Narració
Margarida Xirgu va ser la gran actriu catalana del segle XX. Amiga d'intel·lectuals i poetes, va fer brillar per damunt de tot un nom: el de Federico García Lorca. Però la vida de la Xirgu també té una cara tràgica: un llarg exili la va retenir a Sud-amèrica. No va tornar mai més.
 
Títol: MARGARIDA XIRGU, la desterrada
 
Narració 
Margarida Xirgu va néixer a Molins de Rei el 1888 i va morir a l'Uruguai l'any 1969. Es va casar dues vegades, però no va tenir fills.
David Xirgu és músic i un dels molts nebots néts de l'actriu. Comparteix amb la seva tia àvia la vena artística, l'efímer d'una actuació.
 

David Xirgu
Es va morir quan jo tenia nou anys. I l'únic que recordo són fotos de quan ella ja era vella... La tia d'Amèrica. I per a mi era com algo molt eteri. Sabia que hi havia una tia a Amèrica, però era molt, molt estrany, com algo que no hi fos, com un déu, com una cosa que no existia ... L'altre dia somiava que ella estava allà i m'estava esperant, i que la coneixeria per fi.

 
Narració 
El David comença un viatge que el portarà a l'Argentina i l'Uruguai.
 
 

David Xirgu-Aeroport
A mi el que em fa més gràcia és arribar allà i veure algú que hagi treballat amb ella, que hagi tingut sensacions a dalt d'un escenari o amb ella, i que em pugui donar la seva versió. Em fa més gràcia que llegir una biografia.

 

China Zorrilla parlant amb David Xirgu
David: Hola.
China: Sos la persona que estaba esperando. Me emociona mucho. Mira, yo tengo una casa linda, pero se entra por la cocina. No te importa, ¿no?
David: No, no, está bien.
China: Para que veas que no te miento, aquí está el lugar elegante por donde deberíamos haber entrado. Pero con este alboroto de que venían ustedes... El depósito de muebles. Bueno, ya.
David: La cocina es un buen sitio para entrar.
China: Aclarado el punto, bienvenido. Seas más que bienvenido.
David: Muchas gracias.

 
Narració
China Zorrilla és una de les grans actrius sud-americanes actuals. Té vuitanta anys i encara està en actiu. La China va treballar vuit anys al costat de la Xirgu.
 
 

China Zorrilla parlant amb David Xirgu
Ponte cómodo, acá, tú ahí... Bueno, me emociona verte, porque una de las páginas gloriosas de mi vida es haber sido compañera de trabajo, amiga, a veces un poco mimada, por Margarita Xirgu.

Margarita entraba y te miraba y te estaba diciendo con la mirada: "Ajústate el cinturón de seguridad. Porque vas a saber lo que es hacer una escena con alguien que...". Era una sensación de apoyo y de miedo sano. ¿Te das cuenta? No de miedo: ¡Ay! Y no le ganabas la partida, por supuesto. Pero la igualabas a ella, te daba el apoyo, te daba el trampolín, te daba todo. Y te obligaba a ser buena actriz.

   

Roser Xirgu i Rico
És que es transformava, ella, quan entrava a l'escenari. L'estaves veient al camerino, dient-te coses i això. I quan la veies que sortia, deies: És una altra.

   

Narració
La Roser és l'última neboda que queda de Margarida Xirgu. Viu a la casa de Badalona que era propietat de l'actriu.

   

Roser Xirgu i Rico
Ella ho sentia des de nena, tota la seva vida. I no li venia la vocació des de casa, perquè no hi havia ningú que hagués sigut actor. Ja et dic, ho portava a la sang, es pot dir.

   

Xavier Rius i Xirgu
Jo, evidentment, no la vaig conèixer, però em vaig cartejar amb ella. Quan jo li parlava que, bueno, que al final vaig acabar estudiant enginyers, em va dir: "Això m'agrada, perquè deu ser una cosa molt difícil. I a mi sempre m'han agradat els personatges difícils, no?"

   

Narració
Margarida Xirgu debuta als divuit anys amb un personatge difícil: protagonitza Mar i cel d'Àngel Guimerà al teatre Romea. De seguida serà reconeguda per la crítica, i Guimerà es converteix en un dels seus grans admiradors.

