|
1861
|
| 25 de febrer:
neix al carrer Princesa de Barcelona. El seu avi Jaume, el patriarca,
vol que Santiago, l'hereu, continuï el negoci familiar, una fàbrica
de filatures de Manlleu. |
|
Guerra de Secessió als Estats Units. Emancipació dels
serfs a Rússia. |
| 1876 |
| Assisteix
a classes nocturnes de pintura a l'acadèmia de Tomàs
Moragas. |
S'acaba
la Tercera Guerra Carlina. Nova constitució espanyola. |
Graham
Bell inventa el telèfon. |
| 1878 |
| Participa,
per primera vegada, en una exposició de pintures a Girona.
Es matricula a l'Associació d'Excursions Catalanes: aprofita
les sortides per fer dibuix al natural. Coneix Miquel Utrillo. |
|
Final
de la guerra dels deu anys a Cuba. Independència de Sèrbia
i Romania. Enllaç ferroviari amb França a Perpinyà.
|
| 1879 |
| El
mes de maig exposa un quadre a la Sala Parés de Barcelona |
Es
funda en la clandestinitat el PSOE. La plaga de la fil·loxera
comença a afectar les vinyes catalanes. Valentí Almirall
crea el primer diari en català "El Diari Català".
Primer tramvia de vapor a Barcelona. |
Es
signa l'aliança entre Àustria i Alemanya |
| 1880 |
| Debuta
com a escriptor en el Primer Congrés Catalanista |
Fundació
del Partit Liberal Fusionista de Mateo Práxedes Sagasta. Primer
congrés catalanista a Barcelona. |
Inici
de la Primera Guerra Bòer a l'Àfrica del Sud. |
| 1881 |
| Coneix
l'escultor Enric Clarasó. El seu estudi esdevé el nou
refugi artístic de Rusiñol. S'inscriu a l'Associació
Catalanista d'Excursions i a l'Ateneu Barcelonès. Participa,
amb uns dibuixos de ferros vells, en l'exposició de l'Associació
Artístico-Arqueològica. Col·lecciona ferros vells,
una afició que no deixarà mai. |
Primer
govern de Sagasta. "La Renaixença" passa a ser diari.
Publicació de "La Vanguardia" i "L'Avenç".
Es constitueix la Compañía General de Tabacos de Filipinas.
El papa Lleó XIII proclama la Mare de Déu de Montserrat
patrona de Catalunya. Es funda el Banc de Sabadell. |
Mor
en atemptat el tsar Alexandre II. França envaeix Tunísia.
Fi de la Primera Guerra Bòer a l'Àfrica del Sud. T.
A. Edison inventa el llum elèctric. |
| 1882 |
| Clarasó
propicia la trobada entre Rusiñol i el pintor Ramon Casas.
La trobada té lloc al Centre d'Aquarel·listes. |
Valentí
Almirall funda el Centre Català. Comença la construcció
de la Sagrada Família. |
Koch
descobreix el bacil de la tuberculosi. Neix el compositor rus Stravinsky.
|
| 1883 |
| Participa
en l'Exposició de Belles Arts de l'Ateneu Barcelonès.
Estiueja a Puigcerdà, on coneix l'escriptor Narcís Oller. |
Segon
Congrés Catalanista. |
Mor
Karl Marx a Londres. Continua l'avanç de la fil·loxera,
que arriba al Maresme i al Vallès. Mor el compositor alemany
Wagner. |
| 1884 |
| Coneix
Lluïsa Denís, que serà la seva futura esposa. |
La
Federació de Treballadors de la Regió Española
(FTRE) es dissol. |
Conferència
de Berlín: les potències europees es reparteixen Àfrica.
Llibertat sindical a França. Waterman inventa l'estilogràfica.
Jaume Ferran idea la vacunació anticolèrica amb gèrmens
vius. |
| 1885 |
| Amb
Clarasó lloguen uns baixos al carrer Muntaner. Rusiñol
hi porta els quadres i la col·lecció de ferros vells,
i Clarasó hi trasllada el seu taller d'escultura. Aquest local
serà el primer Cau Ferrat. |
Lliurament
a Alfons XII del "Memorial de Greuges". Mor Alfons XII.
Comença la regència de Maria Cristina. Girona, primera
ciutat espanyola amb enllumenat totalment electrificat. |
França
ocupa el Tonquín, regió septentrional del Vietnam. Fundació
de l'Indian National Congress, primer partit nacionalista colonial.
