El meu avi, Francesc Viñas

		Maria Vilardell Està clar, nosaltres érem molt petits quan es va morir el meu avi, però recordo perfectament quan ell cantava a casa de la meva mare i la meva mare l'acompanyava al piano. Ell viatjava moltíssim, naturalment, perquè degut a les seves actuacions, tant estava a París, com estava a Londres, com estava a... hasta a Nueva York, va arribar a anar.

		Jaume Tribó I va fer una carrera impressionant, tots els teatres importants: va fer Londres, va anar al Metropolitan de Nova York, va anar al Colón de Buenos Aires, San Carlos de Lisboa... I a Itàlia, tots els teatres importants, començant a l'Scala, on hi va cantar més d'una vegada, l'Òpera de Roma, la Fenice... Itàlia ho va fer de dalt a baix. I sempre amb aquest repertori wagnerià que no és el que s'acostumava, s'esperava d'un tenor de formació italiana com va ser el seu cas.

		Plácido Domingo Se trata de uno de los pocos tenores wagnerianos españoles, o sea que para nosotros es algo extraordinario, fuera de lo común, y además reconocido en el mundo por su canto de las óperas de Wagner.

	Títol: FRANCESC VIÑAS, veu de llegenda

		Jaume Tribó El timbre diuen que era preciós. Als discos potser no ens en fem càrrec perquè son gravacions molt primitives, de començament de segle, i potser no reflecteixen la veu vellutada que diuen que tenia.

		Xosé Aviñoa És molt difícil saber si tenia la veu gruixuda i intensa i arribava als registres alts de forma adequada. Viñas va cantar el repertori wagnerià; això podia ser perfectament perquè, com que era un repertori que començava a estar de moda, i ell, doncs, va començar a cantar i li sortia bé i la gent l'aplaudia, pot ser que s'acabés especialitzant en aquell repertori perquè era la moda.

		Enric Oliveres Som als jardins de can Viñas, on hi ha arbres, flors, aigua... I també les figures dels tres cavallers de les obres wagnerianes, que són el Lohengrin, el Parsifal i el Tristany. Aquests tres cavallers, d'aquestes obres que tan bé va interpretar el nostre tenor moianès Francesc Viñas.

	Narració El 16 de juliol de 1933 mor Francesc Viñas, l'únic tenor català que ha aconseguit fer-se famós arreu del món cantant Wagner. En aquesta època, l'òpera és un espectacle de gran transcendència cultural i social, i Wagner, el paradigma de la modernitat. Viñas és una gran estrella. La seva mort provoca una commoció popular.

		Miquel Lerín Era una altra època, el món era diferent. Perquè, per exemple, quanta gent havia sentit el tenor Viñas? I per què quan es va morir es va produir aquest "tumúltum", o no sé com es diu, aquest "tumúltum" cívic en el que va morir i tot Barcelona es va llançar al carrer a plorar-lo i a acompanyar-lo fins al cementiri?

		Teresa Vilardell Ell va ser un home que, indubtablement, va començar del no-res. El que va passar és que immediatament es va veure el prodigi de veu que tenia. Però les seves arrels humils i senzilles no les va oblidar mai. Per això va voler tornar sempre a Moià, amb la seva gent, amb el seu poble, amb la gent que ell estimava. Això va ser així i va ser un lligam immens, sí.

		Enric Oliveres Francesc Viñas va néixer en una casa modesta en aquest lloc, que estava acompanyada de tres cases més, que donaven el nom de les postrimeries de l'home, que són Mort, Judici, Infern i Glòria. Aquests noms venien donats per la idiosincràsia, la forma de ser dels estadants de cada una d'aquestes cases. Per exemple, allà on hi havia la casa que li van donar el nom de Mort, hi havia l'enterramorts. Judici, hi havia hagut un jutge... I llavors, la Glòria era on ell havia viscut, la casa on sempre cantaven i sempre estaven contents. I tenien una bona reputació en aquest aspecte, no?

	Narració Francesc Viñas neix a Moià el 1863. 40 anys més tard, quan és ja una figura consagrada de l'òpera internacional, compra totes les vivendes del seu carrer natal per reconstruir-lo. El carrer es dirà Richard Wagner. La casa més sumptuosa serà la seva residència d'estiu.

