|
La Família |
||
![]() |
Maria
Vilardell. Néta. Pianista. |
|
|
Neix a Barcelona. Ja des de molt jove demostra una gran predisposició i sensibilitat artística per la música. Es forma amb el professor Frank Marshall i perfecciona amb Alicia de Larrocha. Des de la seva presentació en públic, ofereix la seva col·laboració artística a les principals sales i cercles musicals del país i de l'estranger. Ha fet nombrosos enregistraments de ràdio i ha gravat dos discos dedicats a la música espanyola. El seu repertori comprèn les obres de compositors clàssics, romàntics i contemporanis amb especial atenció a la música espanyola, partint de les fonts tradicionals de l'escola d'Enric Granados. Maria Vilardell és l'organitzadora del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, un dels certàmens més prestigiosos del món en aquesta especialitat. El concurs se celebra anualment a Barcelona i es complementa amb els Cursos Internacionals d'Interpretació Musical, en col·laboració amb les figures més importants de l'escena operística. Altres
fragments d'entrevista: |
||
|
|
Miquel
Lerín. Besnét. Agent artístic. |
|
|
Neix a Barcelona. Cursa estudis musicals
a l'Acadèmia Marshall, hereva de la tradició pianística
d'Enric Granados, amb Júlia Albareda i, posteriorment, Mercedes
Roldós. Llicenciat en professorat mercantil, ciències econòmiques
i història de l'art, ha combinat la seva carrera amb una important
dedicació al foment de la cultura musical, especialment com a promotor
del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas. Ha pronunciat
conferències i ha exercit la crítica musical en publicacions
especialitzades. Ha estat membre de diversos jurats internacionals: entre
d'altres, el Concurs per a veus verdianes de Busseto, el Concurs Internacional
de Munic i les audicions de la Fundació Sullivan a Nova York. Com
a agent artístic i promotor de veus noves, col·labora amb
la majoria de teatres d'òpera. Altres
fragments d'entrevista:
|
||
|
|
Teresa
Vilardell. Néta. Professora. |
|
|
Altres
fragments d'entrevista:
|
||
| Els Experts | ||
|
|
Jaume
Tribó. Apuntador del Liceu. |
|
|
És mestre apuntador del Gran Teatre del Liceu de Barcelona des del 1975. Ha treballat també per tot l'estat, a França, Alemanya, Bèlgica i Mònaco. Actualment confecciona els Annals del Gran Teatre del Liceu, que recullen el dia a dia de l'activitat artística en aquest teatre des del 1847. A la tardor del 2002 es publicarà el primer dels tres volums programats, que correspon al període 1847-1897. Altres
fragments d'entrevista: De l'italià al català |
||
|
|
Xosé
Aviñoa.
Historiador de la música. |
|
|
Neix a Ourense l'any 1949. Doctor en Filosofia i Lletres, secció Història de l'Art, per la Universitat de Barcelona -amb un treball sobre la vida musical a la Barcelona modernista-, professor titular del departament d'Història de l'Art, on imparteix les assignatures Història de la Música, Història de la Música Espanyola, Història de les Idees Estètiques, Llenguatge i formes musicals, Història de la Música des del Romanticisme i Estètica musical. Responsable de matèries de doctorat com Sociologia de la música, Models i polèmiques en la música contemporània, Corrents musicals a la música catalana del segle XX, Pensament i música i Música i societat a la Catalunya contemporània. Coordinador de la Comissió de Doctorat del departament d'Història de l'Art, director dels cursos de postgrau Teoria de la Música i les noves tecnologies, Art, cultura i tecnologia, teoria i pràctica del so, la imatge i el text a través de les noves tecnologies. Tutor del programa Música i musicologia, problemes epistemològics (1997-99) del departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat en diverses revistes especialitzades, com la Revista Musical Catalana, Montsalvat o Ritmo. Ha participat en diversos col·loquis internacionals sobre la cultura catalana dels darrers segles. Ha publicat diversos estudis sobre diferents aspectes de la història de la música a Catalunya. L'any 1999 va dirigir la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear, publicada per Edicions 62. Des del 2001 és director musicològic de la Integral per a piano d'Enric Granados, de l'editorial Boileau. Altres
fragments d'entrevista: |
||
|
|
Plácido
Domingo. Tenor. |
|
|
Neix
a Madrid l'any 1941. Tenor i director d'orquestra, el 1950 se'n va a residir
a Mèxic, on estudia. Hi debuta com a baríton en I Pagliacci,
però aviat esdevé un dels primers tenors mundials. Té
un repertori amplíssim, que va des dels papers de tenor lleuger
(Nemorino), passant pels de líric (tot el repertori puccinià
i verdià) i lírico-spinto (el repertori verista), fins als
papers dramàtics (Otel·lo). Ha enregistrat moltes òperes
completes i també, amb un caràcter més comercial,
cançons lleugeres. Darrerament ha consolidat la seva popularitat
i, amb Lohengrin i Parsifal, s'ha anat introduint en alguns
papers wagnerians. L'estiu del 1990, juntament amb Josep Carreras i Luciano
Pavarotti, protagonitzà un concert multitudinari a Caracal·la
(Roma). Des del juny del 2000 es fa càrrec de l'Òpera de
Los Angeles. Trobareu
més informació a la pàgina personal de Plácido
Domingo |
||
|
|
Josep
Bros. Tenor. |
|
| Neix a Barcelona. Cursa estudis musicals al Conservatori Municipal de Barcelona i de cant sota la direcció de Jaime Francisco Puig. El 1986 rep el premi del Concurs Francesc Viñas. L'any següent debuta a Palma de Mallorca amb Carmina Burana, d'Orff. Participa en nombroses temporades d'òpera i concerts a Espanya, Itàlia i Gran Bretanya mentre continua estudiant. El 1992 debuta inesperadament al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb Anna Bolena, i obté un gran èxit de públic i de crítica. Això li obre les portes dels teatres més prestigiosos del món. Està considerat un dels màxims exponents del repertori belcantista. En el camp del concert i l'oratori també té una activitat intensa en sales prestigioses com la Konzerthaus de Viena, Santa Cecilia de Roma o el Carnegie Hall de Nova York, entre d'altres. Ha enregistrat diverses òperes completes: Anna Bolena, Lucia di Lammermoor, la Sonnambula i l'oratori de Les set paroles du Christ de Dubois. | ||
|
|
Carme
Bustamante. Profesora de cant. |
|
| Va
cursar estudis musicals al Conservatori Superior de Música del Liceu
de Barcelona. La seva activitat musical comprèn el camp de l'òpera,
el del recital i el de l'oratori. Compositors espanyols com R. Alís,
A. Blanquer, R. Ferrer, M. García Morante, E. Halffter, F. Mompou,
X. Montsalvatge, F. Moreno Torroba, J. Nin Culmell, J. Sabatés, M.
Salvador, J. Soler, X. Turull i M. Valls li han confiat estrenes de les
seves obres. La seva vessant pedagògica està vinculada al
Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona; és
directora de l'Escola Superior de Cant del Conservatori i professora d'aquest
centre. Posseeix una interessant discografia que abasta la música
antiga, l'òpera i el recital. Ha estat guardonada amb el premi L'Orphée
d'Or, que concedeix anualment L'Académie Nationale Française
du Disque Lyrique, i el Premio Nacional del Disco 1988 del Ministeri de
Cultura. L'any 1992 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat
de Catalunya. |
||
|
|
Enric
Oliveres. Regidor Ajuntament de Moià. |
|
|
|
Ramon
Tarter.
Arxiver de Moià. |
|
|
|
Francesc
Sentias. Jardiner. |
|
|
||