Benz inventa l'automòbil. Pasteur descobreix la vacuna antiràbica. |
| 1886 |
| 16
de juny: Rusiñol i Lluïsa Denís es casen a l'Església
de Santa Anna de Barcelona. Viatge de nuvis a París, on Rusiñol
assistirà per primera vegada al Saló Anual de les Belles
Arts. |
Crisi
econòmica que posa fi a la Febre d'Or. Jacint Verdaguer publica
Canigó. Primera commemoració de l'Onze de Setembre amb
una missa a Barcelona. |
Crisi
a Anglaterra per l'autonomia d'Irlanda. Daimler i Benz construeixen
el primer automòbil amb motor de gasolina. |
| 1887 |
| 16
de maig: neix Maria Rusiñol Denís, la seva única
filla. 2 de juliol: mor l'avi Jaume Rusiñol. Santiago i els
seus germans Albert i Josep Maria hereten el negoci familiar. Santiago
decideix dedicar-se a l'art i passa els afers econòmics al
seu germà Albert. Rusiñol i la seva dona se separen,
la filla viurà amb la mare. |
La
fil·loxera arriba al Penedès. S'inicia la construcció
de la façana de la catedral de Barcelona. |
L'execució
de militants anarquistes a Chicago es convertirà en un símbol
de la lluita obrera mundial. |
| 1888 |
| Participa
en l'Exposició Universal de Barcelona. Per allunyar-se del
conflicte matrimonial, Rusiñol i Casas fan un viatge en carro
per Catalunya. Durarà mesos. Comença l'anecdotari i
la llegenda de Rusiñol. |
Fundació
de la Unió General de Treballadors (UGT). Exposició
Internacional de Barcelona. Missatge de la Lliga de Catalunya a la
reina regent. La fil·loxera arriba a l'Anoia. |
Mor
Frederic III, rei de Prússia i emperador d'Alemanya. Abolició
de l'esclavitud a Cuba. |
| 1889 |
| Setembre:
viatja a París. S'instal·la als peus de Montmartre.
A finals d'any, Rusiñol, Utrillo, Clarasó i el gravador
Ramon Canudas viuen a la rue de l'Orient a París. Fan
vida bohèmia, seguint l'estil que marca el llibre d'Henri Murger
Scénes de la vie de Bohéme (1849). |
L'anarquisme
inicia l'acció directa a Catalunya. Fundació de la Unió
Catalanista. |
Neix
a París la Segona Internacional. Comença la construcció
del Transsiberià. Construcció de la Torre Eiffel. |
| 1890 |
| Viatja
a Barcelona per atendre puntualment els negocis familiars. Des de
París escriu cròniques per a La Vanguardia. Estrena
la seva primera peça teatral, L'home de l'orgue. |
Per
primera vegada vagues i manifestacions del Primer de Maig a Barcelona.
Sufragi universal masculí a Espanya. La fil·loxera arriba
al Camp de Tarragona. Es crea el Centre Excursionista de Catalunya.
Primera exposició dels pintors modernistes catalans Santiago
Rusiñol i Ramon Casas. |
Reducció
de la jornada laboral a Chicago. Crisi angloportuguesa. |
|
1891 |
| Amistat
amb el músic i compositor Erik Satie. Visita Amsterdam amb
Casas i Utrillo. A l'estiu va a pintar a la Cerdanya i a Sitges. Exposició
a la Sala Parés amb Casas i Clarasó. Es retroba amb
la seva filla; a partir d'aquest moment, cada vegada que passi per
Barcelona es veuran. |
Fundació
de la Unió Catalanista. Aranzel proteccionista a Espanya. Fundació
de l'Orfeó Català. |
El
Papa Lleó XIII publica l'encíclica "Rerum novarum".
Consolidació de la Segona Internacional. Fundació de
la General Electric. |
| 1892 |
| Torna
a París: lloga el pis del Moulin de la Galette amb Casas i
acullen Canudas, malalt de tuberculosi. Mesos després, Rusiñol
el portarà a Sitges perquè es curi. Segon viatge en
carro entre Manlleu i Sant Feliu de Guíxols. La mort de Canudas
l'afecta molt. La inauguració d'una gran exposició a
Sitges dóna lloc a la Primera Festa Modernista. |
Aprovació
de les Bases de Manresa. Aixecament anarquista a Jerez. S'estrena
a Barcelona l'òpera Tannhäuser, de Wagner. Francesc Rogent
constitueix el Cau Ferrat. Santiago Rusiñol organitza a Sitges
la Primera Festa Modernista. |
Es
produeix l'adhesió dels catòlics francesos a la Tercera
República. |
| 1893 |
| Sala
Parés: tercera exposició conjunta Casas-Clarasó-Rusiñol.
