|
La Família |
||
|
|
Norman
Cinnamond. Besnét. Arquitecte. |
|
|
Neix a Barcelona el 1941. Estudia a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es gradua el 1968. Exerceix la docència a la Universitat de Barcelona i participa en alguns cursos de la Washington University i la Harvard University. També destaca com a membre de diverses institucions relacionades amb el disseny i l'arquitectura com el FAD o el Consell de Disseny de la Generalitat de Catalunya. Des del 1972, ha estat finalista en nombroses ocasions del premi FAD d'arquitectura i interiorisme. Publica regularment en revistes com On o Cuadernos de Arquitectura. Ha escrit llibres com Annual of Architecture, Casas Mediterraneas o Barcelona espai públic. Altres
fragments d'entrevista:
|
||
| Els Experts | ||
|
|
Margarida
Casacuberta. Professora de Literatura Catalana Contemporània, UdG |
|
|
Neix a Olot el 1964. Llicenciada
en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona
(1987), el 1993 es doctora amb una tesi titulada Santiago Rusiñol,
vida, literatura i mite. Des del 1994 és professora titular
del departament de Filologia i Filosofia de la Universitat de Girona.
Ha centrat la seva recerca en la cultura catalana del tombant del segle
XIX al XX. Ha treballat el tema de la producció literària
i pictòrica de l'anomenada Escola d'Olot. Sobre Rusiñol
ha publicat: Santiago Rusiñol, vida, literatura i mite (1997);
Santiago Rusiñol i el teatre per dins (1999); Els noms
de Rusiñol (2000). També ha editat i prologat el llibre
de Santiago Rusiñol Des de les Illes (1998). Ha participat
en el catàleg de l'exposició El Modernisme (Olimpíada
Cultural, 1990) i en el catàleg de l'exposició Santiago
Rusiñol, 1861-1931 (Barcelona, MNAC / Fundació Mapfre,
1997), i ha comissariat l'exposició Els jardins de l'ànima
de Santiago Rusiñol (Girona, Fundació Caixa de Girona,
1998). Darrerament ha intervingut en la confecció d'un Atlas
Literari de les terres de Girona (La Garrotxa) de la Diputació
de Girona. Altres
fragments d'entrevista:
|
||
|
|
Francesc
Fontbona. Historiador de l'art. |
|
|
Neix a Barcelona el 1948. Doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona. És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona (des del 1989) i membre de la Junta de Govern de l'Acadèmia (des del 1995). Des del 1992 és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (Secció Històrico-Arqueològica) i, des del 1993, membre honorari de The Hispanic Society of America, de Nova York. Acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Telmo, de Màlaga (des del 1990). Membre de les Juntes de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Històric del Ministeri de Cultura (des del 1990) i de la Generalitat de Catalunya (des del 1983). Ha estat membre de la Junta de Museus de Catalunya i de la seva Comissió Executiva (1991-2002). Actualment és Director de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya (des del 1995). Entre el 1968 i el 1977 va ser responsable de la secció d'art de la Gran Enciclopèdia Catalana. Autor, entre altres llibres, de: La crisi del Modernisme artístic (1975), El paisatgisme a Catalunya (1979), Del Modernisme al Noucentisme (1985), Josep Mompou. Biografia i catàleg de la seva obra (2000). Altres
fragments d'entrevista:
|
||
|
|
Cristina
Mendoza. Directora Museu d'Art Modern. |
|
|
Neix a Barcelona el 1950. Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona. Conservadora del Museu d'Art Modern de Barcelona des del 1972. Ha intervingut en nombroses exposicions i publicacions d'art i artistes catalans dels segles XIX i XX. En els darrers anys ha comissariat les exposicions antològiques dedicades a Rusiñol, Sunyer, Nonell i Casas, celebrades al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Altres
fragments d'entrevista: |
||
|
|
Emili
Bayón. Coordinador Museu Industrial del Ter. |
|
|
Neix a Manlleu el 1959. Llicenciat per la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, especialitat d'Història Contemporània. Llicenciat amb grau per l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Actualment està realitzant la tesi doctoral: L'altre catalanisme: La posada en marxa d'un projecte republicà-catalanista. El Poble Català (1904-1918). Des del 1998 ocupa el càrrec de coordinador del Museu Industrial del Ter, Can Sanglas, de Manlleu. Ha estat professor d'Història Contemporània a la Facultat d'Humanitat de la Universitat Pompeu Fabra en diverses ocasions, i des del 95 ho és de L'Escola de Policia de Catalunya. També ha col·laborat amb la Universitat de Girona amb temes sobre espais fluvials i indústria a Catalunya. Especialitzat en la industrialització del Ter mitjà, ha publicat nombrosos articles i comissariat diverses exposicions com El patrimoni industrial vist pels artistes: El canal industrial de Manlleu (Manlleu, 1999). Altres
fragments d'entrevista:
|
||
|
|
Rosa
Muntané. Presidenta de l'associació del Ram de tot l'Any. |
|
| Clica per saber què és l'associació del Ram de tot l'Any. | ||
|
|
Quimet
Pla. Actor. |
|
|
Neix a Olesa de Montserrat, Barcelona. Inicia la seva carrera teatral als set anys participant a La Passió. Sense interrupció passa a col·laborar en iniciatives teatrals amb Joan Font (actual director d'Els Comediants) i de l'escenògraf Pere Francesc. Entre el 1972 i el 1987 forma part de la companyia Els Comediants. En aquest període desenvolupa un ampli registre dramàtic, sobretot en el terreny del clown, comèdia de l'art i personatges còmics. Des del 1987 ha fet, com a actor autònom, vuit espectacles, entre els quals destaca Absenta, al costat de Núria Solina. Ha participat en sèries i programes televisius. També ha dirigit grups de teatre com Bagalume, de Granada, i ha col·laborat amb altres grups com S'Arruga, de Mallorca. Recentment ha interpretat Hughie, d'Eugene O'Neil, al costat de Fermí Reixac i l'exprofessor de l'Actors Studio de Nova York, Erni Martin. Des de principis de 2000, forma part del repartiment de L' Elixir d'Amor, d'ÒPERA OBERTA. |
||