La Xirgu es posa al servei del teatre, sense complexos. Quan representa la Salomé d'Oscar Wilde balla la dansa dels set vels. El paper ho exigeix. I l'escàndol està servit. La fan fora del teatre i ella es veu forçada a fer espectacles de vodevil.

 
 

Antonina Rodrigo
Margarita representa en su época la renovación del teatro, el teatro nuevo, fresco, el teatro con ideas.

 

Narració
La Xirgu torna als grans escenaris, i el 1913 li arriba una oferta excepcional: fer la seva primera gira per Amèrica. Però això suposa l'entrada de l'actriu al teatre en castellà. La decisió no és gens fàcil.

 
 

Antonina Rodrigo
El traspaso de Margarita al teatro castellano es muy criticado. Perdían algo que les pertenecía. Y realmente les pertenecía, la habían visto nacer, a esta niña, nacer en el teatro. Y es verdad que, claro, que sintieran que Margarita se les iba, ¿no? Pero yo creo que la reacción más feroz fue de la intelectualidad. Porque Margarita les hacía mucha falta. Claro, perdían a la primera actriz joven del teatro catalán.

 

Narració
Després de la gira americana s'instal·la a Madrid, encara que fa estades a Barcelona. La Xirgu ja és un personatge popular i encara no té trenta anys. El seu nom ven i la indústria del cinema mut la reclama per protagonitzar algunes pel·lícules.

   

Narració
China Zorrilla porta el David al Teatro Cervantes de Buenos Aires. La Xirgu hi va viure un dels seus grans èxits: La Celestina.

   
 

China Zorrilla parla amb David Xirgu al teatre Cervantes
China:
Tenía un solo pulmón, Margarita. Creo que la operaron a los 18 años.
David: A mí me dijeron que los médicos le habían dicho que tendría muy mala salud toda la vida y que no duraría muchos años.
China: ¡Y esa mujer, y esa voz que enamoró al mundo salía de un solo pulmón! Tenía, esta catalana genial, tenía esa voz, esa voz que quiso ser imitada por todos. Y ese famoso sonsonete. Que tu decís: ¿Va a hablar siempre así? No se parecía en nada, ¿qué es esto?

   
 

Veu Margarida Xirgu recitant el Romance sonámbulo de Federico García Lorca.

   

David Xirgu
A mi em costa, quan ho sento, potser perquè no estem gens acostumats a l'època, ha canviat molt tot.
 
 

China Zorrilla
Margarita era criticada por algunos por ese sonsonete, pero era su manera de hablar. Y había gente que no habría concebido a Margarita si le sacabas ese sonsonete, porque era parte de su personalidad. Y en otra persona podría haber sido un defecto. En ella no lo era.

 
Narració
Durant els anys vint i trenta, la Xirgu és l'estrella dels escenaris. Recupera els clàssics espanyols i representa obres dels grans autors del moment: Valle-Inclán, Pérez Galdós, Unamuno, Jacinto Benavente.
 

Família Badalona
Roser:
El Jacinto el recordo, perquè havia vingut molt aquí a casa.
Xavier: Que venia a dinar, mare?
Roser: Sí, i tant, i tant que venia a dinar. Aquí a casa era com un hotel. I quan va ser més famosa, la meva mare m'explicava que els dies d'estreno aquest pati quedava ple de paneres de flors, però així com us ho dic, ple, diu que es tocaven.

 

 

Antonina Rodrigo
Ella es una actriz intelectual. No es una actriz que llega, dice su papel en el teatro, se baja el telón y a otra cosa. Ella es la actriz que sigue viviendo el teatro. Y hay una atracción extraordinaria, como mágica, de Margarita con los autores. Pero no ya con los autores consagrados, que es lógico, cuando ya eres una gran actriz, que estás asentada, que tienes los contratos cuando quieres, sino con los autores que todavía son noveles. Entonces ella, que tenía una visión extraordinaria, se da cuenta dónde hay un dramaturgo y un autor.
 

Narració
L'estiu de 1926, durant un aperitiu a l'hotel Ritz de Madrid, una amiga li parla d'un poeta jove i prometedor. Li truquen i ell s'hi presenta. Margarida Xirgu coneix Federico García Lorca.