		Enric Oliveres És el pare d'en Viñas, Josep Viñas. El seu pare, el seu gran mestre. Va tenir sempre una devoció molt fervent al seu pare. Estaven molt compenetrats. Era teixidor i també pagès. I era un gran conservador de les tradicions del poble, especialment de les tradicions litúrgiques.

		Ramon Tarter La canalla, en aquella època, de seguida havien d'anar a guanyar-se el pa on fos. Dues coses molt curioses són dues carmanyoles per portar l'esmorzar i per portar el dinar, que són les que feien servir ell i el seu germà quan anaven a fer de pastors o de sagals per aquestes cases de pagès. N'hi ha una que és curiosa, que diu: "Fiambrera del Francisco quan anava a guanyar-se el pa a Ferrerons i al xei, any 1873-74-75-76".

		Miquel Lerín No sé més que el que posa a la biografia, no sé més que el que tothom sap, no? Que era pastor, i de pastor va acabar anant a Barcelona i va treballar en una fàbrica d'espelmes i que, portant aquestes espelmes al Liceu -que en aquelles èpoques encara no hi havia electricitat i la llum es feia per les espelmes-, doncs ell es va aficionar i després va estudiar cant. Però no sé més que això.

	Narració Al Liceu, sent cantar Julián Gayarre i altres tenors famosos de l'època. Viñas sent una autèntica passió pel cant. Compra llibres de vell, per aprendre tècniques de veu. El 1886 comença les classes al Conservatori del Liceu. Dos anys més tard el director ja li proposa debutar, interpretant unes àries de l'òpera Lohengrin, de Wagner. Té 25 anys.

		Jaume Tribó El cas del Francesc Viñas podem dir que és un cas totalment atípic: el cas d'un tenor que, per debutar, debuta al Gran Teatre del Liceu. Això no és gens freqüent.

	Narració Les crítiques són excel.lents. L'any següent representa Lohengrin a l'Scala de Milà. Els èxits se succeeixen, i també els contractes amb els principals teatres del món. La popularitat de l'espectacle operístic el converteix en una figura de renom.

		Xosé Aviñoa En aquells moments als teatres d'òpera es representava l'òpera amb els llums oberts, i la gent entrava i sortia constantment segons els seus interessos.

		Jaume Tribó Els espectadors es miraven, hi havia tant espectacle a la sala com a l'escenari. Els espectadors entre ells s'havien de veure, i les senyores havien de lluir tot el que havien de lluir, i per això calia la sala amb els llums encesos.

	Narració L'èxit de Viñas coincideix amb l'eclosió del modernisme a Catalunya. Les propostes de Wagner representen una revolució dins de l'òpera, i els modernistes l'adopten com un dels seus principals referents. Barcelona passa a ser ben aviat una de les ciutats més wagnerianes del món.

		Xosé Aviñoa Pràcticament tothom que fos sensible a la cultura musical o la cultura literària es veia en la tessitura de plantejar-se si era wagnerià o antiwagnerià. Com que lo wagnerià era progressista -s'ha d'entendre les coses en el context en què es van donar-, doncs la gent més sensible optava per la qüestió wagneriana, perquè els hi semblava que era la millor manera d'estar al dia.

		Jaume Tribó Ens expliquen que hi havien els fanàtics de la secció wagneriana que venien al teatre amb el llibret en català i amb una llanterna. Per què amb les llanternes? Perquè precisament va ser en Wagner que va decidir que els espectacles havien de ser a les fosques.

		Xosé Aviñoa Estableix unes normes, entre elles el rigor, el silenci, el respecte pel que s'està fent... I coses tan acceptades als nostres dies com que la gent vagi vestida d'època o la gent canti en l'idioma en què està escrita l'òpera i canti tota la partitura. Són coses que aleshores no es respectaven.

		Jaume Tribó Wagner volia l'atenció centrada només a l'escenari. Això sembla molt normal; doncs no, va ser un invent wagnerià.


	Narració Francesc Viñas esdevé el tenor wagnerià per excel·lència. A tot el món es considera que el millor Lohengrin que es pot sentir és el de Viñas.