Compra una casa a Sitges on portarà la seva col·lecció
de ferros vells, serà el nou Cau Ferrat. Celebració
de la Segona Festa Modernista. Torna a París. Relació
amorosa amb Clotilde, la "Clo-clo", filla de l'amo d'una
botiga de pintures. Comparteix pis a l'Ille Saint-Louis amb el pintor
basc Ignacio de Zuloaga. |
Atemptats
anarquistes contra el general Martínez Campos i al Teatre del
Liceu. Segona Festa Modernista al Cau Ferrat de Sitges. La fil·loxera
arriba a la Conca de Barberà i al Priorat. |
Esclata
la insurrecció a les Filipines. Mor el compositor rus Txaikovski. |
| 1894 |
| Compra
dos quadres d'El Greco. Convida Zuloaga a anar a Florència.
Ampliació del Cau Ferrat de Sitges. Exposa a la Sala Parés
el quadre La Morfina. Tercera Festa Modernista: els quadres
d'El Greco són portats en processó fins al Cau Ferrat.
|
Sis
anarquistes executats a Montjuïc. Prat de la Riba i Pere Muntanyola
publiquen el Compendi de la doctrina catalanista. S'estrena
la versió catalana d'Espectres, d'Ibsen, que han fet
Fabra i Casas-Carbó. |
Esclata
a França l'afer Dreyfus. Emissió de senyals de ràdio
per Emiliano Marconi. |
| 1895 |
|
Rusiñol
emmalalteix i la morfina l'ajuda a suportar el dolor. S'acosta al
simbolisme i pinta tres personificacions: La Pintura, La
Poesia i La Música. Rep visites d'intel·lectuals
com Emilia Pardo Bazán o Lluís Millet. El Cau Ferrat
es constitueix com l'espai més emblemàtic del modernisme.
Viatja a Granada per dibuixar i escriure. |
Discurs presidencial de Guimerà a l'Ateneu, en català.
Acabament de la línia del ferrocarril Perpinyà-Vilafranca
de Conflent. Després de la fil·loxera es replanten les
vinyes catalanes amb ceps americans. |
Comença
la guerra de la independència de Cuba. Els germans Lumière
inventen el cinematògraf. El físic alemany W. Röntgen
descobreix els raigs X. |
| 1896 |
| Viatja
a Madrid, on defensa la pintura mística d'El Greco. Promou
la construcció a Sitges d'un monument a El Greco per subscripció
popular. Mostra a París la feina feta a Granada. Visita Montserrat
i escriu Oracions, una reformulació del seu discurs
modernista des d'un punt de vista místic. La seva malaltia,
i sobretot l'addicció a la morfina, no li permeten continuar
treballant. |
Llei
de repressió de l'anarquisme, Procés de Montjuïc.
Salida de misa a las doce del Pilar de Zaragoza, primera pel·lícula
espanyola. |
Esclata
la insurrecció de les Filipines. Uns jaciments d'or trobats
a Bonanza, Canadà, inicien la febre de l'or als Estats Units.
Georges Méliès realitza les seves primeres pel·lícules. |
| 1897 |
| Quarta
Festa Modernista: es representa l'òpera La fada, d'Enric
Morera. S'inaugura el local Els Quatre Gats a Barcelona: Rusiñol,
Casas i Utrillo en són considerats "pares fundadors".
Pinta el cartell de l'obra L'alegria que passa, considerada
per molts la seva millor peça. Continua viatjant. |
Assassinat
de Cánovas del Castillo. Cinc execucions d'anarquistes arran
del Procés de Montjuïc. Inauguració de la cerveseria
Els Quatre Gats. Fundació del Partit Nacionalista Basc (PNB).
S'estrena Terra Baixa, d'Àngel Guimerà. Fructuós
Gelabert realitza la primera filmació catalana, Baralla
en un cafè. |
Revolta
de Creta contra Turquia. Primer congrés sionista a Basilea.
Mor el compositor alemany Brahms. |
| 1898 |
| Inauguració
del monument dedicat a El Greco. Després d'aquesta celebració,
Rusiñol es retira de la vida publica; les crisis de dolor i
la seva addicció a la morfina són cada vegada més
agudes. |
Guerra
d'Espanya amb els EUA i pèrdua de les darreres colònies
transoceàniques (Cuba, Puerto Rico i Filipines). Desastre del
98. Fundació de l'editorial Salvat.
|
Conflicte
imperialista a l'Àfrica: incident de Fachoda entre França
i el Regne Unit. Els Curie descobreixen el radi i el poloni. Zeppelin
dissenya el dirigible. Publicació de "J'accuse!",
d'Émile Zola. |
| 1899 |
|
Rusiñol
comença l'any al llit. La seva dona i la seva filla el van
a visitar a Sitges; ell s'enfada molt, se sent acorralat. Lluïsa
Denís decideix no abandonar-lo fins que recuperi la salut.