   
  Família Badalona
Roser:
El Federico va venir vàries vegades; jo l'havia vist molt, el Federico, molt.
Xavier: Expliqui'ns allò que.. del quarto de bany...
Roser: Pues mira, que ella, quan em sentia que pujava cap a dalt, em deia: "Roser, vine, que som aquí, al quarto de bany!" Hi vaig i em trobo el Federico amb el cap en el lavabo i la cara tota blanca. La tia li havia fet una mascarilla. I a mi, és clar, allò em va xocar molt.
   
Narració
Tot i que Lorca és encara un desconegut, l'any 27 la Xirgu decideix estrenar-li Mariana Pineda. Ho fa a Barcelona, amb escenografia de Dalí.
 

Antonina Rodrigo
Margarita Xirgu, qué duda cabe, es la gran actriz por antonomasia de Federico García Lorca. No se puede leer la vida de Federico, pero sobretodo el teatro de Federico, sin que aparezca Margarita Xirgu. Son dos figuras universales. Van a ir de la mano ya todo el camino que les queda. Que son nada más que diez años. Porque Federico va a ser asesinado, como todos sabemos, en el año 36. Pero mientras tanto, son diez años hermosísimos. Que Margarita Xirgu va a estrenar, después de Mariana Pineda, La zapatera prodigiosa. Va a estrenar Yerma, va a estrenar Doña Rosita la soltera...
 

Narració
Estela Medina va debutar a Montevideo amb Margarida Xirgu fent un Lorca. Els qui la coneixen, diuen que és l'actriu que encarna millor l'actitud artística de la Xirgu. Viu entregada al teatre.

 

Estela Medina
Vengo al teatro, me maquillo tranquila, me concentro, pienso en lo que voy a hacer y voy con todo. A veces digo: podría hacerlo en media hora. Sí, creo que sí. Pero me gusta como un rito que tengo.

Los tiempos cambiaron. Supongo que ahora todo es más suave, no tan, tan severo. Y no tan, tan riguroso como fue en los tiempos de ella. Porque, además, el teatro era una cosa tremenda, ¿no? Todo el mundo iba al teatro. Ahora, con la televisión, con el cine, es ya otra cosa. Nosotros trabajamos duro también, pero yo creo que no tanto como ella.

 

Narració
Avui Estela Medina recita uns passatges de García Lorca.

   

David Xirgu
El moment que l'Estela es va aixecar per recitar García Lorca va ser el moment més proper al que es podia assemblar la Xirgu fent teatre, aquesta cosa que jo m'havia imaginat de moltes maneres, però no en tenia ni idea de com imaginar-m'ho! A mi se'm va posar tota la pell de gallina i se'm van negar els ulls.

   

Narració
El gener de 1936, Margarida Xirgu agafa un vaixell a Santander. Comença una gira per Amèrica. García Lorca l'ha d'acompanyar, però a l'últim moment es queda. Li promet que es reunirà amb ella més endavant.

Però el mes de juliol esclata la Guerra Civil, i a mitjans d'agost les tropes franquistes afusellen Federico García Lorca a Granada.

 
 

Estela Medina
Por mucho tiempo ella decía: "No puede ser", por tiempo. No quería pensar que estaba muerto, porque ella... ¡No podía estar muerto!

   

Narració
La Xirgu va dedicar funcions i homenatges al poeta assassinat. Un dels actes més emotius es va fer a Salto, una localitat de l'interior de l'Uruguai. La Xirgu va recitar el final de Bodas de sangre. Però aquell dia va ser diferent.

   

China Zorrilla
Y Margarita siempre hacía la obra igual. Era como ver una película dos veces: salía, se sentaba, ponía la mano así y le decía al actor: "Sabes a lo que vengo." Siempre igual. Y antes de empezar el llanto por el hijo muerto, daba dos "ayes" de dolor: "¡Ay, ay! No hay nadie aquí, debería contestarme mi hijo. Pero mi hijo es un puñado de hojas secas." Pero ese día sale y no era un ay de dolor ni dos. Era una lágrima desesperada, era un llanto, ¡ay!. Y todos los actores nos miramos. ¿Qué es esto? Era otra Margarita. Nos quedamos tan perplejos, todos. Era tan distinto a su manera de actuar. ¡Era verdad! Porque este día Margarita estaba enterrando a Federico. Yo nunca he visto una cosa igual.