		Maria Vilardell Ell ens portava al Liceu, més que res, i ens explicava les òperes, tots els arguments, i ens ho explicava com si fos un qüento, perquè nosaltres no ens avorríssim; perquè, està clar, com que érem petits, ens avorríem.

		Jaume Tribó El Lohengrin, sí, és el mite del cavaller del signe. El cavaller que surt a defensar els humils, en aquest cas la donzella Elsa, acusada falsament. Hi ha un judici de Déu en el qual Déu dóna la raó al qui té raó, això està molt bé. L'orquestra funcionava molt bé, en aquesta obra del judici de Déu, i guanya Lohengrin, que defensa la donzella que autènticament és innocent. Però aquest cavaller misteriós ve amb unes exigències molt particulars: no se li pot demanar ni com es diu, ni d'on ve. Elsa es casa amb Lohengrin molt contenta, però la primera nit de noces, el primer dia, ja se li ocorre preguntar-li d'on ve, se'n va tot el número enlaire, com es diu. I Lohengrin, enamoradíssim de la seva estimada Elsa, agafa la barqueta amb la que ha vingut i se'n torna a anar cap a casa seva.

		Teresa Vilardell Tots anàvem amb la mama al Liceu des de molt petits, i em portava a veure Wagner, per exemple. Aleshores, quan vas a veure Wagner, t'avorreixes moltíssim, perquè no entens absolutament res, i jo recordo que aquella cadira bellugava moltíssim.


		Miquel Lerín Als 9 anys m'havien fet veure al Liceu Tristany i Isolda, i jo no entenia absolutament res, pensava que els meus pares em volien martiritzar.

		Teresa Vilardell No m'hi sabia estar. Era una cosa llarguíssima, sobretot si et portaven a veure La valquíria, per exemple.

	Miquel Lerín Als 11 anys em van tornar a portar a veure Tristany i Isolda. Parlo de Tristany perquè és l'òpera que més es va repetir.

	Teresa Vilardell Doncs aleshores allò em semblava una cosa tremenda, no m'hi sabia estar, no?

	Miquel Lerín Però arriba un moment, als 16 o quan sigui, ara no t'ho puc dir, que tot allò t'ha anat quedant dintre i se t'obren les orelles i penses que allò és una cosa meravellosa.

Narració De tota la família Viñas, la Teresa és l'única que va arribar a estudiar cant, però mai no ha pensat dedicar-s'hi professionalment.

	Teresa Vilardell Sóc una persona molt tímida i això de cantar en públic m'imposa molt. I crec que aquesta timidesa meva m'hauria fet difícil actuar en públic degut a això, també. Però crec que la meva vida hauria canviat absolutament, perquè la vida d'un cantant tothom ja sabem el que és, i el sacrifici que això representa, immens: no tens vida particular, ni familiar, pràcticament; és un altre món molt diferent.


	Miquel Lerín Sóc agent artístic de cantants d'òpera. La meva feina consisteix a descobrir gent nova i ajudar-los a fer una carrera de cara al futur.

	Josep Bros En el cas del tenor Viñas, que va debutar que em sembla que no tenia ni 25 anys, estem davant d'un fenomen, d'una veu increïble.

	Plácido Domingo Hay voces que tienen las características para cantar Wagner a temprana edad. Yo canté Lohengrin a los 27 años, en 1968; pero debo reconocer que, aunque fue un gran éxito, decidí esperar un poco más, porque mi voz tenía características mucho más líricas y me hubiera hecho daño. Decidí esperar, o sea que canté dos funciones a los 27 años y después esperé un poco más, y la siguiente vez que canté Lohengrin fue a los 35 o así.

	Miquel Lerín Hi ha uns fets evidents, testimonis fonogràfics, va ser un gran tenor. Però crec que no a tots els cantants, per famosos que siguin o per més que hagin sigut grans cantants, els correspon la mateixa grandesa humana. Jo crec que el que més admiro és això: la grandesa humana que va tindre.

	Teresa Vilardell Recordo la meva mare que parlava sovint de l'avi i hi havia un record impressionant. Tota la casa respirava l'avi Viñas. Passejaves per la casa familiar, obries un calaix i veies fotografies d'ell i pensaves: "Què deuria cantar l'avi aquí?"