No es tornaran a separar. El març ingressa en un sanatori prop
de París per desintoxicar-se. Allí coneix l'intel·lectual
dretà Léon Daudet. |
Govern
conservador de Francisco Silvela i el general Polavieja. Primeres
emissions de Ràdio Barcelona. Fundació del Futbol Club
Barcelona. Apareixen les revistes modernistes "Pèl &
Ploma" i "Els Quatre Gats". |
Creació
del Tribunal Internacional de la Haia. Inici de la guerra anglobòer
(fins el 1902). Primer enllaç radiofònic Europa-Anglaterra
realitzat per Marconi. |
| 1900 |
| El
Dr. Pagès Serratosa li extirpa un ronyó. Abans de l'operació
exposa els seus Jardines de Espanya a la Sala Parés.
|
Llei
de protecció de la dona i els menors treballadors a Espanya.
Es comença a publicar el setmanari afiliat a la Unió
Catalanista "Joventut". Fundació del Real Club Deportivo
Español. S'organitza a Els Quatre Gats la primera exposició
individual de Picasso. |
Rebel·lió
antioccidental a la Xina. S'inauguren els 10 primers quilòmetres
de metro a París. La Coca-cola es comercialitza amb èxit
a Europa. |
| 1901 |
| Primera
aparició pública de Rusiñol: pronuncia un discurs
abans de la representació d'Els Pastorets modernistes
de Jacint Verdaguer. El mes d'octubre viatja amb la seva família
cap a Mallorca. |
Fundació
de la Lliga Regionalista. El catalanisme triomfa a les urnes. La vaga
de tramvies de Barcelona es converteix en una vaga general. Es crea
l'Associació Wagneriana. |
Autonomia
d'Austràlia. Es crea l'Organització Internacional del
Treball. Moren Victoria d'Anglaterra i Giuseppe Verdi. |
| 1902 |
| Passa
l'any a Mallorca, on participa molt activament en els actes culturals
que es celebren. Té una gran amistat amb el poeta mallorquí
Gabriel Alomar. Assisteix a l'enterrament de Verdaguer a Barcelona,
però després torna a Mallorca. |
Comença
el regnat d'Alfons XIII. Reconeixement del dret de vaga. Mor mossèn
Jacint Verdaguer. Vaga general a Barcelona reivindicant la jornada
de vuit hores. Lluís Domènech i Montaner comença
la construcció de l'Hospital de Sant Pau. |
Rutherford
i Soddy descobreixen l'existència de la desintegració
radioactiva dels elements. S'estrena Le Voyage dans la lune (Viatge
a la Lluna) de Georges Méliès. |
| 1903 |
| El
30 de gener inaugura una exposició a la Sala Parés que
inclou trenta quadres pintats a Mallorca. La crítica és
molt bona. El novembre estrena l'obra teatral El místic,
dedicada a Jacint Verdaguer, que causa sensació. |
Govern
de Maura. Domènec Martí i Julià és nomenat
president de la Unió Catalanista. Tercera Festa Modernista.
L'Arts & Crafts anglès influencia l'arquitecte modernista
Domènech i Muntaner. |
Els
Estats Units obtenen el control perpetu del canal de Panamà
i la base de Guantánamo a Cuba. Primer vol dels germans Wright. |
| 1904 |
| Primera
part de l'any a Mallorca. La família viatja a París
amb motiu de l'exposició anual del Salon du Champ de Mars. |
Aparició
del catalanisme republicà. Viatge del rei a Catalunya. Atemptat
contra Maura. Llei del descans dominical. Es publica "En patufet".
