A Palau-solità i Plegamans han encarregat la construcció d'un gegant, en homenatge a l'escriptor Josep Maria Folch i Torres. Ell va aconseguir que la revista En Patufet fos la publicació en català més popular del segle XX.
Enric
Renau i Fina Manén
F: Els escrits de l'avi, les novel·les de l'avi, van fer
que molta gent aprengués a escriure i a llegir en català
perquè, malgrat tot, hem de recordar que en aquella època
l'ensenyament era en castellà.
Josep
Maria Trias
Tenia
èxit. Per què? Perquè la firma Folch i Torres, la
marca Folch i Torres era una marca important, que avalava qualsevol producte.
Francesc
Espinet
Hi
ha un element de carrincloneria que, d'alguna manera, es pot dir que és
de poc nivell literari.
Eulàlia
Pérez
La
seva concepció de la literatura com a ofici i la seva... no només
la seva voluntat de viure d'escriure sinó la seva capacitat de
sortir-se'n i de poder ser escriptor, "ofici: escriptor", és
un mèrit de Folch i Torres.
Narració
Durant els
anys 20 i 30 la revista En Patufet va ser tot un fenomen social.
Tenia seguidors arreu de Catalunya. Fins i tot hi havia masies aïllades
on no hi entrava cap altre paper imprès. En Patufet editava
60.000 exemplars a la setmana. Encara avui, cap revista en català
ha assolit unes tirades tan altes.
Fina
Manén
El fenomen de l'avi és que arriba a tothom. O sigui, la revista
entrava, la llegien pares, la llegien nens, la llegien avis...
El dissabte al migdia es formaven cues o s'havien format cues en alguns quioscos, en alguns quioscos de Barcelona, per aconseguir el número del Patufet que sortia setmanalment.
Doncs perquè era la publicació periòdica infantil en català més important del moment, des d'un punt de vista de quantitat de lectors, o de... d'exemplars que tirava, fins i tot més que la castellana paral·lela, que era el TBO, que també és d'aquesta mateixa època.
Josep
Maria Trias i Joan Batlle
JB: A casa el meu avi, que eren set persones, hi havia un Patufet
per cada u, hi havia un Patufet per cada u, i cadascú tenia el
seu ,eh!, A casa el meu avi en compraven un per cada fill.
Francesc
Espinet
Què és el que destacaven fonamentalment la gent? Quin valor
li donaven a posteriori, al Patufet? Doncs li donaven el valor que és
a través d'aquesta publicació com ells havien après
el català escrit.
Eulàlia
Pérez
La importància del Patufet, si l'haguéssim de traslladar
avui en dia, seria força complicat, però, evidentment, hauríem
de fugir de la literatura i anar a parar al sector audiovisual.
Josep
M. Benet i Jornet
Quan em van encarregar que escrivís el primer serial d'aquests
diaris, o després també setmanals, vaig pensar moltes coses
i una de les coses que vaig pensar va ser en el Folch i Torres i la funció
que havia fet.
Josep
M. Benet i Jornet
Els serials en concret no són exactament el Patufet, sinó
que són una part del Patufet, aquella part que corresponia exactament
a les Pagines Viscudes.
Josep
M. Trias i Joan Batlle
JB: El més impressionant del Patufet eren les
Pàgines Viscudes, que et marcaven l'època social de
Barcelona
JT: Era un retrat social del que passava en realitat a Barcelona.
JB: La classe mitjana, la classe pobra, la classe rica...
JT: I la relació que hi havia entre tots ells, perquè
sempre hi havia històries que es barrejava el ric amb el pobre,
o amb el de la classe mitjana, el que s'enamorava de l'altre, el que tenia
enveja d'aquell...
JB: La filla de la portera s'enamorava del metge del tercer pis
i les mares que no dallò...
JT: Sí, sí es que és la realitat això.