Narració A l'època de Viñas, la seva veu només va arribar a gravar-se en disc de pedra. Aquest és un de les pocs que se'n conserven.

	Enric Oliveres La llàstima de Viñas és que no pogués estar gravat amb la tècnica actual. Seria una meravella sentir la seva veu d'una manera tan fidel i tan bonica i tan amplíssima que tenia, amb aquests aparells que ho graven amb tanta fidelitat. Això és una llàstima.

	Teresa Vilardell El que jo recordo, que jo era petita, petita, però que la meva mare deia sempre que no era la veu del seu pare. Que li semblava que això no era, perquè clar, en aquells moments l'enregistrament era molt dolent i no era fidel la reproducció de la veu.

Narració La Mercedes és l'única filla que va tenir Francesc Viñas, fruit del seu matrimoni amb una soprano italiana, el 1892.

	Miquel Lerín Ells es van conèixer al teatre Rezzo de Torino, cantant Carmen. Ella era una cantant italiana molt famosa que es deia Julia Novelli, i ella era Carmen i ell don José. I es van enamorar i es van casar.

Narració Itàlia és el centre de les seves activitats artístiques, i la parella fixa la seva residència a Roma. Els compromisos professionals els fan anar amunt i avall. Finalment, Julia Novelli abandona la professió per poder seguir Viñas. Quan esclata la primera Guerra Mundial tornen a Barcelona.

	Maria Vilardell Ella era una mica inadaptada a Barcelona. No va parlar mai espanyol, inclús vam tenir una noia que va haver d'aprendre a parlar l'italià perquè ella no va parlar mai espanyol. Li agradava molt la natura, i per això ell va fundar la festa de l'Arbre Fruiter, que el lema era: "Qui estima un arbre estima una persona".

	Miquel Lerín La festa de l'Arbre Fruiter es va crear precisament per fomentar la protecció de la natura; és a dir, plantar arbres, cuidar els arbres i estimar els arbres... A això després se li ha d'afegir altres tipus d'activitats cíviques, com el cuidado dels malalts, el respecte a la vellesa, a la gent gran.

	Maria Vilardell Jo hi vinc cada any. Hi he vingut sempre, no he volgut mai faltar en aquesta festa en honor d'ell, perquè és una festa que m'agrada moltíssim. El dia de la festa ens llevem al dematí i anem a l'església, que hi ha un ofici que hi van tots els vells. I llavors també ballen els vells, i a la tarda, a les 5 de la tarda, comença la festa de l'Arbre Fruiter. Sempre ve un president important a presidir la festa de l'arbre. Ha vingut Francesc Macià, Ventura Gassol, el doctor Marañón; va venir Jordi Pujol, també.

	Xosé Aviñoa No deixa de ser una campanya curiosa per a un cantant. Però és clar, venia de Moià; Moià era un poble, era terra de pagès. I, probablement, ell sentia que el seu èxit el podia retornar al seu poble i a la pagesia en general, fent una campanya a favor dels productes del camp, que sempre m'ha cridat molt l'atenció. Però hi van ser sensibles gent com el Maragall, que va fer un himne en honor d'aquesta campanya, que es diu "Himne de l'Arbre Fruiter", o Enric Morera, que hi va posar música. I feien unes festes enormes entorn d'aquesta celebració, que tenia com a referència el tenor Viñas.

	Enric Oliveres La festa de l'arbre es clou cada any amb el cant de l'Himne de l'Arbre Fruiter. I un dels components dels cantaires, que tingui bona veu i bon gust i que sigui tenor, fa el solo de l'himne, que és un solo que és esperat i espectacular dintre de l'himne. El que l'està fent ara, i fa molts any que el fa, és Francesc Sentias, aquí present.

Narració Al Teatro Real de Madrid assagen una versió contemporània de L'or del Rin, una altra òpera de Wagner. El 1916, amb 53 anys d'edat, Francesc Viñas fa l'última actuació pública. Es retira en la plenitud de la seva carrera, cantant Tannhäuser, al Teatro Real de Madrid.