Es funda la Caixa de Pensions. |
Guerra
russojaponesa (fins el 1905). Entente cordiale entre França
i el Regne Unit |
| 1905 |
| Dedica
gran part del mes de gener al teatre. Després marxa a Mallorca |
Comencen
les obres del Palau de la Música. Inauguració la línia
Sarrià-Barcelona, primera línia electrificada d'Espanya. |
Independència
de Noruega. Primera revolució russa. Separació Església-Estat
a França. Einstein enuncia la teoria de la relativitat. |
| 1906 |
| Participa
en un llibre de pintures que els monàrquics catalans regalen
al rei Alfons XIII pel seu casament. Rusiñol no farà
mai política, només es compromet quan apareix Solidaritat
Catalana. |
Neix
la coalició Solidaritat Catalana. Enric Prat de la Riba publica
La nacionalitat catalana. Fundació del Centre Català
Republicà. Entra en vigor l'aranzel proteccionista. Neix el
noucentisme amb les obres d'Eugeni d'Ors, Miquel Costa i Llobera i
Josep Carner. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
Santiago Ramon y Cajal obté el Nobel de medicina. |
Fundació
del Partit Laborista Britànic. Entra en servei el primer submarí
alemany. |
| 1907 |
| Es
dedica al teatre i a les tertúlies. Rep la Gran Creu d'Isabel
la Catòlica. Viatja a Aranjuez per pintar. Amb el pseudònim
de "Xarau", combatrà el discurs noucentista d'Eugeni
d'Ors a les pàgines del setmanari L'Esquella de la torratxa.
Publica la novel·la L'auca del senyor Esteve. |
Victòria
de Solidaritat Catalana. Prat de la Riba és elegit president
de la Diputació de Barcelona. Es funda l'Institut d'Estudis
Catalans. Santiago Rusiñol escriu L'auca del senyor Esteve.
Picasso pinta Les senyoretes d'Avinyó. |
Creació
de la triple entesa (Regne Unit, França i Rússia). Els
germans Lumière inventen la fotografia en color. Rudyard Kipling,
autor d'El llibre de la selva, rep el premi Nobel de literatura. |
| 1908 |
| Comença
l'any a Madrid, on es troba amb el president del govern Antonio Maura,
que coneix de Mallorca. Nomenat sociétaire del Salon
du Champ de Mars, després de desitjar-ho molt de temps. Visita
Girona i queda fascinat. |
Derrota
electoral de Solidaritat Catalana. Lerroux funda el Partit Republicà
Radical. Inauguració del Palau de la Música Catalana. |
Revolució
de la Jove Turquia. Àustria s'annexiona Bòsnia i Herzegovina.
Més de 250.000 dones angleses reclamen el dret al vot en una
manifestació a Hyde Park. L'industrial Henry Ford treu al mercat
el Ford T, el primer model "popular". |
| 1909 |
| Durant
la Setmana Tràgica, Rusiñol és a Granada. Segueix
els fets per la premsa. Prefereix no opinar en els seus articles i
escriu sobre temes intranscendents. |
Guerra
al Marroc. Setmana Tràgica, vaga general i insurrecció
popular en contra de la guerra del Marroc. Repressió militar.
Dimissió de Maura. Llei de Vagues. |
Robert
Edwin Peary arriba al pol nord. Marinetti publica el primer manifest
futurista. |
| 1910 |
|
Estrena
l'obra teatral El redemptor. Viatja a l'Argentina per assistir
a l'Exposició Internacional de les Belles Arts de Buenos
Aires. Al Casal Català de Buenos Aires descobreix quadres
seus falsificats. |
Congrés
fundacional a Barcelona de la CNT (Confederació Nacional del
Treball), que serà dissolta immediatament pel govern. Govern
de Canalejas. Pablo Iglesias, primer diputat del PSOE. |
Proclamació
de la República portuguesa. El Japó s'annexiona Corea.
Vassili Kandinski sorprèn el món amb el seu art abstracte.
Exposicions cubistes a París. |
| 1911 |
| Envia
quadres a l'Exposició Internacional de Roma. Viatja a Mallorca
a pintar, per tenir material de cara a l'Exposició Internacional
de Barcelona. En aquesta exposició obté el Premio Extraordinario
de Su Majestad el Rey. Passa la tardor a Aranjuez. |
Aprovació
de les bases de la Mancomunitat de Catalunya. Almanac Noucentista.
Fundació de La Canadenca. Creació de la Biblioteca de
Catalunya. |
Itàlia
envaeix Líbia. Revolució xinesa, constitució
de la República de la Xina. Amundsen arriba al pol sud. |
| 1912 |
| El
març exposa jardins d'Aranjuez, Girona i València a
la Sala Parés. Rep la Medalla d'Or de l'Exposició Nacional
de Madrid. Després d'aquest premi se'l torna a considerar entre
els cercles artístics de Madrid. L'estiu, a Mallorca, escriu
L'illa de la calma, la seva obra més traduïda.