JB: I el fill que l'abandonaven de casa, o el tiraven a fora, i
se n'anava a Amèrica i feia fortuna, i després venia el
pare, que s'havia arruïnat, i el salvava. Quan jo els repasso i els
miro que estiguin d'això..., encara em cau alguna llàgrima
d'aquelles, coses que són vertaders sentiments, eh!
Francesc
Espinet
És el que es qualifica de narració o de novel·la
blanca, no hi han conflictes, vull dir, tot es produeix d'una manera absolutament
natural a partir dels plantejaments ideològics de l'autor, que
són, doncs això, plantejaments de dreta, plantejaments tradicionals,
del pairalisme, absolutament carrinclons.
Ens hem de situar en aquella època, també, no? Ara som una colla de cínics, en general, començant per mi, i per tant, doncs... Però jo dec conservar la meva tendresa perquè jo encara m'hi entendreixo. A vegades ja sé que és una mica massa endolcit, però jo m'hi "entendreixo" i em prova, per ara. De manera que em nego rodonament a dir que eren massa sentimentals.
Res no fa pensar que un escriptor sentimental i popular com Folch i Torres comencés sent un jove catalanista d'esquerres que escrivia sobre la classe obrera. I que, per catalanista, va haver de marxar tres anys a l'exili.
Ramon
Folch i Camarasa
Quan va rebre la notícia que el processaven de debò, llavorens
senzillament, va fer el paquetet, va comprar un diari espanyolista, es
va enfilar al tren i se'n va anar a Perpinyà.
El pare deia que l'exili va ser la gran aventura de la seva vida. I tenia raó. Perquè era un home que no va viatjar.
Narració
Josep Maria Folch i Torres neix al 1880. Comença fent periodisme,
però la seva passió és la literatura. Fins als 30
anys és autor d'una desena d'obres. Les més destacades avui
pels crítics són "Aigua avall" i "Joan Endal".
Eulàlia
Pérez
Aquestes novel·les, el que tenen en comú és,
i és potser la seva gran virtut, és que prenen com a tema
la ciutat. És a dir, a través de les seves novel·les
veiem com es transforma Barcelona, i per tant, tenen una gràcia
considerable, i tenen com a protagonistes la gent de la classe obrera,
amb les seves preocupacions i els seus mons.
Francesc
Espinet
Pel que es pot desprendre de la seva obra, concretament de "Joan
Endal", tenia uns plantejaments molt diferents dels que tindrà
després. S'inseria dins d'un terreny clarament d'esquerres, en
aquesta època, no hi ha cap mena de dubte.
Quan les vaig llegir les primeres vegades, jo era un adolescent i no entenia que allò fossin novel·les del meu pare, semblava una altra cosa.
Eulàlia
Pérez
Sí que podem dir que és un, no un gran novel·lista,
però sí un bon novel·lista. I, sobretot, un personatge
que s'ha de tenir en compte per explicar la novel·la a Catalunya.
Narració
Però Folch i Torres no es guanya la vida fent novel·les.
Per això compagina diverses feines i escriu per encàrrec.
Així comença a col·laborar amb En Patufet.
Publica les "Aventures extraordinàries d'en Massagran",
que il·lustra Joan Junceda. Som al 1910. Poc s'imagina Folch i
Torres que l'èxit d'aquesta novel·la infantil li canviarà
la vida.
A mi, personalment, el personatge que més m'agradava, o més m'interessava, o que més em fascinava era el Massagran. Perquè era un personatge molt aventurer, era un personatge que, tal com el veig jo, trencava amb la tradició familiar, trencava amb l'estabilitat de tenir-ho tot més o menys resolt, i ell de lo que tenia ganes era de viatjar i de veure món.
Maria
Ventura
És el que més em va agradar, perquè és el
que té el sentit de l'humor més, més, més
fresc. I és com molt més irònic i més estripat.
En Massagran és un personatge de cap a peus com ho pot ser en Tintín
o qualsevol altre personatge de còmic.
Josep
Maria Trias
Jo crec que Massagran és un personatge que és un clar reflex
del jove Folch i Torres. Això és lo que jo vull pensar i
és el que m'agrada pensar a mi, no?
