Al llarg de la seva vida, Richard Wagner (1813 - 1883) sempre va tenir clar que volia representar les seves òperes tal com ell les havia imaginat: manifestacions absolutes de l'art per l'art on cada element estava pensat i justificat. Per dur a terme el seu propòsit, el 1876 Wagner creà el festival d'òpera de Bayreuth, que, a part de ser un dels més antics del món, també va ser un dels més polèmics.

Des de la creació del festival, s'han anat representant les obres de Wagner anualment, llevat de dues interrupcions (del 1914 al 1923 i del 1945 al 1951). Al llarg dels anys, els descendents de Wagner s'han encarregat de l'organització del festival. Estudiar-ne la història és descobrir una institució i una família peculiar, que Karl Marx va comparar als propis Nibelungs de la famosa creació wagneriana. "La família reial de Bayreuth", com s'anomenen popularment els descendents de Wagner, són coneguts per les seves excentricitats, el seu caràcter agressiu i els seus escàndols.

En un principi estava previst que el festival wagnerià es dugués a terme a Munic amb la col·laboració directa del rei de Baviera. Però per raons polítiques, Wagner i el rei van trencar la seva amistat i el compositor es quedà sense teatre i sense suport econòmic.

Gràcies a l'ajut dels seus amics i admiradors, Wagner va aconseguir finançar la creació d'un nou teatre construït expressament per a la seva obra a Bayreuth, una petita ciutat situada al nord de Baviera.

Les obres començaren el 1872. En el discurs de l'acte de col·locació de la primera pedra, celebrat el 22 de maig d'aquell any, Wagner va agrair la col·laboració dels seus amics fent una declaració d'intencions:

"Només a vosaltres us podia demanar que m'ajudéssiu a presentar la meva obra pura, sota el seu veritable aspecte, davant de tots els que demostraven un favor decidit pel meu art, tot i que fins ara només s'hagi representat de forma impura i desfigurada."

Wagner va supervisar en tot moment la construcció del seu teatre. El disseny, molt auster, estava inspirat en els antics teatres grecs, tenia cabuda per a unes 2000 persones i pràcticament tot es va construir amb fusta.

Per aconseguir la puresa en l'art que Wagner desitjava, va decidir fer canvis en la forma habitual de representar òperes. Aquests canvis serien crucials per al desenvolupament futur de les arts escèniques. Fins aquell moment, anar al teatre o a l'òpera era un acte social i durant les representacions els llums de la platea estaven oberts. La gent anava al teatre a relacionar-se, a parlar, a mirar i a criticar. La disposició de l'escenari i del públic estava pensada perquè la gent no estigués necessàriament pendent de l'obra. Hi havia cadires, normalment destinades a les dones, col·locades d'esquena a l'escenari. Wagner va apagar els llums de la platea i va concentrar totes les mirades en l'escenari.

Friedrich Nietzsche (1844 - 1900), en el seu escrit Richard Wagner a Bayreuth, reflexiona sobre el paper del públic dins el festival. Per assolir la manifestació de l'art per l'art era indispensable, segons Wagner, que el públic participés d'aquesta idea i que la seva atenció i el seu sentiment fossin tan intensos com el de les persones que representaven l'obra:

"Perquè un fet sigui gran cal que reuneixi dues condicions: la grandesa del sentiment en els qui el realitzen i la grandesa del sentiment en els qui el presencien."

Per a Nietzsche, exigir aquesta atenció és pretensiós perquè, d'alguna manera, Wagner obliga el públic a encarar el seu art amb una actitud concreta, el fa entrar en un joc poc lliure.

Una altra novetat que Wagner va potenciar, tot i que ja s'havia fet alguna vegada anteriorment, va ser la d'amagar l'orquestra en un fossat perquè res no destorbés la visió de l'espectacle. Per a Wagner l'acció dramàtica, el que succeïa a l'escenari, era molt important, i volia que l'espectador no en perdés cap detall. Wagner va col·locar els instruments tenint en compte la seva sonoritat i el seu volum. Volia que el so arribés ben repartit a tothom, i que la veu dels cantants no quedés eclipsada. El que es deia era tan important com el com i, en conseqüència, es podia sacrificar una mica l'òptima audició dels instruments per facilitar la comprensió del text. Entre els diferents directors d'orquestra que han passat per Bayreuth, hi ha opinions diverses sobre la qualitat del so que ofereix "l'orquestra invisible". Richard Strauss i Georg Solti, per exemple, no van quedar massa contents del seu pas pel festival.