Passa la tardor a Aranjuez, on li fan un homenatge popular. |
El
president del consell de ministres espanyol, José Canalejas,
és assassinat. Exposició cubista a la galeria Dalmau
de Barcelona. |
Comença
la primera guerra Balcànica. Triomf de la revolució
liberal a la Xina. S'enfonsa el "Titànic". |
| 1913 |
| Miquel
Utrillo organitza un homenatge a Rusiñol. A principis de febrer
viatja a Eivissa per pintar i excavar en el Puig dels Molins. Obté
molts vidres púnics que porta al Cau Ferrat. Tot i patir de
gota, viatja a Aranjuez, Madrid i la Manxa. Escriu El català
de "La Mancha". |
Aprovació
del projecte de la Mancomunitat. Intent d'assassinat d'Alfons XIII.
Pompeu Fabra estableix les normes ortogràfiques de la llengua
catalana. |
La
Cambra dels Lords refusa la tercera proposta d'autonomia d'Irlanda.
Segona guerra Balcànica. |
| 1914 |
| Estrena
el sainet L'homenatge, una ironia sobre els homenatges que
ha rebut. Amb motiu de l'estrena, els seus amics li organitzen un
altre homenatge. Passa l'estiu a Mallorca. Quan esclata la Primera
Guerra Mundial, es manifesta a favor de la causa francesa. |
Constitució
de la Mancomunitat de Catalunya. La CNT surt de la clandestinitat.
S'inaugura la Biblioteca de Catalunya. S'inicia l'etapa daurada de
la cinematografia catalana. |
Inici
de la Primera Guerra Mundial. S'inaugura el canal de Panamà. |
| 1915 |
| 25è
aniversari de la primera exposició conjunta Rusiñol-Casas-Clarasó
a la Sala Parés. Una productora italiana filma el drama de
Rusiñol La mare. Premi Fastenrath dels Jocs Florals
de Barcelona per El català de "La Mancha".
Se'n va a Aranjuez a pintar. A Barcelona assisteix a la tertúlia
de La Punyalada. |
Creació
de la xarxa de biblioteques populars a Catalunya. |
Les
dones americanes s'incorporen voluntàriament a les fàbriques
per substituir els homes que han anat a la guerra. |
| 1916 |
| Escriu
un article contra la guerra quan el seu amic Enric Granados mor en
un bombardeig alemany contra el vaixell en què viatjava. El
rei Alfons XIII compra un quadre d'Aranjuez. Rusiñol li explica
les dificultats per accedir a certs espais dels jardins, i el rei
el nomena amistosament "Jardinero Honorario Mayor de los Reales
Jardines de Aranjuez". Passa l'estiu a Llinars. |
Primera
col·laboració entre la UGT i la CNT per l'abaratiment
del cost de la vida. |
Primera
Guerra Mundial: batalles de Verdun i el Somme. Sorgeix el moviment
Dada, que reacciona contra els valors d'expressió tradicionals
i l'absurd de la guerra. |
| 1917 |
| Any
de reconeixements, entre premis i homenatges. No té temps de
pintar. Exposició a Bilbao. Estrena la versió teatral
de L'Auca del senyor Esteve, èxit rotund. Rep la Legió
d'Honor del govern francès. El govern italià convida
un grup d'artistes espanyols a visitar el front de guerra; entre els
escollits hi ha Rusiñol. Aquesta visita li permet pujar, per
primer cop, a un avió. |
Mor
Prat de la Riba. Puig i Cadafalch és nomenat president de la
Mancomunitat. Vaga general de la CNT i la UGT, fortament reprimida. |
Revolució
russa. Els Estats Units declaren la guerra a Alemanya. Els bolxevics
prenen el poder a Rússia. |
| 1918 |
| Rusiñol
felicita el jove Joan Miró en una exposició a la sala
Dalmau de Barcelona. Passa la primavera entre Aranjuez i València.
Sitges li fa un homenatge per celebrar els 25 anys de la inauguració
del Cau Ferrat. Novembre: acaba la guerra. |
1918
Govern de Maura amb Francesc Cambó com a ministre de Foment.
