La Família

Francesca Argimon. Néta. Col.laboradora de l'Arxiu Maragall. 

Des del 1952 fins el 1961 treballa com a secretària de direcció. Del 1965 fins a l’actualitat col·labora a l’Arxiu Maragall, actualment fent les visites comentades. Des del 1983 fins a l’any 2000 va treballar com a auxiliar de bibliotecària a l’Institut de Bioètica del Centre Borja de la Universitat Ramon Llull.

Altres fragments d'entrevista:

Físicament, com el descriuries?
Quotidianitat al menjador

Joan Anton Maragall. Nét. Galerista d'art.

Barcelona, 1950. Llicenciat en Ciències Empresarials a ESADE i màster en Direcció d’Empreses. Durant els anys 1983 a 1989 va ser el gerent de l’Associació de la Premsa de Barcelona, període en el qual es va constituir el Col·legi Professional de Periodistes de Catalunya i el Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Va ser director d’ambdues entitats. Anteriorment havia exercit diverses responsabilitats professionals a l’empresa privada i en banca, tant en l’àmbit de Catalunya com a l’estranger.

Des de 1989 és director de la Sala Parés. Dirigeix també la galeria Trama i Maragall Edicions, espais que formen part dels Establiments Maragall dedicats a l’art.

De 1995 a 1997 va ser el president de la Unió d’Associacions de Galeries d’Espanya i fins al gener del 2000 va ser membre de la junta directiva del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya. Actualment és membre de la junta directiva de l’Associació Art Barcelona. Des del febrer del 2000 és el president del Cercle del Liceu. Forma part del patronat de diverses fundacions. Està casat i té dues filles.

Altres fragments d'entrevista:

Elogi de la paraula
Trencar amb el que representa Maragall
Un burgès i un pom de ginesta
Portar el cognom Maragall no pesa

Pasqual Maragall. Nét. Polític.

Barcelona, 1941. Nét de Joan Maragall i fill de Jordi Maragall i Basi  Mira. Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona (1965). Llicenciat en Ciències Econòmiques (1973), especialitat d'economia internacional i economia urbana, per la New School for Social Research, actualment New School University, de Nova York. Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1978). Doctor honoris causa per la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Reggio de Calàbria i per la Universitat Johns Hopkins.

Com a economista treballa al departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona (1965-1971 i 1973-1976). Durant aquests anys també fa de professor ajudant de Teoria Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona i professor adjunt d'Economia Urbana, Regional i Internacional de la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa al servei d'estudis del Banco Urquijo. Participa en el Pla de la Corporació Metropolitana.   

Fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), n'és membre de la comissió executiva. Membre del comitè federal del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Tinent d'alcalde (1979-1982) i alcalde (1982-1997) de l'Ajuntament de Barcelona. President de la Corporació Metropolitana de Barcelona fins el 1987, és diputat al Parlament de Catalunya des del 1988.

Fundador d'Eurocities, del Grup de Set Grans Ciutats Espanyoles i de la xarxa transfronterera C-6. President del Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE), des del 1991 fins el 1997. Vicepresident de la Unió Internacional d'Autoritats Locals (IULA), de la Federació Mundial de Ciutats Unides i de Metròpolis. Creador de l'Ambaixada per a la Democràcia Local del Consell d'Europa a Sarajevo. Vicepresident (1994-1996) i president (1996-1998) del Comitè de Regions de la Unió Europea.

Actualment és el cap de llista de PSC-Ciutadans pel Canvi.  

Altres fragments d’entrevista:

En Maragall no era un polític
Maragall era un home endreçat, un home d'ordre
Era un senyor
Unamuno a casa els Maragall
Ibèric, mediterrani i europeu

Pere Maragall. Nét. Professor de literatura.

Barcelona, juliol de 1951. Vuitè fill de Jordi Maragall i Basi Mira. A partir del curs 1968-69 estudia Història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquests anys milita al FOC (Front Obrer de Catalunya). Un cop acabada la carrera i el servei militar, entra a treballar com a bibliotecari a l’hemeroteca de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB, del 1974 al 1979. El curs 1979-80 entra a l’ensenyament secundari com a professor de Llengua i Literatura Catalanes a l’escola municipal Manolo Hugué de Caldes de Montbui, que aviat es convertirà en institut. L’any 1983 supera les oposicions per a professor agregat de Llengua i Literatura Catalanes. És destinat a l’Institut de Sant Feliu de Llobregat. El curs 87-88 obté plaça a l’Institut Menéndez y Pelayo de Barcelona, on ha treballat fins ara. Està casat i té dos fills. Ha publicat una antologia escolar i diversos estudis monogràfics sobre Joan Maragall, i continua investigant sobre el tombant de segle xix-xx i especialment sobre la figura de Joan Maragall com a poeta i pensador.

