escriptor. Espanya és admesa a l'ONU. Inauguració de les centrals hidroelèctriques al Pirineu lleidatà. Com a resposta a la constitució de l'OTAN, els països comunistes signen el pacte de Varsòvia. Reunificació d'Àustria.
1956
Publica L'espiral i altres narracions (Ed. Arimany, Barcelona). Incidents estudiantils provoquen el tancament de la Universitat de Barcelona. Vagues en el ram del tèxtil i la metal·lúrgia. Independència del Marroc, creació de Televisión Española (TVE). Conflicte del canal de Suez. Martin Luther King encapçala la campanya pels drets civils de la població negra dels EUA. Sorgeix el Pop Art a Anglaterra.
1957
Publica Gent de l'alta vall (Ed. Albertí, Barcelona), recull que inclou quatre narracions de temàtica mexicana, dues de les quals havien estat publicades anteriorment. Presenta la novel·la Ronda naval sota la boira al Premi Joanot Martorell. Josep M. Porcioles és designat alcalde de Barcelona. Conflictes al Sàhara i guerra d'Ifni. Es comercialitza el Seat 600. S'inaugura el Camp Nou. Creació de la CEE, Comunitat Econòmica Europea. La Unió Soviètica inicia l'era espacial amb el llançament del satèl·lit Sputnik.
19458-59
Durant uns mesos publica els Fascicles literaris, de periodicitat mensual, escrits i pagats íntegrament per ell, on parla de l'actualitat catalana. Vagues del sector del metall a Barcelona. Acaben les restriccions elèctriques. Es proclama la Ley de Principios Fundamentales del Movimiento. Es reprenen les obres de la Sagrada Família. Comença el Festival del Grec a Barcelona. La Xina inicia un canvi econòmic anomenat "el salt endavant". Angelo Giuseppe Roncalli es converteix en el Papa Joan XXIII. Pelé inicia la seva vida com a futbolista professional. S'implanta el primer marcapassos.
1959
Publica el recull Demà, a les tres de la matinada (Ed. Albertí). Fundació d'ETA. S'aplica el plan d'estabilització a Espanya, seguint les indicacions del FMI. Primera emissió televisiva des dels estudis de Miramar. Lluís Serrahima publica l'escrit fundacional de la Nova Cançó. Neix la revista "Serra d'Or". Fidel Castro, Ernesto "Che" Guevara i Camilo Cienfuegos, nous líders de Cuba. La MGM estrena Ben Hur, de William Wilder.
1961
Passa el Nadal amb la seva família i alguns amics íntims (els Peypoch), coneguts dels temps de l'Escola Mossèn Cinto. Fundació d'Òmnium Cultural. Es formen Els Setze Jutges. Comença a publicar-se la revista "Cavall Fort". S'inicia la construcció del mur de Berlín que separa l'est i l'oest d'aquesta ciutat. J. F. Kennedy és elegit president dels EUA. Consolidació de l'apartheid a Sud-àfrica. Iuri Gagarin es converteix en el primer home que fa un vol orbital a la Terra. Es crea Amnistia Internacional per vetllar el compliment dels drets humans.
1962
Acaba l'última feina a Mèxic: un llibre sobre Estándares de la construcción, que inclou 720 il·lustracions, encàrrec de l'editor González Porto. Tornada a Catalunya. La família s'instal.la a Sant Cugat. Troba feina en una editorial. Vaga dels miners asturians, a Catalunya tenen lloc diverses vagues i aturades de solidarització. Mercè Rodoreda publica La plaça del Diamant. Independència d'Algèria. Crisi dels míssils a Cuba. Comença el concili Vaticà II.
1963
Guanya el Premi Sant Jordi amb la novel·la L'ombra de l'atzavara. Nomenat gerent de producció de l'editorial Montaner i Simón. López Rodó presenta el Plan de Desarrollo. S'inaugura el Museu Picasso a Barcelona. El president Kennedy és assassinat a Dallas. Pau VI, elegit nou sant pare. L'empresa Philips comercialitza les cintes d'àudio tipus casset. Primers èxits dels Beatles.
 1966
Aconsegueix pis a Barcelona. Publica Ronda naval sota la boira (Ed. Selecta), que passa desapercebuda encara que per a alguns crítics és la seva millor obra. Publica a Serra d'Or dues de les seves Qüestions obertes. Se celebra al convent dels Caputxins de Sarrià l'assemblea constituent del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, la "caputxinada". Indira Gandhi és escollida primera ministra de l'Índia.
1967
Publica la novel·la curta Aquí descansa Nevares (Alfaguara). Guerra dels Sis Dies entre àrabs i israelians. S'edita Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez. El doctor Barnard fa el primer trasplantament de cor.