Enric
Renau i Fina Manén
F: Sí. És que sembla mentida que l'avi, sense haver-se
mogut de Barcelona, en canvi, tractés tantes novel·les de
fora d'aquí, perquè, quan parlava d'això de les terres
roges..., després El Gegant del Aires. Una imaginació,
allò de l'ocell, amb una carcassa d'un ocell.
E: Un ocell que en fa un avió.
F: Fa un avió i s'escapa cap a no sé on. Vull dir,
una imaginació, no igual, però, a vegades, et recorda una
mica el Juli Verne.
Folch i Torres es casa amb Maria Camarasa al 1912. Tenen deu fills, però quatre moriran aviat. La seva vida es torna més burgesa i es dedica sobretot a la família i als seus lectors.
Els Folch i Camarasa són una família extensa. Més de dos cents membres. Avui s'han reunit al castell de Plegamans per veure l'adaptació teatral d'una novel·la infantil de Folch i Torres, "Bolavà detectiu".
E: El meu llibre preferit de la Biblioteca Patufet és en "Bolavà detectiu", perquè, a part que és un personatge molt simpàtic i molt agradable, hi ha una escena que des de petit em va captivar, que era..., per escapar-se dels lladres que el perseguien, em sembla que era el Bolavà directament, es talla les cames i se les posa al revés. I, llavors, d'aquella manera, en comptes de caminar endavant, caminava endarrere i no el podien perseguir.
F: Era absurd.
Narració
En Jordi, el fill petit del Ramon, viu en una part de la casa d'estiueig
que Folch i Torres es va construir a Plegamans. La planta baixa encara
conserva alguns mobles de l'època de l'escriptor.
A més
del billar, Folch i Torres té altres aficions molt lligades a la
modernitat de l'època.
Tenia un laboratori fotogràfic, que jo vaig arribar a veure a la casa de Plegamans, impressionant. Amb piques de rajola de València, blanques, amb un engraellat perfecte de fustes, amb l'ampliadora, amb la màquina de contactes...
Ramon
Folch i Camarasa
Una altra cosa que es va comprar va ser una càmera de filmar Pathé
Baby, i amb allò es va atipar de fer pel·lícules,
naturalment, sobre quin tema? La casa de Plegamans, els seus fills, la
família. Sempre el mateix.
E: Habitualment no, no, no era sorrut. De tant en tant, quan, suposo, li molestava alguna cosa, doncs, en aquell moment, li sortia el seu geni i... Aquí a Plegamans, precisament suposo que ho recordes, que teníem molta afició a jugar a un joc que se'n deia el palé, que ara no se'n diu el palé.
F: Sí, el monopoli. I tant. I tant.
E: I que, en aquella època, era un palé que era tot de...
F: Carrers de Madrid.
E: Exacte. I, al menys una vegada, me'n recordo, que va sortir per la finestra amb uns crits, dient: "Prou, no vull que jugueu més a aquest joc!" I nosaltres ens vam quedar tots: "I què passa?" I: "Ho dieu tot en castellà i ja sabeu que no m'agrada gens." I ens vam quedar tots així i resulta que no li agradava, precisament perquè dèiem: "Compro Leganitos, compro Marqués de Lozoya."
F: Curtidores.
E: I, aleshores, ens ho vam canviar i, a partir d'aleshores dèiem: "Compro..."
F: Curtidors, Leganits.
E: Leganets. I així, d'aquesta manera.
F: Vam arreglar... Vam fer una traducció molt així.
Durant els estius a Plegamans no deixa d'escriure. Folch i Torres escriu i molt. Ell entén la literatura com un ofici. Cada dia es passa vuit hores amb la ploma als dits.
Jo era petita, però recordo que, de fet, a les sis del matí ja es posava a escriure. Perquè ell deia que a la nit tenia... Li venia "l'asunto". Volia dir, suposo, el tema. I escrivia fins a quarts de nou o així. Llavors, baixava a afaitar-se, a "assear-se" o, lo que toqués. I després a esmorzar. Un esmorzar amb la seva farina d'avena, amb un ou esclatat. I després el pare se'n tornava a treballar. A les onze fins a dos quarts de dues. Dos quarts de dues en punt.