Altres fragments d’entrevista:

Un personatge mitificat
El volcà de Sant Gervasi
Conservar els documents
Seguir la tradició maragalliana
La muntanya i el mar el fascinen però...
Em pesa el cognom Maragall
Una llengua no normativitzada

Àgata Roca Maragall. Besnéta. Actriu.

Barcelona, 1968. Membre de la companyia T de Teatre, ha estrenat obres com: Els petits contes misògins de Patricia Highsmith, Homes i Criatures. En televisió ha participat a les sèries Sitges (1996) i Laura (1999), totes dues per a TV3, Televisió de Catalunya. Entre les seves últimes feines hi ha el rodatge de L’estratègia del cucut, telemovie per a TV3 dirigida per Sílvia Quer, i de la sèrie Jet Lag de T de Teatre, per a TV3. Actualment col·labora en el programa de ràdio “L’hora del pati” d’Albert Om a RAC1.

Els Experts

Mossèn Josep Maria Ballarín. Eclesiàstic i escriptor.

Eclesiàstic i escriptor. Exerceix la tasca pastoral al santuari de Queralt entre el  1958 i el 1993. És autor d'un assaig biogràfic sobre santa Teresa de Lisieux (1964) i d'una interpretació actualitzada de la vida de Francesc d'Assís: Francesco (1966). Dirigeix la col·lecció "Blanquerna" d'espiritualitat. Col·laborador habitual de l'"Avui", ha publicat, a més, Pregària al vent (1978), Paràbola dels retorns (1980), Sant Benet, mil cinc-cents anys (1982), Sant Francesc (1982), Vent sense paraules (1982) i Ai, Francesc, si aneu a les Valls d'Andorra (1982), la novel·la Mossèn Tronxo (1990) i Retrat d'una vida (1993), entre altres obres.

En Maragall no era un polític
Maragall era un home endreçat, un home d'ordre
Era un senyor
Unamuno a casa els Maragall
Ibèric, mediterrani i europeu

Glòria Casals. Professora de Literatura Catalana, UB

Barcelona, 1954. Estudia Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va llicenciar l’any 1977 amb un estudi sobre la premsa catalana a l’exili de Mèxic. De 1980 a 1983 va ser lectora a la Universitat de Birmingham (Anglaterra) i des del mateix 1983 és professora de Literatura Catalana a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 1988 amb una tesi sobre l’edició crítica de la poesia de Joan Maragall. Va codirigir les col·leccions “Manuals per a l’Ensenyament”, “El Garbell” i “Textual”, d’Edicions 62; és col·laboradora habitual de les revistes “Els Marges”, “Llengua i Literatura”, “Revista de Catalunya”. Els seus interessos literaris s’han centrat fins ara en la literatura de l’exili, Maragall i Pla, sobre els quals ha publicat diversos estudis.

Altres fragments d'entrevista:

Patricia Gabancho. Periodista.

Autora del llibre Despert entre adormits. Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona. Aquest mateix títol portava l’exposició de la qual va ser comissària i que es va poder veure al Museu d’Història de la Ciutat l’any 1998.

Patrícia Gabancho combina la seva activitat professional en diversos mitjans de comunicació amb l’estudi més aprofundit de temes culturals i urbans. Ha publicat llibres sobre literatura, sobre teatre i sobre el tango i, en els últims anys, especialment sobre la ciutat de Barcelona i la seva evolució: entre d’altres, El sol hi era alegre. La reforma urbanística i social de Ciutat Vella (1991), La conquesta del verd. Els parcs i jardins de Barcelona (1995).

Recentment ha publicat El Besòs. El riu que mirava passar els trens (1999), La història amagada. El segle xx a través de les àvies (juntament amb Emma Aixelà), Mongo-Bongo, l'inventor d'animals (amb el seu fill Daniel) i Carta a la societat catalana sobre la immigració, aquests dos últims publicats l’any 2001.

Altres fragments d'entrevista:

La Pàtria Nova
El Maragall catalanista
El Maragall periodista
Home d’ordre o apassionat?
Els últims anys. La crisi