 1968
Reuneix tots els contes, més algun d'inèdit, en el volum Tots els contes (1936-1967) (Llibres de Sinera). Primer atemptat d'ETA. Joan Manuel Serrat exigeix cantar en català al Festival d'Eurovisió, és substituït per Massiel. Creació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Mor Margarita Xirgu a Montevideo. Els estudiants de París ocupen els carrers protestant contra l'immobilisme polític i l'ordre burgès. L'URSS envaeix Txecoslovàquia: fi de la Primavera de Praga. Martin Luther King és assassinat. Revoltes estudiantils a Europa, segona onada de feminisme.
1969
Obté el Premi de la Crítica Serra d'Or. Mor el seu pare, Vicenç Caldés. A la revista Tele-estel publica D'un extrem a l'altre, article on denuncia la situació en què viuen els escriptors catalans que no s'adeqüen a les pautes del realisme social. Joan Carles de Borbó és designat príncep d'Espanya. Constitució de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent. Apareix el primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana. Drama a Biafra: 300.000 refugiats corren el risc de morir de fam a causa de la guerra civil a Nigèria. Neil Armstrong es converteix en el primer home que trepitja la Lluna.
1975
Comença a col·laborar regularment a la revista Canigó, on s'apleguen alguns dels escriptors joves que formen part de l'anomenada "generació dels 70". Mor el general Francisco Franco. Joan Carles I, rei d'Espanya dos dies després de la mort de Franco. Afusellaments de militants d'ETA. Plataforma Democràtica. Acaba la guerra del Vietnam. Comença el genocidi a Cambotja. Es signa l'acta d'Hèlsinki que reuneix tots els països europeus, l'URSS i el Canadà i promou la no-intervenció en la política interior dels països, el respecte per les llibertats fonamentals i una major llibertat de circulació de persones i idees.
1977
Mor la seva mare, Teresa Rusiñol. Mobilització dins la campanya "Volem l'Estatut!" al Passeig de Gràcia de Barcelona que reuneix més de 100.000 persones. Restauració de la Generalitat de Catalunya. "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí" (pres. Tarradellas).
 Mor Elvis Presley, el rei del rock and roll. El cub de Rubick causa sensació, arribarà a vendre més de 100 milions d'unitats.
1978
Publica Invasió subtil i altres contes (Ed. 62). Dagoll Dagom estrena a la Sala Villarroel de Barcelona Antaviana, muntatge teatral basat en els seus contes i amb música de Jaume Sisa. Inici del reconeixement popular de l'escriptor i de la seva obra. Judici contra Els Joglars: campanya a favor de la llibertat d'expressió. Promulgació de la Constitució espanyola. Neix a Bristol Louise Brown, el primer nadó proveta. Després de la mort de Joan Pau I, el cardenal polonès Carol Woytila es nomenat papa Joan Pau II. Assassinat d'Aldo Moro a Itàlia.

1979
Premi Lletra d'Or pel llibre Invasió subtil i altres contes. Primeres eleccions municipals democràtiques. Aprovació definitiva del segon Estatut de Catalunya. Barça guanya a Basilea la seva primera Recopa d'Europa de Futbol. Comença la guerra de l'Afganistan. Acaba el genocidi a Cambotja. M. Thatcher, primera ministra britànica. Revolució islàmica a l'Iran. L'empresa japonesa Sony treu al mercat el walkman.
1980
Publica el recull Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes (Ed. 62) i Una curiositat americana i altres contes per a practicar català (Sontex). Eleccions al Parlament de Catalunya, primer triomf de Jordi Pujol. Es posen de moda esports com l'aeròbic, l'esquaix i el fúting. Reagan, president dels EUA. Comença la guerra Iran-Irak. Gran èxit mundial de la novel·la de l'escriptor i filòsof Umberto Eco El nom de la rosa.
1983
Publica Tot s'aprofita (Ed. 62), un recull integrat per 24 contes llargs, 10 contes breus i una de les narracions que va escriure a Mèxic. El Parlament de Catalunya aprova, per unanimitat, la Llei de Normalització Lingüística de Catalunya. El govern expropia Rumasa. Neix la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), comencen les emissions de Catalunya Ràdio i TV3. Elecció de Raúl Alfonsín, l'Argentina recupera l'ordre constitucional després de set anys de dictadura militar. S'inicia la comercialització del disc compacte o CD.

1984
Publica De teves a meves: 32 contes que acaben més o menys bé (Ed. Laia). S'inicia la publicació de les seves Obres Completes dins la col·lecció Clàssics Catalans del Segle XX d'Edicions 62. Premi de la Creació Literària de la Generalitat. Segones eleccions al Parlament: CiU assoleix la majoria absoluta. Un equip mèdic dirigit per l'investigador Robert Gallo identifica el virus de la sida.