	Plácido Domingo El retirarse es una cuestión muy personal. Quizás quiso gozar de unos años de decir "bueno, todavía estoy en una edad donde todavía soy joven y quiero gozar el resto de mi vida sin este itinerario tremendo de ir de un teatro a otro, de una ciudad a otra, quiero gozar de mi vida privada", puede ser eso. Puede ser que él mismo haya tenido unas exigencias que, a pesar de que se haya retirado en plenitud de facultades, él podía sentir dentro de sí mismo alguna duda de, "creo que no voy a poder seguir dando lo que he dado hasta ahora".

	Miquel Lerín Ell sempre va insistir que, en el moment en què no estigués en condicions, les condicions que ell creia per cantar, ho deixaria. Ell no volia afrontar el públic en inferioritat de condicions. De cap de les maneres. Va preferir retirar-se en plenitud.

Narració Wagner encara és una assignatura difícil per a qualsevol tenor. Les seves òperes demanen una gran potència de veu i molta resistència física, ja que el cantant ha d'estar-se hores damunt l'escenari. Continua sent complicat trobar bons tenors wagnerians.

	Miquel Lerín Avui en dia les carreres es porten d'altra manera. Ell tenia temps de fer tot això, hi havia el temps per fer tot això. Vostè pensi que ell anava al Metropolitan de Nova York, anava al Colón de Buenos Aires, i trigava un mes i mig o dos mesos amb el barco. Avui dia canten una nit al Metropolitan i el dia següent fan un disco i el tercer dia fan una altra cosa. Lògicament, l'organisme es ressenteix.

	Plácido Domingo A veces la razón por la cual las óperas líricas de Wagner no son interpretadas de la manera que quizás Wagner soñaba es porque el Helden-tenor, que es como es reconocido el tenor wagneriano, a veces sufre mucho las consecuencias de cantar óperas de un dramatismo tremendo, como el Tristán, como el Tannhäuser. Se encuentra con dificultades, ya que el peso de la voz es tan grande que a veces no pueden interpretar con el lirismo requerido estas otras óperas.

Narració Després de la seva retirada, Viñas no es desvincula del món de la lírica. Aprofita la seva experiència professional per escriure un llibre, on fixa un mètode per a l'ensenyament i l'aprenentatge del cant. El 1932, un any abans de la seva mort, publica El arte del canto.

	Carme Bustamante Era un mètode que ell aplicava per a ell. I va trobar una sèrie d'exercicis que a ell li anaven molt bé, i penso que per als demés també van bé. I ell, justament, en aquest llibre, una de les coses que indica és que no es canti fort, que es canti bé, amb suavitat, que no cal cridar per cantar, i és curiós que una veu gran suggereixi aquestes coses.

	Teresa Vilardell La forma com s'ha d'impostar la veu, la forma de respirar, la tècnica de la respiració és molt important, i ell explica com s'ha de respirar correctament i tota la tècnica vocal.

	Carme Bustamante No conec gaires cantants que hagin escrit un mètode. La gent, quan està en trànsit de cantar, prou feina té. Fixa't que ell el que va fer és que, quan es va retirar, un any abans de morir, va fer aquest mètode. Feia 15 anys que ja no cantava.

Narració El 1963 se celebra per primera vegada el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas. Feia 30 anys que Viñas havia mort, i el seu gendre, Jacint Vilardell, es va encarregar de donar forma a la idea. Actualment és un dels certàmens internacionals més prestigiosos. A un cantant jove, el premi Viñas li pot obrir les portes dels teatres més importants del món.

	Miquel Lerín Es pot considerar que ell volia fer un concurs que no va poder fer, perquè va morir. Després el meu avi, el doctor Vilardell, va fer el concurs en memòria d'ell. I quan va morir el meu avi vaig poder organitzar jo el concurs, i gràcies a això puc fer el que faig ara. És un destí. És curiós, perquè sempre he pensat que el carrer del Tenor Viñas no es diu carrer Francesc Viñas; es diu carrer del Tenor Viñas, i és conegut com a Tenor Viñas, cosa que trobo que és molt positiva, perquè avui en dia quants carrers no sabem ni qui són les persones? En canvi, que hagi quedat Tenor Viñas trobo que és estupendo, perquè al menys la gent sap que era un tenor, per a les noves generacions.