Era un home molt metòdic, molt ordenat. Si estava escrivint i arribava l'hora de dinar i en aquell moment estava escrivint una "i" deixava el bolígraf, se n'anava a dinar, i quan tornava a ser l'hora de tornar a escriure, llavors acabava la "i" i posava el punt, no?
Ramon Folch i Camarasa
No era un tiquis-miquis eh!, en absolut. Inclús la seva literatura,
si ell hagués tingut temps, que no en tenia, perquè havia
de produir com una central nuclear, havia de produir milions de paraules...
Si hagués tingut temps, hauria entrat a corregir-se.
Maria
Lluïsa Folch i Camarasa
Perquè era un excés, lo que treballava. Perquè des
del Patufet, les Pàgines Viscudes, el Fulletó,
la novel·la Gentil, el teatre per a infants, el teatre per
a adults, articles...
L'aproximació més fiable, fins al moment, de la quantitat de l'obra de Folch i Torres és en un llistat de bibliografia, que vol dir un títol darrere de l'altre, a un espai, per tant, bastant juntet, ocupa, o m'ocupa en aquest cas, unes 600 planes. Això vol dir un volum immens.
Però l'èxit de Folch i Torres no agrada a tothom. Alguns intel·lectuals de l'època carreguen contra la ideologia que emana dels seus escrits i la baixa qualitat literària. Neix l'antifolquitorrisme.
Francesc
Espinet
Aleshores és contra això, contra aquesta gran audiència
d'un producte de molt mala qualitat, contra el que protesta Pla.
No tot havia de ser les traduccions del grec de Carles Riba, que eren molt útils, molt necessàries, molt admirables, ni tot havia de ser les poesies dels nostres grans poetes. Hi havia d'haver també aquesta mena de literatura que en podríem dir, en dirien, de segona categoria, però que complia una funció útil, necessària i, gosaria a dir, més eficaç que l'alta literatura intel·lectual.
Francesc
Espinet
El Patufet no és neutre ideològicament ni políticament,
és clar que no, com no ho és cap mitjà de comunicació,
és evident. I des d'aquest punt de vista, és absolutament
clar que el Patufet representa una opció de dretes, catalanista
de dretes.
Eulàlia
Pérez
Què li retreuen? Evidentment, li retreuen el ser massa conservador,
el ser massa ensucrat, el donar una visió del món de color
de rosa, sense tensions, on el bé sempre triomfa, el mal sempre
és castigat.
Josep
M. Benet i Jornet
Jo penso d'una banda que està bé que es facin aquestes crítiques.
S'han de fer. Si estan bé, no hi tinc res a dir. Pensa que hi ha
hagut intel·lectuals, escriptors, i amics meus, molts amics meus
que, en un moment de discussió amb mi, se'ls ha escapat "no
suporto això que escrius, és infecte això que escrius
per televisió, és merda això que estàs fent
a televisió", i jo m'ho he empassat, i he dit "potser
sí".
Narració
Folch i Torres no va defensar-se mai públicament dels atacs de
què va ser objecte.
Francesc
Espinet
La seva figura de cara a l'exterior és la figura d'un sant baró,
i sense ni baró, és com una mena de sant, vull dir, de...
de... I, per tant, doncs, efectivament, vull dir, els sants no poden protestar
perquè els critiquin.
Narració
Al castell de Plegamans, s'hi troba la Fundació Folch i Torres.
Està dedicada als cinc germans, perquè tots van tenir una
projecció pública. Però el protagonisme se l'endú
l'escriptor.
Aquí es conserven alguns records d'una iniciativa que va tenir
un gran èxit: Els Pomells de Joventut. Un moviment que va mobilitzar
més de 20.000 joves.