1985
El grup Dagoll Dagom reestrena Antaviana. Inauguració del segon Congrés de la Llengua Catalana. Espanya firma el tractat d'adhesió a la Comunitat Europea. Comença la reactivació econòmica. Llei de l'avortament. Lluís Llach fa un concert al Camp Nou davant de 100.000 persones. Mikhaïl Gorbatxov, nou secretari general del PCUS, anuncia la retirada de les tropes soviètiques de l'Afganistan. Comencen a l'URSS el conjunt de reformes conegudes com a perestroika. L'empresa informàtica Microsoft anuncia el llançament de la primera versió de Windows. Inici de la recuperació econòmica dels EUA.
1986
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Es publica Gaeli i l'home déu (Ed. 62), obra que s'havia considerat perduda, redescoberta per Amanda Bath. Exposició conjunta de fotografies de Pere Calders i de Juan Rulfo a Granollers. Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN. Eleccions generals, victòria del PSOE. Barcelona, designada seu dels Jocs Olímpics de 1992. Accident nuclear a Txernòbil (Ucraïna). Es planeja per primera vegada la seqüència de la totalitat del genoma humà. Assassinat del primer ministre suec, Olof Palme.
1988
Publica, conjuntament amb M. Aurèlia Capmany, Fumar o no fumar (Destino), il·lustrat per Fernando Krahn i Montse Ginesta. Se signa el pacte antiterrorista d'Ajuria Enea al País Basc. Eleccions autonòmiques: victòria de CiU. Multitudinari concert d'Amnistia Internacional a Barcelona. Johan Cruyff esdevé entrenador del Barça. L'Organització per a la Llibertat de Palestina (OLP) reconeix a Israel el dret a existir. Final de la guerra entre l'Iran i l'Irak. G. Bush, president dels EUA.

1991
A l'abril és nomenat Escriptor del Mes per la Institució de les Lletres Catalanes. Publica Dibuixos de guerra. Kalders i Tísner, un recull amb pròleg i comentaris de Lluís Solà i Dachs. Nou persones mortes i 47 de ferides en l'atemptat d'ETA a la caserna de la guàrdia civil de Vic. 87.000 edificis a Catalunya que pateixen aluminosi. Guerra del Golf. Abolició de l'apartheid a Sud-àfrica. Boris Ieltsin, nou cap d'Estat a l'URSS. Comença la primera etapa de la guerra civil a Iugoslàvia.
1992
Publica L'honor a la deriva (Ed. 62). El fan doctor honoris causa per la UAB, i rep la Medalla de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic. Eleccions al Parlament, victòria de CIU. Celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Exposició Universal a Sevilla. El FC Barcelona guanya la seva primera copa d'Europa. Cop d'Estat a Algèria, inici dels atemptats integristes. La UE signa el Tractat de Maastricht. Comença la guerra a Bòsnia i Herzegovina. Bill Clinton, nou president nord-americà. El Vaticà admet les teories heliocentristes de Galileu. Se celebra a Rio la Cimera de la Terra sobre problemes ecològics.
1993
Premi Nacional de Periodisme (Departament de Cultura de la Generalitat) per l'article Sense carta de navegar, publicat al diari Avui (11.10.1992). Crema el Gran Teatre del Liceu. La guerra de l'aigua porta 27.000 catalans a no pagar-ne els rebuts en senyal de protesta. El PSOE perd la majoria absoluta. Belle époque, de F. Trueba, guanya un Oscar. El president Clinton reconeix als homosexuals el dret a entrar a les forces armades.
1994
Es reedita La glòria del doctor Larén. Mor el 21 de juliol. Li fan un monument a Llançà (on la família Calders passa els estius). Incendis a la Catalunya central. Surt a la llum l'escàndol financer de Javier de la Rosa. Esclata la revolta popular a l'estat de Chiapas, Mèxic, encapçalada per l'Exèrcit Zapatista. Conflicte ètnic a Rwanda. Nelson Mandela, president de Sud-àfrica.
1995
Publicació pòstuma de la seva correspondència amb Rosa Artís a Mèxic: Cartes d'amor (Ed. 62). Eleccions autonòmiques, victòria de CiU. Inauguració a Sant Cugat de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Neix Barcelona Televisió. Se signa l'acord de Dayton que posa pau a la guerra de Bòsnia i Herzegovina. El primer ministre israelià Yitzhak Rabin és assassinat. França realitza proves nuclears a Mururoa, a les illes Fiji. El guru de la secta Verdad Suprema és detingut per l'atemptat amb gas al metro de Tòquio. Internet experimenta un creixement accelerat d'usuaris.
1996
La UAB, dipositària del llegat literari de Calders, amb nombrós material narratiu inèdit, publica l'antologia de textos Entre la ratlla i el desig (1996). Eleccions generals, victòria del PP. Aznar president. Milers de refugiats hutus fugen de la guerra cap a Rwanda. Científics de la NASA revelen que fa més de 3.000 milions d'anys potser va existir una forma primitiva de vida a Mart.