   
 

Antonio Larreta
La muerte de Lorca determinó mucho la conducta política de Margarita de ahí en adelante.

   

Narració
Margarida Xirgu ha estat la gran actriu de la República, i les autoritats franquistes li ho fan pagar, encara que sigui a distància. El 1939 li confisquen tots els béns, entre ells la casa de Badalona. Comença el llarg exili.

   
 

China Zorrilla
Ella no hablaba de política, porque no tenía nada que decir. Lo sabía todo, pero no era un tema en el cual ella profundizara nunca; lo eludía, y no por razones de discreción. Y en el fondo ella te estaba diciendo que no era su vocación haber tenido que enarbolar la bandera de la República, que era su bandera, a todas luces.

   
 

Família Badalona
Roser:
Van dir que ella era d'idees polítiques i la tia no n'era, et puc dir que gens, de política. L'únic que va fer és que, durant la guerra, ella va fer unes comèdies en benefici dels d'aquí, per Espanya, pels del cantó dels rojos, diguem.
Laura: El que m'ha cridat molt l'atenció és que era una persona molt creient. Anava a missa...
Roser: I tant. Escolta, digue-m'ho a mi! Que jo anava cada diumenge a missa amb ella a Santa Maria. Hi anava molt, amb ella, molt. I era molt creient, ja ho crec.

   

Narració
El 1949 la Xirgu s'instal·la a l'Uruguai. Té seixanta-un anys.

   

Antonio Larreta
En el año 50 Uruguay era un país próspero, era un país que estaba muy bien económicamente, fue un país que progresó enormemente en cuanto a legislación social, laboral, el divorcio, el voto de la mujer. Fue un país, en ese sentido, un adelantado en América Latina. Margarita era un lujo, de alguna manera, ¿no? Se sintió como un aporte, como un regalo realmente que se le hacía al medio cultural uruguayo.

   
Narració
El govern d'aquest país li proposa dur a terme un dels seus somnis: fundar una escola d'art dramàtic i dirigir la Comedia Nacional.
 

Estela Medina, Dumas Lerena i Juan Jones al Teatro Solís de Montevideo
Estela:
Te voy a presentar a mis compañeros Juan Artigas Jones y Dumas.
Dumas: ¿Sabes una cosa? Te pareces a Margarita. La nariz, sí.
Estela: Sí, la estructura de la cara.
Dumas: Sí, muy parecido.

   

Narració
Estela Medina, Dumas Lerena i Juan Jones van formar part de la primera promoció d'alumnes de la Escuela de Arte Dramático. Avui han tornat a l'antiga seu de l'escola, el Teatro Solís, que actualment s'està reformant.

   

Continua la conversa al Teatro Solís
Juan Jones:
Muchas personas nos han preguntado qué método utilizaba Margarita, cómo era el método, y creo que el método de Margarita era que no tenía ningún método en especial, si no era la esencia del texto. Y ella tenía un gran respeto por los autores...
Estela: El respeto a los autores, a los clásicos españoles, al texto universal; pero sobre todo a la disciplina, al rigor con el que ella desmenuzaba un texto para transmitírnoslo. Eso para mí era lo más importante.
Dumas Lerena: Todo el mundo le creaba fama de que era mala, en cuanto a su severidad. Y lo que era, era de una disciplina y una exigencia, cosa que le agradecemos todavía, y que le agradeceremos toda la vida todos los alumnos, nos ha transmitido eso.
Estela: Hay anécdotas muy graciosas, como por ejemplo un actor que había preguntado, tenía la necesidad de no ir a un ensayo, y le dijo:"¿Cuándo se falta a un ensayo?" "Con el certificado de defunción."
Juan Jones: Nosotros quedamos formados a sangre y fuego.
Dumas Lerena: Después de haber aguantado a la Xirgu, aguantabas cualquier cosa.