Tot comença al 1920, quan Folch i Torres fa una crida en una de
les seves Pàgines Viscudes.
Ramon
Fundació
Aquí, ja ho veieu, hem recollit records d'aquella cosa que se'n
deia Pomells de Joventut de Catalunya, que és una cosa que es va
empescar el Josep Maria Folch i Torres, amb la intenció que els
nois i noies de Catalunya fessin petits grups per ajudar-se a ser bons
ciutadans, bons catalans i bons cristians.
Narració
Hi va arribar a haver 875 Pomells de Joventut. Els pomellistes havien
de fer cada setmana una obra per Déu i una altra per la pàtria.
El moviment no estava vinculat a cap partit polític, però
sí que tenia una relació estreta amb l'Església.
Celebrava grans concentracions, per exemple, a Montserrat, amb la benedicció
de l'abat i del bisbe de Barcelona.
Enric
Renau i Fina Manén
E: Era un home religiós. Tant és així que,
quan va fundar els Pomells de Joventut, com és lògic això
no ho hem viscut nosaltres, però ens ho han explicat, la seva divisa
era Déu i Pàtria. Sempre han sigut les dues coses que a
ell li han fet tota la seva actuació. Però no era exageradament
allò que se'n diu un beat.
F: No, res, res, res.
Ramon
Folch i Camarasa
Al 1923 hi va haver el cop d'estat del general Primo de Rivera, que va
posar un governador civil que era un militar i que la primera cosa o la
segona, o... no exagerem, va ser suprimir els Pomells de Joventut a Catalunya,
prohibir-los rodonament com un "movimiento separatista".
Narració
Al 1921 l'autor va començar a escriure un dietari, avui encara
inèdit.
Maria
Ventura
Llibre Blau. La casa de Plegamans. Dates interessants i notes vàries
a l'atzar.
"1923, gener: Plantació de savines, baladres, rosers, codonyers,
magraners, xiprers, etc."
Quan posaves els peus a Plegamans, el primer... posar-te les espardenyes. I entraves i ja senties aquella olor de les glicines, els llorers, els boixos i... corre escales amunt, ja et dic, a trepitjar pinassa, que queien els pinyons i corríem tots a collir-los i a picar-los a la taula de pedra.
Enric
Renau i Fina Manén
E: Parlant de Plegamans, el que sí que recordo que, cada
any, la primera cosa que fèiem quan arribàvem a dalt era
veure per quin lloc havien entrat els lladres.
F: És que això dels lladres a Plegamans forma part
de la història, eh?
E: Cada any, cada any entraven lladres i, per tant, lo primer que
fèiem era anar a buscar per quin lloc. Generalment no calia, només
baixaven del cotxe i ja vèiem que havien fet un sot allà
en els fonaments i ja havien entrat.
Maria
Ventura
1930, 15 d'agost: inauguració del teatre al nostre jardí
de Plegamans.
Maria
Lluïsa
Era un teatre que es muntava i es desmuntava. Amb el seu teló,
les bambolines, els focus. Hi era tot. A més, dirigit pel pare,
era una cosa important.
Narració
Folch i Torres va arribar a escriure més de quaranta obres de teatre,
sobretot infantils. I va omplir la temporada del Romea i del Novetats
durant quinze anys, fins al 1932. Però, sens dubte, l'obra que
l'ha fet més popular és la versió que va escriure
d'Els pastorets.
E: Després, quan passa tot allò dels pastorets, el dimoni que passeja per tota la platea i tot això, sempre venia allà on estava l'avi, on estàvem nosaltres que no ens feia gens de por, perquè, generalment, acabada la sessió d'Els pastorets entràvem darrere de l'escenari i l'avi ens els presentava: el dimoni era tal i era qual. Vèiem que eren persones disfressades.
Josep
Maria Trias
Arribava un àngel extraordinari.
Maria
Ventura
I li diu: "Prou blasfèmies i heretgies, miserable criatura,
amb les teves gosadies, tocar amb ta bola voldries a la donzella més
pura."