Campanya per l'autonomia de Catalunya. |
Fi
de la Primera Guerra Mundial. Dissolució de l'Imperi Austrohongarès,
independència d'Irlanda. |
| 1919 |
| Estrena
el monòleg La minyona suïcida. Exposa, com quasi
cada any, a la Sala Parés. L'exposició no té
gaire ressò. Viatja a Xàtiva per assistir a l'estrena
de la seva obra El místic. El rei li consulta canvis
que vol fer en els jardins d'Aranjuez, i Rusiñol li diu que
els deixi com estan. |
La
Mancomunitat aprova el projecte d'autonomia. Gran onada de terrorisme
a Barcelona. Vaga de la Canadenca. |
Neix
el feixisme a Itàlia i la Tercera Internacional a Moscou. Formació
de Iugoslàvia. El líder camperol Emiliano Zapata és
assassinat a Mèxic. Gandhi comença l'acció per
la independència de l'Índia. L'arquitecte Walter Gropius
crea el moviment d'avantguarda Bauhaus. |
| 1920 |
| La
mort de Benito Pérez Galdós, del mallorquí Miquel
dels Sants Oliver i de Pompeu Gener l'afecta profundament. És
seleccionat per la Royal Academy de Londres per participar en una
exposició que reunirà els millors pintors espanyols.
|
El
diputat republicà Francesc Layret és assassinat a Barcelona.
Eugeni d'Ors deixa la direcció d'Instrucció Pública
per tensions en la direcció cultural de la Mancomunitat. |
Esclata
la guerra entre Rússia i Polònia. La creació
d'Irlanda del Nord pel Parlament britànic origina greus enfrontaments
a Dublín. Concessió del sufragi femení als EUA.
André Breton publica el manifest surrealista. |
| 1921 |
| Rusiñol,
Casas i Clarasó decideixen tornar a organitzar anualment exposicions
conjuntes. Són grans i el seu ritme de treball ha disminuït,
no poden fer exposicions individuals. Fa un parell de viatges a Aranjuez
i un a Xàtiva. Casas i Rusiñol trenquen la seva amistat
amb Utrillo. |
Cambó
és nomenat ministre d'Hisenda. Derrota de les tropes espanyoles
al Marroc. El cap de govern Eduardo Dato és assassinat per
activistes catalans. |
Fundació
del Partit Comunista de la Xina. Hitler es converteix en el líder
del Partit Obrer Nacionalsocialista o partit nazi. Primera emissora
d'ona mitjana als EUA. Coco Chanel treu al mercat el perfum Chanel
Nº 5. |
| 1922 |
| Comença
l'any amb l'habitual exposició de "la Trinitat de la Sala
Parés" (Rusiñol-Casas-Clarasó). Rusiñol
segueix viatjant per pintar més jardins; aquesta vegada va
a Xàtiva i a Roma, on coincideix amb Manuel de Falla. |
Francesc
Macià funda Estat Català. Neix Acció Catalana.
|
Marxa
de Mussolini sobre Roma. Es crea la Unió de Repúbliques
Socialistes Soviètiques (URSS). L'egiptòleg Howard Carter
descobreix la tomba de Tutankamon. |
| 1923 |
| Troba
jardins per pintar a Barcelona, d'aquesta manera s'estalvia viatjar
tant. L'únic viatge que fa és a Mallorca per assistir
a un homenatge que li dediquen. |
Dictadura
de Primo de Rivera. La Fundació Bernat Metge inicia la traducció
del clàssics grecoromans al català. Prohibit el català
a les escoles. |
Mustafà
Atatürk declara la República turca. Després de
la Gran Guerra, es reconstitueix la Segona Internacional. El líder
revolucionari mexicà Pancho Villa és assassinat. |
| 1924 |
| Exposició
a la Sala Parés; Maria, la seva filla, també hi exposa
alguns quadres. Els seus articles serveixen per entendre la situació
del país després del cop de Primo de Rivera. Signa un
manifest amb altres intel·lectuals catalans a favor de la llengua
catalana. La seva salut empitjora. |
Alfons
Salal, president de la Mancomunitat. Se celebra el que serà
l'últim congrés legal de la CNT. S'inaugura el primer
tram de metro de Barcelona. Es funda Ràdio Barcelona. |
Mor
Lenin, i Stalin pren el poder de l'URSS. Manifest surrealista d'André
Breton. Mor el compositor italià Puccini. |
| 1925 |
| No
hi ha exposició a la Sala Parés. Valle-Inclán
visita Barcelona i es veu sovint amb Rusiñol. Viatja a Xàtiva,
Alcoi i València durant la primavera. A la tardor va a pintar
a Girona. |
Supressió
de la Mancomunitat de Catalunya. |
40.000
membres del Ku Klux Klan es manifesten a Washington. Hitler publica
Mein Kampf. El físic alemany Werner Heisenberg estableix els
fonaments de la mecànica quàntica. John Logie Baird
inventa un sistema de transmissió d'imatges que bateja amb
el nom de televisió. |
| 1926 |
| Exposició
conjunta Rusiñol, Casas i Clarasó. El 10 de gener es
celebra a Sitges l'Homenatge de Catalunya a Rusiñol, organitzat
sobretot per Josep M. de Sagarra. L'assistència de públic
sorprèn tothom: fins i tot els noucentistes hi participen.