La història de Bayreuth està plena d'anècdotes curioses. En acabar la primera representació que s'hi va dur a terme, el públic va estar aplaudint més de mitja hora, però Wagner no va sortir a saludar, i els artistes tampoc. Per a Wagner era important mantenir aquella manifestació en la seva forma artística. Sortir hauria significat perdre la màgia i el misteri creat per la història. L'endemà es van distribuir papers pel teatre on deia que no es podia aplaudir entre actes i que cap dels participants sortiria a saludar al final de la representació. Això va provocar una situació divertida, perquè la gent aplaudia els cantants i els músics a la sortida del teatre o pel carrer. Aquesta tradició que el director no sortís al final de l'obra es va mantenir fins després de la Segona Guerra Mundial.

Els Festival de Bayreuth ha tingut una importància vital en la història d'Alemanya, sobretot en un moment en el qual totes les manifestacions artístiques tenien un rerefons polític. Un nacionalisme exacerbat es va apoderar del Festival de Wagner després de la reunificació alemanya de 1871. Les obres que s'hi representaven, tot i estar inspirades en països no germànics, tocaven molt de prop el sentiment nacionalista alemany. Els seguidors més fanàtics i conservadors van transformar el festival en el temple d'un culte messiànic, amb sagrades escriptures, apòstols i fidels. Bayreuth es va convertir en el bastió dels "autèntics valors germànics", un reducte del nacionalisme i l'antisemitisme.

L'escriptor alemany Thomas Mann (1875 - 1955), wagnerià reconegut, deia que les obres del compositor eren el millor autoretrat i la més profunda autocrítica del caràcter alemany que es pot fer.

Aquest esperit nacionalista va prendre encara més embranzida amb l'arribada del nazisme. Hitler, des de la seva infantesa, havia estat admirador de Wagner. La tardor de 1923 va anar a Bayreuth per primera vegada i va conèixer els descendents de Wagner; aquesta trobada va ser el principi d'una amistat que es va mantenir molts anys. Des d'aquell moment, Hitler es va convertir en un personatge habitual del festival. Goebbels va intentar incorporar el festival a l'organització de Teatres del Reich, però gràcies a les diplomàtiques converses de Winifred Wagner (esposa de Siegfried Wagner, fill del compositor) amb Hitler, aquest va fer desistir Goebbels del seu intent.

Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, Hitler aconsellà a la família Wagner que no suspenguessin les actuacions. Els cantants i treballadors del teatre van obtenir un permís especial que els eximia de les seves obligacions amb l'exèrcit a partir de l'1 de maig, per poder anar a assajar i a preparar les representacions de l'estiu. Durant els anys de guerra, el públic que anava a escoltar les òperes estava integrat per ferits, oficials i soldats distingits en campanya, així com personal de la Creu Roja, convidats expressament pel Fürer La derrota alemanya va forçar el tancament de Bayreuth. Van haver de passar molts anys perquè el públic oblidés la "col·laboració" de la família Wagner amb el règim nazi.

El nacionalisme alemany, i els fets històrics, van dificultar la percepció sense prejudicis del missatge universal de les òperes de Wagner. El Festival de Bauyreuth es va convertir en un esdeveniment nacional, i aquesta era la interpretació que se'n feia des de fora d'Alemanya. Durant molts anys s'ha mantingut l'equació Wagner=Bayreuth=Feixisme, i això ha perjudicat clarament la imatge del compositor. A poc a poc s'ha anat oblidant aquest sentiment i es poden apreciar les òperes de Wagner al marge de les ideologies.

Bibliografia:
SPOTTS, FREDERIC. Bayreuth. Una Historia del Festival Wagner. Yale University Press. New Haven and London, 1994.

Més informació:
Pàgina oficial del Festival. www.bayreuther-festspiele.de
Informació sobre les obres i els intèrprets que han participat en el Festival www.wagnermania.com/bayreuth
"La Hemeroteca Wagneriana-Archivo Wagner en español" www.archivowagner.net