El teatre, per Folch i Torres, juga un paper important. De fet, és gràcies al teatre que ell es professionalitza.
Josep Maria Folch i Torres va ser dels pocs autors del seu temps que va viure exclusivament de la literatura.
Eulàlia
Pérez
I aquí hi ha el gran mèrit de Folch i Torres: d'entendre
que ser escriptor professional vol dir tenir en compte la demanda, tenir
en compte l'oferta, tenir en compte els editors i, per tant, adaptar-se
al mercat i adaptar-se a la gent que gestiona aquest mercat.
Narració
Però malgrat viure de la literatura, Folch i Torres no tornarà
a escriure cap altra novel·la per adults.
Josep
M. Benet i Jornet
Ell sembla que estava satisfet que la cosa fos així i jo, realment,
no ho entenc. Jo penso que això realment el va perjudicar. Vejam,
cadascú fa el que vol fer i si el que vol fer és el que
li agrada doncs fora, i per tant, no acceptaria que això el va
perjudicar, però sí que penses: doncs quina llàstima
que no hagués continuat conservant-se el Folch i Torres ambiciós,
que escrivia una literatura que pogués formar part del Corpus canònic
de la literatura catalana.
Eulàlia
Pérez
El fet que deixés d'escriure literatura per a adults, que de fet
és la seva gran passió, i es dediqués exclusivament
a la literatura infantil, és un dels grans misteris que envolten
el personatge.
Ramon
Folch i Camarasa
Li semblava incorrecte continuar escrivint amb el seu propi nom unes novel·les
que no eren adequades per a la canalla. Li semblava incorrecte, li semblava
poc honest. Tenia l'angúnia que la canalla digués: "Mira,
aquí hi ha un llibre d'en Folch i Torres que no tinc, el compro."
La canalla... els joves, i que resultés que no era per a ells.
Maria
Ventura
"1936, 19 de juliol: Es produeix a Barcelona un alçament militar
que, segons diuen, és sufocat el mateix dia a la ciutat. Esclata
al mateix temps la revolució."
"1937, 29 de novembre. Preocupacions: Avui, dia que com a dilluns
faig les Pàgines Viscudes, he tingut molt mal dia. He treballat
matí, tarda i vespre fins a les 9 i m'he passat el dia estripant
la feina. La guerra, l'escassetat, la situació, són molt
fortes preocupacions perquè un home pugui tenir l'esperit tranquil
que exigeix la meva feina."
Narració
Durant la guerra perd un fill. Poc temps després mor la seva dona.
I amb la victòria franquista En Patufet és prohibit.
Els seus intents d'escriure en castellà també s'estavellen.
Tots aquests fets l'afebleixen anímicament de manera imparable.
Per sobreviure, prova la pintura.
E: Això sí que ho recordo, l'avi pintant, perquè, al col·legi que jo anava de molt petit, que era les Mecedàries, donava pati per pati al carrer Provença 285, on vivien els avis. Des del pati, jo el veia com pintava allà amb aquell cavallet i que feia la pintura i, en aquella època, ja estava molt prim, molt sec...
Jo recordo perfectament, cap allà l'any 50, em sembla que és quan va morir en Folch i Torres, que a casa meva va haver-hi una commoció. S'ha mort el Folch i Torres.
Narració
El dia de l'enterrament, un grup molt nombrós de persones acompanyen
el fèretre fins al teatre Romea i el posen dalt de l'escenari.
Aquest és l'homenatge popular que li fan, a Folch i Torres, els
seus lectors. L'homenatge a un escriptor que va ensenyar a llegir i a
escriure en català a diverses generacions.
El nivell de popularitat que va aconseguir Folch i Torres com a escriptor va ser altíssim, en un moment en què era molt difícil propagar una firma, un nom, una literatura, una producció, arreu de Catalunya.
L'avi té tot el dret de passar a la història. I sobretot també per la cosa de l'ensenyament del català. Això ha de quedar claríssim, que potser és la labor que se li ha de reconèixer més.