Passa l'estiu entre Barcelona i Llinars. La gota gairebé no
el deixa moure's. |
Fracassa
l'intent d'invasió de Catalunya per Prats de Molló que
dirigia Francesc Macià. |
Final
de la Guerra del Marroc amb la derrota d'Abd el-Krim, que posteriorment
és lliurat a les autoritats franceses. Mor l'escriptor i poeta
alemany Rainer Maria Rilke. |
|
1927 |
| Tot
i que pràcticament no pot estar de peu, Rusiñol segueix
sortint de nit, anant a tertúlies i al teatre. Es compra un
cotxe i contracta un xofer perquè ja no pot agafar el tramvia.
|
Es
crea a València la FAI, Federació Anarquista Ibèrica.
Exposició del llibre català a la Biblioteca Nacional
de Madrid. |
Expulsió
de Trotski del PCUS. Neix el cinema sonor amb El cantor de jazz.
Lindberg creua l'Atlàntic amb avió. |
| 1928 |
| L'any
comença, com ja és habitual, amb una exposició
a la Parés. Els seus quadres es venen molt bé, es paguen
entre 4.000 i 5.000 pessetes el quadre. |
Assemblea Separatista de l'Havana. Edicions Proa inicia una política
de traducció de les grans obres de la novel·la moderna
al català. El FC Barcelona guanya el primer campionat espanyol
de la lliga de futbol. |
Dictadura
de Salazar a Portugal. Primers experiments d'economia planificada
a l'URSS. |
| 1929 |
| En
el seu testament cedeix el Cau Ferrat i totes les obres d'art a l'Ajuntament
de Sitges. Medalla d'Or de l'Exposició Internacional de Barcelona
per un quadre de Mallorca. A finals d'any, Rusiñol, Casas i
Clarasó tornen a exposar a la Sala Parés. Sitges decideix
erigir un monument públic a Rusiñol. |
S'inaugura,
en presència del rei, la segona Exposició Internacional
de Barcelona. S'obre el metro de Barcelona. Soterrament de la línia
ferroviària de Barcelona, tram Sant Gervasi-Plaça Catalunya.
|
Crac
del 29 a Nova York, comença la gran depressió econòmica.
Alexander Fleming escobriment de la penicil·lina. Primera cerimònia
dels Oscar. |
| 1930 |
| Estrena,
amb molt d'èxit, la sàtira teatral Miss Barceloneta.
Passa la primavera a Madrid, després anirà a Aranjuez
per pintar. Durant l'estiu és a Arbúcies. |
Cau
Primo de Rivera: govern de Berenguer. Pacte de Sant Sebastià
entre republicans i catalanistes. |
Inici
de la depressió econòmica mundial i de les polítiques
autàrquiques en els règims feixistes. Gandhi finalitza
la seva marxa pacífica contra l'impost sobre la sal. |
| 1931 |
| Febrer:
homenatge a Rusiñol a Sitges. Pocs dies després s'inaugura
l'última exposició del triumvirat modernista a la Sala
Parés. La cotització de les seves obres arriba a xifres
inaudites, fins a 8.000 pessetes. Després de l'exposició,
Rusiñol pateix un fort atac d'urèmia, es recupera i
marxa cap a Aranjuez. Passa els dies pintant frenèticament,
fins que mor el 13 de juny. El seu enterrament serà multitudinari.
El mateix dia, el Museu d'Art de Barcelona organitza una exposició
antològica de l'artista. |
Es
proclama la Segona República espanyola. Es restableix la Generalitat
de Catalunya. Es promulga el decret del bilingüisme. Aprovació
de l'Estatut de Núria. |
Encíclica
de Pius XI contra el nazisme. Enfonsament financer alemany. El gàngster
Al Capone és empresonat per no pagar impostos. S'inaugura l'Empire
State Building, el gratacel estil art déco que fins
el 1972 serà l'edifici més alt del món. |
|
|
| Bibliografia:
LAPLANA
JOSEP DE LA C. Santiago Rusiñol, el pintor, l'home. Barcelona:
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.
CASACUBERTA,
MARGARIDA. Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite.
Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997.
VV.AA.
Santiago Rusiñol (1861 - 1931). Barcelona: Museu Nacional
d'Art de Catalunya MNAC. Fundació Cultural Mapfre Vida, 1997.
|