 
Narració
Durant els anys d'exili, la Xirgu i el seu marit, Miquel Ortín, no deixen d'enviar cartes a la família amb un tema recurrent: el desig de tornar. En una ocasió s'ho plantegen en ferm, fins al punt que la notícia arriba a Barcelona. La reacció no es fa esperar.
 

Família Badalona
Xavier:
Jo crec que l'any 49 hauria pogut ser l'any que hagués tornat la tia. Va ser l'any que el tio Ortín va vindre a Espanya i se li van tornar tots els béns incautats, entre ells la casa. Però una de les coses que la va frenar va ser aquest article del César González Ruano publicat al diari Arriba i que també va reproduir La Vanguardia. La deixava bastant malament, no? I m'imagino que això la va refredar.
Roser: Doncs jo crec que la tia no va tornar per por, per por, perquè ara vosaltres ho veieu d'una manera, però allavòrens tots en teníem una mica, de por.
Laura: Sí, jo crec que el que explica a les cartes, a vegades és per qüestions de feina, sempre diu: "Vull tornar, però ara tinc feina." Després, una altra vegada, "estem preparant un viatge, però l'hem hagut de cancel·lar per motius de salut". Hi ha vàries raons, i sí, també poques ganes tenia de tornar com la gran actriu, no? Tenia ganes de venir aquí i estar tranquil·la, ser la senyora Ortín i que no hi hagués molt de rebombori, i suposo que això també li feia una mica de por.

   

Narració
A l'exili, la Xirgu es relaciona activament amb la colònia catalana. Participa en els Jocs Florals i en altres actes que organitzen els casals catalans, com el de Buenos Aires.

   

Veu Margarida Xirgu recitant La sardana de Joan Maragall

 
 

David Xirgu en la conversa familiar
Evidentment que tenia moltes ganes de tornar a la seva terra i de veure tota la seva família, i tots els que havien nascut que no havia pogut conèixer, no? Però també es va trobar amb gent que allà l'adoraven i que la van ajudar molt i l'estimaven molt, estava com a casa seva.

   

Juan Ferreres
Ella quería volver a España, sí, pero si lo que decía se publicaba como decía. En España tu podías ir y decir cualquier cosa y te lo publicaban al revés. Y tú no lo podías desmentir, porque todo estaba... Y este era el miedo que tenía ella. Ella se moría por España, pero no quería. Porque un día me dijo, dijo así: "Porque además me llamaban Margarita la roja; interiormente, me gustaba."

   

Narració
Els últims anys de la seva vida, la Xirgu es retira a Punta Ballena, una zona d'estiueig a uns cent quilòmetres de Montevideo, on es construeix una casa.
Els Ferreres eren amics i veïns de l'actriu.

   
 

Juan Ferreres
Era una persona muy normal, pero siempre muy intelectual, esta cosa. Se levantaba por la mañana tranquilamente, desayunaba y tal cosa. Salía a pasear. Y se iba a la playa, la recorría hasta la punta y volvía. Por la tarde hacía su siesta... Después volvía a pasear y después de la siesta se charlaba hasta los codos, se criticaba a todo el mundo y charlaban de todas las cosas, de la gente conocida de España, te hablaba de todo.

   
 

Juan Ferreres
Las comidas catalanas, de cuando en cuando, le gustaban. A mí, cuando hizo las mongetes con butifarra... ¿sabes? Estaban bien. A ella le gustaban, le gustaban las cosas, las comidas le gustaban. Típicamente. Pero eso pasa a todo el mundo cuando llegas a una cierta edad, ¿eh?

Margarita vivía bien. Vivía su vida, pero vivía bien. Pero lo que la atormentaba mucho, a mí me parece que la atormentaba mucho la cosa de la sobrinas, que las hubiera querido ver.

   

China Zorrilla
De todas las frases que le oí decir a Margarita recuerdo una especialmente, la estoy oyendo: "¡Qué sabios los griegos, que ponían el destierro como pena capital!"

   

David Xirgu
El sentiment que tinc ara, després d'aquest viatge, és agredolç, perquè ara la meva tia m'és molt més propera, però tinc moltes coses que hauria de parlar amb ella i no ho puc fer, i això és una pega. Jo, que no sóc així, molt sentimental i totes aquestes coses, és molt fort perquè t'arriba molt a dins.